dissabte, 25 de setembre de 2010

Noves danses de tardor...


Noves danses de tardor
Caurà el capvespre
Sento com s'apropa la foscor.
*****
Somric recordant
la càlida llum
de la ciutat dels canals
quan per uns dies
no hi havia temps
ni esperes, ni hores
i tot era únic i res definitiu...
(vet aquí la grandesa d'un viatge d'estiu)
Ja que a la vella ciutat dels canals
tot canvia de sobte
quan arriba l'acqua alta;
i la nostre vida és una marea
que de sobte s'exalta
i necessita aferrar-se
a un càlid alè
per no esfondrar-se.
***
Vindran noves danses de tardor
que ens donaran vida
entremig de la foscor.

divendres, 24 de setembre de 2010

Burning Bridges / Cremant ponts

(Navajo Bridge. Colorado. EE.UU. Extreta del portal Field Trips)
(Un text escrit primer al català i després adaptat a l'anglès com un tribut a les típiques lletres de les cançons de country)
Burning bridges
Crossing roads
I feel that I left behind
many storage
and so much misery!

Crossing bridges
I'm afraid to look back
forget who it was
forget who I am.


But I feel that I can follow:
burning bridges
burning bridges!
********

Cremant ponts

Travesso carreteres
Sento que voldria deixar enrera
tantes maletes
i tantes misèries!

Creuant ponts
Tinc por de mirar enrera
d'oblidar qui era
d'oblidar qui sóc.

Però sento que només puc seguir:
cremant ponts
cremant ponts!

dijous, 23 de setembre de 2010

Arenas del tiempo/ la sorra del temps

(desert Monegres. Imatge extreta de www.viajaporespana.com)
Arenas del tiempo
Cruzando Monegros
escucho mi cuerpo
ya no soy el mismo..
Quizàs todo es un recuerdo.


He cruzado un desierto
con oasis y espectros.
¿Ya no soy el mismo?
En la playa siento
que se desliza en mis manos:
arenas del tiempo.

***
La sorra del temps
Creuant Monegres
escolto el meu cos
ja no sóc el mateix
Potser tot és un record.

He creuat un desert
amb oasis i espectres.
Ja no sóc el mateix?
En la platja sento
que s'escola entre les meves mans:
la sorra del temps.


dimarts, 21 de setembre de 2010

Trapezistes suïcides (i altres versos improvitzats)

(imatge extreta de Fira Trapezi Reus/Lo bloc de Raül/un bloc xtec)
I

Trapezistes suïcides

Qui ho havia de dir...
que acabaríem sent
trapezistes
a la recerca d'una millor vida
intentant trobar una sortida
mentre el temps no perdona
ni errors ni mentides.

Somiem una bona xarxa
(feina, pis i companyia)
que ens aculli cada dia...

Deixar de ser suïcides
i somiar que l'estabilitat
no és una faula
que ens explicaven
les nostre àvies
i les nostres ties.

II
Somnífers

Somnífers de capdesetmana.
Potser per cada dia. Per la feina diària.
Somnífers per oblidar el que és sobreviure.
(hem oblidat el que és viure o riure?)
Hem oblidat el que és ser animals salvatges
per ser xais submissos i obedients
per convertir-nos en els nous esclaus d'Occident:
Amb hipoteca, deutes i por de ser dissident.

La por a viure és un somnífer massa potent...
Que somien les ovelles elèctriques?
(es preguntava en Bradbury ingenuament)

Potser les ovelles elèctriques som nosaltres
que hem oblidat que podem ser esclaus
de la complexitat de sobreviure
en els nous temps.

III

7 vides després

Malgastem vides.
Ens omplim de mentides.
De falses promeses.
De falses notícies.

Va malgastar set vides
per no saber qui és.

Tinc por de malgastar la meva
i de no saber-me trobar
mai més.
I despertar-me de sobte
i saber que no hi he pogut fer res.

dissabte, 18 de setembre de 2010

Alè

ALÈ
Tot es perd
com una il·lusió
enmig d'un oasi
enmig d'un desert
com la sorra
d'un rellotge
que cau ràpidament.

Només ens salva
l'alè llunyà
d'un càlid record
com un estiu que passa
de forma voraç
i tenim por de només
sobreviure
i de no saber
viure
com si fos
l'últim instant.

G.Boloix

dissabte, 11 de setembre de 2010

A aquesta terra tan nostra...

"Demana que el camí sigui llarg. Que siguin molts els matins d'estius en que arribis; amb quin plaer i alegria!, a ports abans mai vistos"
(traducció lliure del grec al castellà i del castellà al català d'un pensament de) Konstantinos Kavafis


A Aquesta terra tan nostra
tan tossuda i explotada
que de les derrotes n'ha fet diades
i que agermana pobles
i vol ser respectada...
A Aquesta terra tan nostra
que cerca el nord
i no sempre el troba
que no pot decidir per si sola
i que a voltes riu
i que a voltes plora...
A Aquesta terra tan nostra
digue'm: quan podràs navegar sola?
Quan deixarem de navegar
i podrem observar
des d'un bon port
orgullosos la nostra història?
G.Boloix

divendres, 10 de setembre de 2010

fleurs en Septembre









(imatge extreta de: http://www.zazzle.es/ )


"La belleza es como la fruta estival: fácil de corromper y de corta duración".
Sir Francis Bacon




Fleurs en Septembre
fleurs en Septembre
ils respirent le souffle chaud
Frost sera bientôt
dans le désert
**
Flors de setembre
flors de setembre
que respiren el càlid alè
aviat sereu gebre
enmig del desert.

dissabte, 4 de setembre de 2010

Capaltard (poema homenatge a V.Andrés Estellés)

Avui, Escrits del fum vol sumar-se a l'homenatge blocaire al periodista i poeta valencià Vicent Andrés Estellés que coincideix amb el dia seu naixement.
*Per saber d'on ve tot plegat, recupero un post d'en Victor P:

Rellegint alguns dels versos d'aquest poeta m'he quedat captivat amb els següents:
"Passà l'estiu, els estendards cremants
dies de llum i coronats de fulles,
passà l'estiu, els tancats de baladres,
els capaltards."
Vicent Andrés Estellés (de llibre Apartament de Novembre, 1977)


Capaltard
(paraules d'homenatge a V.Andrés Estellés)

Capaltard, sente l'oratge
el fort vent i l'onatge
que sacsegen la meva cara
com un bes.

Capaltard, atònit
sente els teus versos
com els d'un veu
que ja forma part
d'una terra
que va saber parlar-nos
d'amants febrils
de pedres de foc
de ciutats a cau d'orella
de criatures en dissabte
d'hotels París
d'exilis d'Ovidi, Horaci i Catul
paraules carregades d'energia
com un sexe primarenc
i de melangia
com un apartament de novembre.

Capaltard,
les teves paraules ressonen
com un lectura enèrgica
de finals d'estiu,
les teves paraules
ja formen part de tot un poble
que avui les recupera
amb el seu caliu.

G.Boloix