diumenge, 25 de març de 2012

Butxaques buides...



Butxaques buides

trencades

amb sorra

s'escolen

ràpidament

els dies,

les setmanes

com un rellotge

de sorra

impecable i precís...

I en aquests dies

somies

travessar

un camp daurat

primaveral

ple de llum

fins a la nit,

no mirar enrera

no sentir la por

que t'atravessa

i vols fugir lluny

de no saps què;

escapar

d'un món que no volies;

trobar un perfum

que et captivi,

sentir-te viu

sense que res et domini

com un esclau

sense verins

sense falsos viaranys

només camins

que ens facin sentir còmodes

i no estranys.

******


Versió anglesa:

(empty pockets/ broken/ with sand /washed /quickly/ on days ,/weeks /as a clock sand/ impeccable/ and precise ...And these days /dream/ cross a gold field/spring/full of light/ to night,not look back/not feel the fear/to cross and would flee away/do not know why; escape a world that did not want;find a perfume/you captive,/feel alive/nothing without you Domain/as a slave/without poisons/false paths without/only one ways/that make us feel comfortable/and not strangers.)

dijous, 15 de març de 2012

Boira

Més enllà de les ones

hi hauria d'haver un horitzó.

Mil caps plens de boira

divagant lentament...

Oh amic meu!

Si puguessim sobreviure

a aquest ensopiment

coberts d'anhels impossibles

i punyals d'argent;

Oh amic meu!

Si puguessim creure

amb un futur diferent...

Hem de conviure amb una boira

densa, capritxosa i decadent.

diumenge, 11 de març de 2012

Per demanar que plogui...

(extreta del photoblog Iso 101)
Per demanar que plogui

Per demanar que riguis

Per demanar que el món no ens enfonsi...

Una pluja que ens purifiqui.


Per demanar que plogui

Per demanar que somriguis

Per demanar que la terra seca

no ens cruspeixi...

Una pluja que ens il·lumini.


Per demanar que plogui

Per demanar que lluitis

Per sentir-nos vius

abans el món no s'adormi

i ens absorbeixi.

Una pluja que ens salvi.

Nòmades

(foto Jose Ramon Quinoy Rodriguez)

Volíem ser nàufrags,
en estranys paratges
volíem ser nòmades
en un gran espai...
Anònims en grans ciutats,
volíem ser nàufrags!
Volíem ser, volíem ser...
nòmades fugint
d'un gran desert
a la recerca d'un món intens.
****
Tot el que deixo
només són petjades
que les esborra el vent.
Tot el que sento
són instants
que s'evaporen
en un desert,
són gotes
després d'un dia de pluja,
són versos
que oblidem amb el temps,
són tòpics
que odiem lentament.
*******
Deixar de nòmada.
Deixar de ser provisional.
Trobar un espai.
Sentir que la terra que trepitjo
no és inhòspita.
Fruir d'un silenci
enmig d'un camp
de llavors ferèstegues.
Una illa on quedar-m'hi per sempre.

dijous, 1 de març de 2012

Somnis d'ametllers en camps gebrats...

I
Somnis d'ametllers
enmig de camps gebrats;
en un bell dia d'hivern
pot néixer l'inesperat

**


Ametllers en camps gelats


l'horitzó buit i blanc
el bell somni d'un instant
en dies apocalíptics i hivernals.

II
Creix a dins teu a poc a poc
Et fa por desferte'n d'ell
és un company de viatge més
és un buit subtil i poderós
com un camp gelat d'hivern
com un prat ferèstec i mort.
**
És el virus de la infelicitat
i al final d'aquell prat gebrat
un ametller somia
la seva felicitat
florir entre finals d'hivern
i principis de març.



III
Cauran els pètals entre finals d'hivern
i principis de primavera
i no arribaran els fruits
i tornarà la sequera...
I haurem de ser forts i valents
i res tornarà a ser com era
i anhelarem la bellesa d'un ametller florit
entremig de camps ferèstecs i adormits.
I anhelarem la bellesa d'un ametller florit
enmig de temps de pors i d'incerteses.

IV
La bellesa és un verí
per fugir de prats inhòspits
i de misèries.
La bellesa de les petites coses
dels petits gestos humils i senzills.

Oh tants i tants verins!
Tants i tants verins
i tots els seus destins.
Oh tants i tants verins!
Tants i tants verins
mediocres, cruels i cretins!

Ionqui de tan verí
per fugir de tanta misèria
Cerco un instant de bellesa
per fugir de la meva petitesa.

Oh tants i tants verins!
Tants i tants verins
i tots els seus destins.
Oh tants i tants verins!
Tants i tants verins
rutinaris, necessaris i mesquins!
V
Esquerdes en una terra inhòspita.
Equilibris en un món decadent.
Travessar un camp ferèstec,
ple de cementiris de somnis i d'anhels.
Camps gebrats,
ametllers florits
creure en un somni permanent
mentre tot està adormit.

VI
Creure que tot pot:
Renéixer, sempre renéixer, oh renéixer
enmig d'un món decadent;
sempre sempre renéixer
com ho faria el vent,
sempre sempre renéixer
és el meu somni permanent.

VII
Oh camps gebrats,
oh ametllers florits,
oh somnis d'hivern
mentre tot està adormit.





Aviat només ens quedarà el silenci...



*Seguint els versos "Acolliré el silenci" d'Isabel (publicats al blog Itineràncies poètiques - el dia 24-02-12)

Aviat, només ens quedarà el silenci
i totes les nostres converses
i tots els notres mots
seran només un cementiri
un llarg període de quaresma
esperant que algú els rescati
fugint d'un llarg hivern
esperant que quelcom esclati.

Aviat, acolliré el silenci
el traç de cada mot
el laberint desdibuixat
d'un somni qualsevol.

Aviat, entraré en una cambra
de fantasmes
on no hauré estat convidat
i sentiré que cada minut
que passa
és un minut estrany
observant els objectes
que no vàrem trencar
guardant mil poemes
en un calaix
sentint que el silenci
és un part que m'acompanya
en cada pas que faig
com una lluna negra
que no pot il·luminar
un estany daurat.