dissabte, 29 de maig de 2010

Tanka d'aniversari




Tanka (d'aniversari)

Guardaré en un espai

les meves paraules

perquè no se les emporti el fum...

Somiaré que un any més

puc guardar-les

i agraïré la teva llum.

G.Boloix



Justament avui fa un any i 5 dies que vaig obrir aquest espai. Coincidint amb l'entrada nº65 he escrit aquests versos improvitzats per celebrar el Primer Any d'Escrits del fum.


Gràcies pels vostres comentaris, per interesar-vos per aquest humil racó literari i per la vostra llum.

dijous, 20 de maig de 2010

6ª Frontera

6ª Frontera
Vaig travessar la primera frontera
tancant els ulls.
Vaig travessar la segona frontera
oblidant qualsevol gust.
Vaig travessar la tercera frontera
oblidant mil olors.
Vaig travessar la quarta frontera
oblidant qui sóc
sense tacte ni cos.
Vaig travessar la cinquena frontera
oblidant els sorolls.
Travesso la sisena frontera
com si caminés prop d’un cim
com si navegués per un serè mar
com si només per un instant
pogués oblidar qualsevol calamitat.
Sentir un instant de pau.
No sents les ones de la mar?
M’acaronen amb l’alba.
No sents la remor de la mar?
Hi viuria per sempre
després de l’alba.
G.Boloix

Tanka del mar (traduïnt una...)

"Tankas del mar y de los bosques" és el títol d'un llibre de poesia (València, Pre-textos, 1994) que va escriure en el seu moment un poeta anomenat Mario Hernández (Palencia, 1945) i que es caracteritza per escriure versos molt breus a l'estil de la poesia japonesa d'esperit zen.
Remenant per la xarxa he trobat alguns dels seus versos i n'he volgut fer la versió al català...


Aguas surcadas

por el rastro invisible

de los sonidos.

¿Los ahogados reclaman

posesión de este mundo?
Mario Hernández

**

Aigües solcades

pel rastre invisible

dels sons.

Els ofegats reclamen

possessió d'aquest món?

dijous, 13 de maig de 2010

Etiquetatges

Etiquetatges
Filies i fòbies i estranys equipatges
enmig d’un paisatge
amb un fort vent i onatge…
Filies i fòbies i dies que passen
amb els nostres cors ofegats per la trama
d’una extensa xarxa
que no ens deixa viure
com peixos que agonitzen enmig d’una platja…
Filies i fòbies i tants etiquetatges
com noms de vents i huracans salvatges
que han arrassat les nostres vides
que ara intenten sobreviure…
N’estic cansat d’etiquetatges
i de les seves dèries i arbritatges…
Sobreviuré de tot l’onatge
de tants prejudicis i etiquetatges.
G.Boloix