Escrits del fum

Full en blanc

2012-01-01T20:00:00.003+01:00

Autor: JValentina. Extreta fotocommunity

El dia que arribi la gran onada
en una platja deserta, inhòspita
inexplorada
el dia que tot sembli inalterable
desitjaré que una ona em faci sentir viu
i salvatge.
com un nou any
que comença i esclata.
***
Que ningú enfonsi les teves barques,
que ningú et robi els teus somnis
que ningú escrigui el teu full en blanc
com un any ple de reptes i possibilitats.

G.Boloix
Gràcies per compartir aquest espai.
I que pugueu escriure molts fulls en blanc.

ESCRITS DEL FUM

Mandala (Bon any 2012!)

2011-12-30T20:42:00.004+01:00

Com el cercle d'un mandala

tot comença i tot s'acaba;

seguirem la voràgine

del dies

anhelant la llum

d'un nou dia.

Com el cercle d'un mandala

tot s'acaba i tot comença;

gaudeix del silenci d'un nou dia

esperant un nou any

potser

una nova vida.

BON ANY 2012!!

Estel fugaç/ Bones festes!!

2011-12-06T04:09:00.003+01:00

Estel fugaç

absurd i estrany;

que camines

per misteriosos

viaranys...

Durant la nit més fosca

fas que sigui repentinament clara,

i ens empenys, intensament

a viure, a reviure

un instant.

G.Boloix

Us desitjo a tots i a totes Bones festes!!!

L'últim alè de Nadal

2011-12-06T04:03:00.003+01:00

L'últim alè de Nadal
com un estel fugaç
que cura totes les ferides
i per un instant,
només per un instant
ens fa sentir
enèrgics, agraïts i en pau.

G.Boloix

2 haikús nadalencs

2011-12-06T03:48:00.001+01:00

2 haikús nadalencs (publicats a Itineràncies poètiques)

Llum i soroll (de Nadal)

Llums de Nadal

potser de colors

m'ofega el soroll

m'il·lumina el teu cos.

G.Boloix

Festa de la llum

Llums com meduses

carrers com oceans

Nadal: compres i presses?

Si pogués anar mar enllà...

Gaudir d'un silenci

(efímer i llunyà)

G.Boloix

Espècies per l'ànima

2011-11-12T03:58:00.000+01:00

ESPÈCIES PER L'ÀNIMA

Sal i pebre,
all i farigola,
api i romaní,
sajolida i bot,
matafaluga,
herbes feixugues,
instants salvatges
aromes de platges
sucre morè,
quan tot ens sembla aliè
i només ens queda l'alè
de somnis perduts
en armaris plens de quadres:
necessites l'olor d'un condiment
per sentir-te viu i potent.
*******
Bergamota, caramuixa,
gresol, olor de maduixes,
coriandre, fonoll,
estragó, eucaliptus
marialluïsa,
menta, llorer i camamilla,
orenga, marduix,
xili, galindaines, julivert,
sàlvia, timó...
quan tot ens sembla aliè
i només ens queda l'alè
d'il·lusions esmicolades
perdudes o malguardades
necessites l'aire fresc d'una platja
o un vent fred que et talli la cara.
*********
Canela, anís, safrà,
cardamom, curry, i clau
sèsam, comí, gingebre,
mostassa, nou moscada
pebre blanc, verd, rosa, molgut!
Roig, negre intens
i sovint ens volem sentir transparents
fugir de tota mediocritat
fruïr d'una suau olor de vainilla
o un dolç amb sucre morè
i només ens queda l'alè
d'una vella il·lusió
perduda com un rodamón;
quan ens sentim com màquines
programades sense suc
ni substància;
volen que sempre siguem obedients
i amables...
I la vida hi ha moments
que és ferèstega, salvatge...
què seria de nosaltres, si no hi hagués
un bocí d'espècie que ens cremi l'ànima?

*******
Espècies per l'ànima
per sobreviure
dels cementiris d'il·lusions
i dels abismes irreperables.

Salut i versos!

G.Boloix

Les flors del naufragi

2011-11-01T22:10:00.005+01:00

Les flors del naufragi

Què en són de ferèstegues les hores,

aquelles hores en que tot és un bosc tenebrós

i la llum s'entrecreua entremig dels arbres

i la vida et sembla una cabana inhòspita

i et vols llençar al mar i no mirar enrere...

Què en són de ferèstecs els dies

aquells dies que et consumeix un cuc per dins

i no saps com sortir del laberint

i la vida et sembla un joc d'atzar

i et vols llençar al mar i no mirar enrere...

I en el teu somni t'hi llences

com mai ho havies fet abans

i els teus somnis són flors,

potser pètals que suren

entremig d'ones calmades

prop d'una cala acollidora i càlida.

Què en són d'estranys els dies,

aquells dies que voldries recuperar

totes les flors que es van perdre

en un sobtat naufragi...

I els somnis són somnis

com pètals esmicolats

en un món fràgil

guardats en llibres que s'han perdut

al vell rebost on van assecar-se

aquells dàtils.

**********

Flors d'un nafragi

Col·leccions d'un món fràgil

on tot és efímer

i res és fàcil.

G.Boloix

Sí companys i companyes, he compartit de nou uns versos. Escrits del fum, podríem dir que ha estat temporalment en coma i tampoc no sé massa quin serà el futur d'aquest espai. Potser temporalment penjaré cosetes.

Per aquells que encara us enrecordeu d'aquest espai. Moltes gràcies per ser-hi.

I també gràcies els que heu compartit aquest espai durant tot aquest temps: Escrits del fum (2009 - 2011)

Us convido a entrar en el meu nou espai:

http://fulldenaufragis.blogspot.com/

Comiat (A reveure)

2011-08-20T09:15:00.000+02:00

Comiat
El nostre últim poema té gust a comiat;
d’aquells comiats de diumenge,
de finals d’estiu,
de setembre,
d’aquells vaixells que van a l’alta mar,
d’amics que pugen al tren
i potser no tornaran;
de tanatoris plens de gent,
de places buides i solitàries;
de tanatoris tristos i buits,
de petons abans de l’alba,
abans que es faci el matí
i cadascú esculli un camí
d’entrebancs i d’espines,
de roses i clavells,
de mil comiats
i mil benvingudes
que s’arxiven al nostre cervell,
a la nostra esquifida memòria
que recordarà aquest poema
com un comiat
i no com una llàgrima;
com un a reveure
per sempre més.

G.Boloix

*************

Aquest és un poema escrit fa 10 anys, però tot i que ja té 10 anys penso que hi ha molts poemes que no tenen i no han de tenir caducitat. I aquest són el tipus d'escrits que he intentat fer públic que en aquest espai.

Escrits basicament breus, poètics; molts cops improvitzats i d'altres vegades més elaborats. La majoria inèdits però també algún que altre vell escrit i també algunes versions a altres idiomes (castellà, anglès, francès, italià i portuguès). Experiments una mica agosarats tenint en compte el meu poc nivell de llengües però bé...experimentant també s'aprèn alguna cosa. Aquesta també ha sigut una finestra a través de la qual he participat en altres iniciatives literàries del món dels blogs, basicament homenatges blogaires, dels quals em sento orgullós d'haver-hi participat, just fa un any, com el d'en Màrius Torres i el de Vicent Andrés Estellés.

Escrits del fum sempre ha sigut racó íntim, personal, humil, senzill, sense grans pretensions i curiosament, dels tres blogs que he creat, a nivell creatiu un dels que més satisfaccions m'ha donat.

No m'agrada la cosa estadística però també confesso que m'han sorprès alguns dels registres d'aquest blog...

Escrits del fum (2009 - 2011)

2 anys + gairebé 3 mesos

+ de 6960 visualitzacions (+ de 4827 de l'Estat Espanyol i la resta del món mundial)

+ de 3000 visites i + de 4770 descàrregues

160 posts

190 comentaris

28 seguidors

El post amb més visualitzacions ha sigut:

Globus sonda (i altres gèneres) del 20-07-2010 amb + de 210

que curiosament no és un poema i el poema...

Cues de sargantana de l'01-08-2010 amb 198.

I un dels posts més comentats (7 comentaris) ha sigut:

Meandres i ciutats (Homenatge a Màrius Torres)

*****************

Escrits del fum es pren un temps de descans. Reconec que ha sigut un temps molt prolífic poèticament parlant. I vull agrair a totes les persones que en algún moment s'han deixat caure per aquest espai. I també en especial a aquelles que hi han deixat el seu petit gra de sorra en forma de comentari. (Eiii, tranquil·ls, que un servidor no abandona la creació, tot el contrari! La creació sempre m'acompanya. Podríem dir que aquest blog se'n va de vacances a la recerca de noves idees i nous versos.)

A tots i a totes...

Gràcies, salut i lletres!!! o Salut i versos!

Surfistes i samurais

2011-08-15T19:21:00.000+02:00

Una suau brisa pot moure una rosa en un jardí salvatge.

Un cop de vent pot moure els cabells del teu rostre.

Una forta onada pot fer-te caure de la teva taula de surf inestable.

Com samurais, sempre alerta, sempre atents.
Com surfistes enmig d'un dia de tempesta
Com nòmades cercant un dia de pluja en el desert...

Així som tu i jo
fills dels instants
com una gota de suor
que regalima pel front
com un somriure efímer
que ens fa creure que hi haurà
dies millors.

Le monde, les enfants et une île sauvage/ El món, els infants i una illa salvatge

2011-08-13T16:15:00.000+02:00

LE MONDE, LES ENFANTS et une île sauvage

Le monde
les enfants
qui rêvent
un moment
doux sourire
certains jouent à l'extérieur
plage
le sort cruel
de nombreuses vies
et pour eux la vie est une vague
où tout est tactile, spontané et aimable.
Il ya des enfants qui ne sourient pas
ni désirs ni nourriture ou destinations.
La vie est un esprit sauvage
peut changer en un instant les vagues.

Le monde
les enfants
sourire
un moment
un souffle de vie
Oh, la vie, la vie et le monde
bonheur et tout un ensemble de mots
pourquoi parfois nous avons du son à distance
comme une île sauvage?

*************
EL MÓN , ELS INFANTS I UNA ILLA SALVATGE

El món
els infants que somien
amb un instant
dolç com un somriure
alguns juguen aliens
a la platja
del cruel destí
de moltes vides
i per ells la vida és una onada
on tot és frec, espontani i amable.
Hi ha infants que no tenen somriures
ni anhels, ni destins ni queviures.
La vida és un alè salvatge
en un instant pot canviar l'onatge.

El món
els infants
que somriuen
un instant
un alè de vida
oh, la vida, la vida i el món
la felicitat i tot un conjunt de mots
per què a vegades ens sonen remots
com una illa salvatge?

Flors del desert (Natura morta)

2011-08-05T20:33:00.000+02:00

"Flors del desert

que anheleu la tempesta

només per sortir del tedi

d'un món de malsons (sense festa)"

*******************

Flor seca

com una natura morta.

Desig de pluja

que refresqui un desert

de falsos oasis

d'il·lusions mortes.

Anhel de sentir aire fresc.

All the fruits of summer/ Tots els fruits de l'estiu...

2011-08-01T21:04:00.000+02:00

ALL THE FRUITS OF SUMMER
The air is dry

gold fields

long days

not again ...

Do not feel the distance

the crying of a child?

Come the cold

dreamed fields

tasty fruit

not again

as the innocent smile

of a child.

If I could taste

All the fruits of summer

Biting the peach

and I returned all that warmth

a gentle breeze

a dream of late summer.

Pear, watermelon, cantaloupe

peach, plum and smell

thousand ripe blackberries

as a sophisticated treat.

These memories are fleeting

are the fruits of summer ...

Oh all the fruits of summer ...

A world that was lost

and now it seems a story of late summer.
***********************

TOTS ELS FRUITS DE L'ESTIU

L'aire és sec
Camps daurats
Dies llargs
que no tornaran...
No sents de lluny
el plor d'un infant?

Vindran els freds
camps somiats
Fruits saborosos
que no tornaran
com el somriure innocent
d'un infant.

Si pogués tastar
Tots els fruits de l'estiu
Mossego un prèssec
i em torna tot aquell caliu
com una brisa suau
d'un somni de finals d'estiu.

Pera, sindría, meló
préssec, pruna i l'olor
de mil mores madures
com una sofisticada llaminadura.

Són records, són efímers
son els fruits de l'estiu...
Oh tots els fruits de l'estiu...
Un món que es va perdre
i ara sembla un conte de finals d'estiu.

Oracle

2011-07-17T20:36:00.000+02:00

imatge extreta de la xarxa: oracle de Delfos

Oracle

No em parlis de futur ni de tempestes

ni d'oceans ni de travesses

ni de dies obscurs i amb presses...

Parla'm oracle d'aquell instant de bellesa,
d'aquell tímid capvespre d'estiu
d'aquell instant únic i emotiu...

quan sembla que tot s'atura i tot sembla definitiu
com un viatger que torna a casa
anhelant un efímer instant de caliu.

Gotes d'un oceà...

2011-07-11T13:29:00.000+02:00

Sentir-me com una gota

que cau

d'un precipici

a càmara lenta

oblidar-me per un instant

d'un desert amb sol intens

o de la voràgine d'una tormenta

diària, absurda, quotidiana...

Fruïr d'un instant.

Veure com es desfà la gota
quan cau a terra
com un ball hipnòtic...
Anhelar que hi ha dies
que tot voldries que fos utòpic.
Veure com les gotes s'evaporen
i tornen al cel;

sentir amargament que res canvia;
sentir subtilment que tot pot canviar
sentir un instant de vida
com una gota que s'enfonsa en un oceà.

Petita llum

2011-07-07T19:49:00.000+02:00

interior Sagrada Família

Una petita llum

potser d'estiu

a voltes t'encega

a voltes és un bàlsam

a voltes la cerques

només per salvar-te

a voltes tot és fum

i no saps on aferrar-te

i els contes de felicitat

et queden tan lluny

que et conformes

amb un instant únic,

inesborrable.

Epitafi

2011-07-05T17:20:00.001+02:00

Quin és el millor epitafi per una flor seca:

creure que donarà fruits?

Epitafi per una flor seca:

Vaig néixer en un instant de boira.

Vull renéixer en un instant d'estiu.

Vaig tastar el fred i la tempesta

i somiaré reviure un instant nou i emotiu.

Versos d'un matí de cendres...

2011-06-24T14:07:00.000+02:00

Fruïr de la calma
d'un matí de cendres
creure que a la vida
no hi ha res a perdre.

Fruïr de la calma
d'un matí de cendres
creure que lentament
tot pot renéixer.

Noves danses

2011-06-20T21:58:00.000+02:00

[imatge extreta de la xarxa. Folklore]

Noves danses
d'olors i enyorances.
L'esclat de la primavera.
Els homes es desperten davant la seva fera.
L'Ull que tot ho veu s'espanta.

Noves danses
d'utopies i esperances.
Caurà la primavera.
Els homes volen un nou món que anhelen.
Arrencaran mil flors

...però no morirà del tot la seva primavera.
Maduraran els fruits?

Noves danses
davant d'un món de desesperança.
Caurà la primavera i l'estiu i
els homes creuran que podran canviar el món
amb un sol crit.

Arrencaran mil flors.
Vindrà la nit.
I una estranya llavor haurà nascut
que perviurà en el seu esperit.

Les herbes creixen en silenci...

2011-06-05T20:28:00.000+02:00

imatge extreta de www.wesk.com

Les herbes creixen en silenci

com ho fan els somnis i les pors

i en un capvespre de diumenge

tot sembla més lent i captivador.

*versos inspirats a partir del següent dibuix i dels següents versos de Carme Rosanas:http://carmerosanas.blogspot.com/2011/06/herbes-al-capvespre.html

Entre cireres

2011-05-25T10:00:00.000+02:00

Entre cireres

el bell somni

es va fondre

com un bàlsam

que mai havíem imaginat...

Entre cireres
el vell somni
és una primavera
és un fruit efímer
que es va fondre
ja fa molts anys
i el seu alè
ens retorna
com si encara poguessim
fruir del seu nèctar.

Dos anys!

2011-05-24T10:00:00.000+02:00

En el món dels clarobscurs

la lluna i el sol ballen una dansa

i poques vegades arriben a tocar-se.

Són dos. Com ho són també moltes

de les dualitats i dilemes amb les que convivim...

I sense adonar-nos molts cops no ni els sentim...

****

Avui aquest humil blog arriba el seu segon aniversari.

Gràcies a tots/ totes els que puntualment hi heu fet alguna visita o fins i tot hi heu deixat un comentari.

Ha sigut una etapa poètica molt prolífica que ha donat com a fruit algún que altre poemari que espero algún dia vegi la llum. D'aquí uns dies penjaré els últims textos i potser finalitzaré una primera etapa poètica i blocaire.

Els fills de l'Utopia

2011-05-23T20:02:00.000+02:00

Els fills de l'Utopia

cremen primaveres

indignats o alegres

volen renéixer

de les cendres.

Bell pensament d'un dia de maig...

2011-05-01T20:42:00.000+02:00

[imatge extreta de la xarxa]

Pluja i llum de maig.

L'espera dels bons o mals presagis.

La vida que es repeteix o evoluciona d'un mode inesperat.

La bella estrofa que voldríem rimar sota un vell faig.

(Sovint la vida és això: pensaments, somnis, anhels inconnexos que voldríem atrapar però que fugen com cavalls salvatges vora el mar...)

Roses i Pluges

2011-04-23T09:30:00.000+02:00

Roses i pluges

Quin desig tan simple:

inundar-me d'un pluja fina i suau,

gairebé com un alè

com si estigués en un palau

cobert de pètals de roses

de flors fresques i formoses

i també de llibres i de lletres

i de l'alè càlid d'un jove poeta

que no té por de la pluja,

del fred ni del vent

i anhela aquell sol de migdia

càlid i primerenc

esperant sempre el bon temps

i contemplant per un dia,

només per un sol dia

com la cultura impregna els carrers

d'una forma alegre, pacífica i contundent.

Bon Sant Jordi 2011!!

Un haikú pel país del Sol naixent/ un Haikú para el país del Sol naciente

2011-04-23T09:15:00.000+02:00

[imatge de Hokusai extreta de la xarxa]
El 23 d'Abril apart de ser un dia on destaquen els llibres i les roses, enguany s'ha volgut que també sigui un dia de Solidaritat amb el poble nipó. Des de l'entitat "Poesia en acció" que prepara el seu llibre anual de versos solidaris (enguany pel Japó) m'han demanat una col·laboració d'urgència i he escrit això:

Un haikú pel país del Sol naixent
Sol naixent
El terra tremola
No esteu sols
Poetes i versos (us consolen).

Un haikú para el país del Sol naciente
Sol naciente

El suelo tiembla

No estáis solos

Poetas y versos (os consuelan).

Flor silvestre (o via crucis)

2011-04-22T21:51:00.000+02:00

[imatge extreta de joyasdecantabria.es]

Hi ha tants via crucis

com pecats no oblidats.

S'enfonsen al fons de l'ànima

i rebroten en ple abril o en ple maig

com una flor silvestre, salvatge

que mai vas poder arrencar.

Tots hem sigut penitents en algún viarany...
N'hem comès o ens n'han comès
i s'han oblidat com s'obliden els anys
i els records que no volem recuperar.
I hem après a conviure, sobreviure i seguir endavant.
I hem après a conviure amb les flors silvestres
que mai podrem arrencar.

Boscos endins

2011-04-10T23:45:00.000+02:00

[imatge extreta del blog... http://dianademeridor.blogspot.com/] Els boscos més bonics de França es troben prop del Chateau de Fontainebleau.

Boscos endins

he cercat el petit plaer

del silenci.

Fontainebleau

és un jardí desert

on els bells cortesans

reposaven de les seves batalles

dins un món apart

de misèries i mancances

i on tot eren festes privades.

Avui els bells cortesans

en són uns altres

i Napoleó és un quadre

i Fontainebleau

té aires de cementiri

aristocràtic, decimonònic

com si el temps hagués

naufragat enmig d'una gran platja.

***

Boscos endins

sense pressa

només silenci;

passeig de pors, de pau,

de neguits, d'incerteses,

de sentir-me petit i estrany

entremig de camins

que poden ser serens

però també inhòspits.

G.Boloix

Iuventus fugit

2011-03-25T09:00:00.000+01:00

[imatge del Museu Arqueològic d'Atenes feta per un servidor]

Fuig joventut

com l'alè d'un oasi

que no tornarà

on enmirallar-se

és tan fàcil com estrany.

Fuig joventut a poc a poc i el pas d'aquells dies són miratges d'un món a voltes proper, a voltes llunyà com ho són tots els records que es perden com arxius remots i com l'udol d'un nàufrag que mira la lluna

per últim cop. G.Boloix

Itaca perduda

2011-03-24T09:30:00.000+01:00

[imatge extreta de: ulysshes.wordpress.com]

Oh, Ulisses

digue'm: perquè he perdut el poder

de creure en Itaca?

L'esperança se m'escapa
com una flor enmig d'un bloc de gel.
I tot d'una sento que res m'atrapa
només les ganes de tornar a creure
en un vell anhel.

Vella pregària pels camins d'Aràbia...

2011-03-24T09:00:00.000+01:00

[imatge extreta de costreams.com]

Pels camins d'Aràbia,

Àsia, Europa o Mesopotàmia.

Miro el món

i no hi veig un rostre amable.

Si pogués escriure una pregària...

Oh, sí, una vella pregària...
Mira el cel, mira un arbre,
mira el sol, mira la pluja
que de sobte s'ha tornat amarga.

Pel camins de la vella Aràbia,
cerco un vell mot, una pregària.
Potser un mot d'esperança,
potser un mot d'enyorança...

Visions de futur

2011-03-23T09:30:00.000+01:00

El futur pot ser un camí estrany, un terreny ferèstec o un cala amb suaus brises i un ritme lent i amable. El futur és només un mot que de tan repetir-lo ja no sé que és...i m'oblido del present i de com canviem ràpidament.

Esclat de lluna (II)

2011-03-23T09:00:00.000+01:00

[imatge extreta del blog: ruborak.blogspot.com]

Esclata la lluna

que també il·lumina Orient

que porti la Pau

a la bona gent.

Esclat de lluna (I)

2011-03-22T09:00:00.000+01:00

Esclata la lluna

ferma i ardent,

lluna de març

presagi del bon temps.

Som incapaços
d'observar-la un instant
immersos en múltiples vides
que ignoren els petits detalls.

Deesa de somnis, infortunis i neguits,
mous marees i també els meus sentits.

*Tot plegat bé pel fet que la lluna aquest mes està més aprop de la terra i la lluna plena el passat dissabte 19 es va veure més majestuosa que mai.

Reneix la llum, s'allarga el dia...

2011-03-21T17:30:00.000+01:00

[imatge extreta de jardinera.pro]

Reneix la llum,

s'allarga el dia.

De què tens por

en aquesta vida?

Per un instant

tot comença

és l'esclat del jorn

de la primavera.

Un instant que tot ho impregna

i només per un moment

oblida

que serà càduc

com qualsevol

regne.

*Justament aquest és el post que avui he penjat al blog "Itineràncies poètiques", participant a la crida feta al mateix blog per recordar el "Dia de la Poesia 2011". Bon inici de Primavera!

L'abisme d'un horitzó

2011-03-20T18:50:00.000+01:00

[imatge extreta de la xarxa. "La gran ona de Kanawa" de l'artista japonès Hokusai]

Aquesta por de perdre un record, un instant únic,

un petit món.

Aquesta por de no saber sobreviure a l'abisme

quan sovint impregna cada racó

quan no podem mirar enrera

i hem de crear nous horitzons.

Lenta suor com una mar d'espines...

2011-03-08T10:30:00.000+01:00

Lenta suor com una mar d'espines

on tot és esforç i superació.

Hi ha princeses de polígon,

d'extraradi, de fàbrica.

Hi ha dones d'Àfrica

tribals, matriarques

amb pits eixuts

i amb nens que no tenen galtes.

Hi ha dones transfronteres,

mexicanes i no europees

que moren en l'intent de ser lliures

i no de caure en la feblesa

d'un món de càstigs i misèria.

Hi ha dones executives,

prepotents i agressives

que han volgut ser com homes lliures

i cometent els mateixos errors

en un món voraç i pessimista...

Hi ha dones asiàtiques,

potser melancòliques

Hi ha japoneses maniàtiques

potser perdudes

com els ulls d'un còmic manga...

Hi ha també dones joves musulmanes

que exulten crits de revolta

i no volen ser com les seves àvies

oprimides en les seves cases

lluiten amb homes joves

per un món que demana esperança...

Hi ha tantes dones i tantes vides

i encara tanta suor i tanta espina

que em fot escriure aquest poema

ple de tòpics i de misèria

per commemorar un Dia Internacional

com tants dies Internacionals

que haurien de tenir final

i ens servissin per no recordar més

que no només hi ha dones treballadores

oprimides sinó també joves, vells, gais,

immigrants; i tanta tanta gent

que vol només un món més lliure

i més bell.

G.Boloix

Quan cauen les màscares...

2011-03-07T02:33:00.000+01:00

Les llàgrimes d'una màscara

són súbtils i brutals

són tan ràpides i efímeres

com un somriure de carnaval.

Moriran en un dimecres de cendra
i enyoraran un dimarts de carnaval
on res perdura per sempre
ni els dies, ni les festes ni els anys.

I somiarem amb un ball de disfresses
on tot sembla lúdic i pervers
i rera la màscara em diràs que m'estimes
i voldré creure que tot plegat és cert
que res és fugaç i oníric
que tot és únic i etern
i quan la màscares caiguin
en portarem unes altres
potser més invisibles, menys súbtils, menys innocents
i ens sentírem orfes d'un estrany, estrany sentiment.
G.Boloix

Versos lliures (II)

2011-03-07T02:25:00.000+01:00

I un jove rebel
escriurà cinc versos
que algún dia recitarà
de nou a joves conversos
amb ganes d'obrir nous cicles
i nous universos.

I quan passi un temps,
potser uns anys
algú recordarà aquesta fita,
com un aire net, fresc, irrepetible.

I potser enmig del desert
quan tot torni a ser rutinari i voluble
quan la sorra volàtil ens recordi
que en són de necessaris els canvis
i que en són de fràgils els dies
una brisa suau, una alenada
d'aire fresc ens recordarà
que en són de necessaris els versos lliures
per poder renéixer, per poder viure.
G.Boloix

Versos lliures (I)

2011-02-25T21:47:00.000+01:00

[imatge extreta de www.espiraldelverbo.com ]

Cauen els sàtrapes

i els seus universos.
Escriuran versos lliures
per oblidar els seus universos.
Reviuran vells mites
prohibits i perversos.

Escapismes

2011-01-27T19:58:00.000+01:00

[imatge extreta de http://blogreijav.blogspot.com]

Escapismes necessaris

per fugir

de dies absurds i ordinaris.

Pluja, fum, idees,

un llibre, el mar, una conversa,

un blog, una cançó,

la teva veu que m'asserena.

Per què tots tenim més d'un món
en la nostra consciència:
anhels, desitjos,
somnis, malsons
que ens acullen
ens trasbalsen
i ens asserenen.
G.Boloix

Ciutat sota les aigües

2011-01-15T09:35:00.000+01:00

imatge extreta del portal Climate neutral network
dedicat als damnificats d'Austràlia i del Brasil i a tots els que han viscut la fúria de la Natura.

Ciutat sota les aigües

que han robat els nostres records.

La Natura és una deesa

que ens dóna vida i ens dóna mort.

I tan bon punt passi la seva fúria
caldrà començar de nou.
Haurem d'oblidar la nostra feblesa
per renéixer sense por
sense nostàlgia
amb l'abisme
de no caure
en els records.

Llavors d'hivern

2011-01-10T01:45:00.000+01:00

Plantar una llavor

enmig de l'hivern

sentir que pot creixer

sota un fred intens.

II
Germinarà la llavor
després de la tempesta.
Cada nou any
ens mou l'emoció
que tot pot renéixer.

III
Si ens poguessim commoure
per un gest de tendresa...
Si algú plantés en nosaltres
una llavor que fos pròspera i tendra...

IV
Si la nostra terra no fos
una terra erma
gebrada per un hivern
amb un sol tímid de capvespre

o com un dia gris i buit
que espera una nova gesta.

V
Si pogués creure en un somni d'hivern
que brotarà sense presses
humil i pacient
esperaré la seva gesta
i m'adormiré pensant
que els somnis d'hivern no volen presses
i que plantar una llavor
mai és una pèrdua de temps
si es fa de bon grat i sense presses.
G.Boloix

Marea alta (Bon any!)

2010-12-31T09:30:00.000+01:00

[imatge extreta de la xarxa]

El vertigen d'un nou dia,

d'un nou any, d'una nova vida

és com una platja que espera

una gran onada...

La ment en blanc

a l'espera d'una nova albada.

II
Quan la marea sigui alta
i els dies siguin estranys;
quan el món et sembli un cau de llops
i no sàpigues quin és el teu viarany;
quan els dies t'atrapin
i al teu entorn bordin com gossos;
quan t'atrapi un espiral de records
i sentis la por terrible de perdre
un petit fragment del teu món;
atura't per sentir-te enmig d'una platja
per sentir només el ritme de les onades
que et bressola i et salva.

G.Boloix

Salut i versos!
Els millors desitjos pel 2011.
Bon any!!!

Les llums del camí (Bones Festes!!)

2010-12-26T21:42:00.000+01:00

Les llums del camí

avui són clares i enceses

potser provenen d'un estel

que escalfa les nostres petiteses

i per un instant, d'una curta nit d'hivern

ens fa oblidar les nostres misèries.

Bones Festes!!

(atrapats en una) Cruïlla d'aeroport en una nit de Nadal

2010-12-26T21:22:00.000+01:00

(imatge extreta del blog "edreams")

I
Enmig d'un de tants camins,
enmig d'una cruïlla d'un aeroport
homes joves i grans
dones que consolen infants
intenten oblidar que es troben atrapats
per la mala sort
d'estar lluny de casa

i de no sentir el consol
d'una enyorada abraçada.

II
I entremig del desconsol
un home gran canta:
"Je suis l'amour
Je suis l'enfant
Je suis juste un voyageur
Aujourd'hui, nous chanter une chanson
Si je pouvais le confort tout votre coeur
neige et le vide ...
Je suis juste une étoile pour Noël
aujourd'hui l'aéroport au milieu de ce froid
veut croire que le monde peut être meilleur.
Je suis juste une chanson:
ce soir, part
comme un petit trésor
que notre petit trésor."

III
I una mare sola amb el seu infant
li contesta:
"Oh, jo sóc l'amor
jo sóc l'infant
jo sóc només un rodamón
que avui et canta un cançó;
si pogués consolar tot el teu cor
cobert de neu i de buidor...

Jo sóc només un estel de nadal
que avui enmig d'aquest fred aeroport
vol creure que el món pot ser millor.
Només sóc una cançó:
compartim aquesta nit
com un petit tresor
com el nostre petit tresor."
G.Boloix
Bones Festes de Nadal!!

Flors d'un refugi

2010-12-12T22:08:00.000+01:00

[imatge extreta de www.conama9.org]

Flors d'un refugi

Cova d'esperances prop del mar...
Ens hi hem refugiat mirant l'horitzó.
L'hivern és un cop sec sense treva ni aturador.

Lluny de la rutina som nàufrags d'ultramar
que tenen por de trepitjar l'última flor
del refugi, d'aquesta cova sense claror
on hi hem amagat l'últim instant que ens queda.

Tots tenim una cova on hi amaguem esperances.
Som com flors d'un refugi.
Fràgils. Efímeres. Amables.

L'home-cuc que somia ser crisàlide...

2010-12-02T21:02:00.000+01:00

[imatge extreta de la xarxa]

L'home-cuc

que somia ser crisàlide

que es mou entre el fang

hi deixa cada dia la sang

els somnis i la pell;

se sent cada dia més vell

però amaga en la seva ànima

un tros de nen

amb un tros de somni

que amaga un tros de vida

que es va perdre

mentre tastava que la vida

no és només cel o infern.

L'home-cuc

s'arrossega entre setmana

es converteix en crisàlide el divendres

vola enllà el dissabte

i mor el diumenge.

L'home-cuc

que somia ser crisàlide

que es mou entre el fang

hi deixa cada dia la sang

guarda en la seva ànima

un tros de nen, un tros de cel

un tros d'infant perdut fa anys

guardarà per un instant

aquell somriure perdut

de creure en somnis

només en veure el número de Nadal

o les llums del carrer

que venen paradisos impossibles

on tot sembla possible i res és real.

**********

Vet aquí el somni d'un home-cuc

poder ser crisàlide en un instant

i creure's els contes d'un infant.

G.Boloix

Nens contra la boira

2010-11-21T21:29:00.000+01:00

[Segons Montserrat Vilardosa, fotografia feta pel Felip Asensio. "Nens de Botswana". Magnífica foto extreta del blog de la Clidice "Un tel als ulls"]
El passat dia 20 - N es va celebrar el Dia Mundial de la infància i dels drets de la infància. En homenatge a aquest dia un servidor recupera un poema escrit fa uns mesos:

Nens contra la boira

Jugava amb el seu amic de la boira
Els altres nens ja eren cadàvers entre la sorra.
Somiava construir mil torres amb en…
Uthingam, Uthingam, el rei de la boira!
Uthingam, Uthingam, l’amic de la boira.
Amb un ganivet es podia tallar l’aire.
Els nens ja no jugaven entre la sorra.
Els vells ja no somiaven en mil torres
I no entenien com l’últim nen jugava amb en…
Uthingam, Uthingam, el rei de la boira!
Uthingam, Uthingam, l’amic de la boira.
Les bombes han cosit a trets els poblats del desert.
L’Humanitat ha perdut de nou els estreps
I l’últim nen juga entre la boira…
Somia un món en pau
Un món on no hi hagi boires.
Sa mare crida esglaïda: On vas?!
I el fill contesta: a jugar amb l’amic de la boira.
Torna, fill meu, torna! No hi ha amics en la boira!
No vulguis acabar com els altres nens
coberts de sang per les discòrdies
d’un món de sords i de covards
sense diàleg ni pietat.
Potser l’ultim nen no tornarà.
En el seu cap ja no hi ha bales ni bombes.
Viu en un món d’infants i de contes.

Somia amb paisatges després de la tormenta
on els deserts siguin prats
i els pous, rius abundants
d’aigua neta que purifica l’ànima.
Ha somiat amb mil nens contra la boira.
Ha somiat que un bell dia d’estiu
tornen els pares i els oncles,
la mares surten a rebre’ls
i es celebra una gran joia
la treva és possible i la pau duradora.
La boira s’esvaeix com un somni en la penombra.
El seu amic Uthingami comença a ser un vell, vell conte.
Tots els nens juguen de nou enmig de la sorra.
Tots els nens lluitaran de nou, si cal, contra la boira.

G.Boloix

(Poema inèdit del 2009 que forma part del poemari "Paisatges després de la tempesta. Aquest poema en prosa podia estar dedicat també al nens de Palestina, del Sàhara Occ. o de qualsevol conflicte endèmic del món. El nom d'Uthingam de fet és un homenatge al personatge d'Uthingami, el rei de la boira, un conte infantil que molta gent de la meva generació va llegir en la col·lecció "Els grumets de la Galera" i l'autora n'era Mercè Canela Garayoa)

Bressol de tardor

2010-11-05T21:34:00.000+01:00

Bressol de tardor

(mil fulles típiques)

L'Òliba ja no ens mira.

La sargantana ja no fuig.

L'eriçó s'ha perdut entre mil herbes.

Els insectes se'ls ha menjat la terra.

********
La terra de novembre
només acull llavors
que somien ser fruits d'abril.

******
I entremig d'aquesta terra
sento la solitud d'un bosc de novembre
carregat de boira i de silenci.

I entremig d'aquesta terra
trepitjo les fulles seques com cada any
l'etern quadre de la dictadura de la foscor.

I entremig d'aquelles fulles vull fruir d'un silenci,
d'una olor, com si el món s'hagués aturat
i només hi fossim tu, jo i aquestes fulles mortes.

Voldria embolcallar-m'hi com si fos un bressol
i sentir entremig de la boira,
un instant efímer de pau i de llum de tardor.

**********
Tristament hem oblidat els mil colors de les fulles.
Som fills de les presses. Encegats de foscor
hem oblidat la llum que també desprèn
un tímid matí de tardor.
G.Boloix

Tota la sal

2010-10-24T20:43:00.000+02:00

Tota la sal

com si fos una melodia

em retorna nit i dia

i em cou les ferides.

Tota la sal
que va impregnar
la meva pell
després d'un naufragi
seran cicatrius
que arrossegueré
fins a vell.

La vida és sal
i pebre
i instants de llum
i dosis de sucre,
no gaire,
i un vi amarg
que es torna fosc
com els anys;
que anem acceptant
que tot allò que ens cou
i ens commou
ja no ens fa cap dany
perquè la sal que ens feia viure
i ens feia remoure les ferides
la incorporem com una pell morta
que arrosseguem amb els dies,
amb el temps i amb els anys.
G.Boloix

Sota la lluna (retorn)

2010-10-24T20:29:00.000+02:00

Els següents versos són un comentari poètic que un servidor li va deixar com a resposta a un bonic poema de Noves flors: http://florsnovesflors.blogspot.com/2010/10/arbre-de-lluna-iv.html

(El post és una delícia i els comentaris poètics de la resta de blogaires també)

Sota la lluna (retorn)

I tornaré a casa

impregnat per l'olor del mar

i ens espolsarem la sorra

i observarem atònits una flor

coberta de llum

de lluna plena

que la contemplarem en silenci.

Malalletra Àvies

2010-10-24T19:55:00.000+02:00

Laia Calvet, dissenyadora gràfica i editora del fanzine "Malalletra" ens ha fet saber que ja s'ha editat el nº22 dedicat a les àvies.

Un fanzine absolutament artesanal amb dibuixos, petites joies, poemes i textos.

Un servidor hi participa amb el poema "Una fàbrica" que fa pocs dies vaig tornar a penjar en forma de post.

Aquest i altres fanzines es podien trobar fins ara a algunes llibreries com la Laie del CCCB.+info a:

http://malalletra.tumblr.com/post/1337776447/ja-es-a-la-venda-finalment-el-22-numero-de

Teixits de llum

2010-10-13T09:30:00.000+02:00

(extret de la xarxa - foto muestrarios textiles Agulló)

Teixits de llum

memòria del fum

rera de cada color

s'amaga l'esforç

de mil vides

de mil històries

potser anònimes

potser simples

potser efímeres

com ho és el seu record

que ens torna

com un intens perfum.

G.Boloix

Telers de l'oblit/ La fàbrica

2010-10-13T09:15:00.000+02:00

[reconstrucció d'un teler]

(foto Iª Festa del Modernisme. Colònia Güell. 2001)

Telers de l'oblit

No he conegut mai el soroll de la selfactina

ni potser mai sabré que és el batà ni una contínua

però porto dins meu les vides

de tantes persones anònimes

que varen viure l'imperi del fum.

Fa temps que la gent ha oblidat l'estrèpit

dels telers i ningú sap el que és

treballar aprop de la borla de la filatura;

aquella sensació d'ofec i d'amargura

i la necessitat de seguir d'endavant.

Els nous temps creen nous obrers

amb d'altres xantatges i amargures

i també petits moments de dissabte i dolçura

i qui ho sap, potser, la mateixa sensació d'ofec

que no s'atura

i també la necessitat de seguir endavant.

Avui em venen imatges de color sèpia

i sento la pressa dels obrers quan senten la sirena

avui són avis o potser ja són cendres

i només sento la fressa dels plataners que mou el vent

quan torno de nit i ja no hi ha obrers ni sirenes.

I torno al meu petit món

convertit en museu per turistes i arquitectes

que meravellats contemplen el que fou

un petit oasi, una terra promesa.

Intentaran comprendre la història.

I potser s'oblidaran que al darrera hi ha

els artífexs de la intrahistòria

d'un món de fum i de telers

que s'ha perdut en el temps.

(2010)

fotografia obrers fàbrica Colònia Güell, principis S.XX

Una fàbrica
Sent el so dels telers en la seva memòria.
Fa temps que van desaparèixer.
La fàbrica va ser el pare, la mare i un nen
que plora perquè no vol treballar i vol anar a l’escola.
La fàbrica és el record d’un avi i d’una àvia
que asseguda en un banc veu com el temps
se li esmicola.
La fàbrica és un poema d’en Martí Pol.
La fàbrica és un arcaisme.
Ara cal dir empresa.
Queda més internacional. Fa més modern.
Ara la gent va depressa. Ara tot es ven.
Ara hi ha coses que desapareixen
I no saps perquè.
Ara hi ha gent que vol recuperar la memòria.
Hi ha un jove que no sap la història.
Hi ha coses que són ruïnoses i no interessen.
La fàbrica va ser el pare, l’avi i l’àvia;
convertits ara en versos d’un mal poema
de fàbriques, d’empreses i d’obrers que ho seran sempre
i de records que es perden amb el temps
com el so inconfusible d’aquells telers
que deixaren de funcionar fa molt de temps.
(2002)
G.Boloix.

*El segon poema "Una fàbrica" fou publicat en el seu moment com a post el dia 28 - 06 - 2010. És un text antic que ja fou publicat en el seu moment en d'altres circumstàncies. Avui li he sumat el text "telers de l'oblit" que potser en el futur formaran tots un sol poemari.

*Amb aquests poemes us convido a conèixer més d'aprop del món d'on vinc i a convidar-vos a la Xª Festa del Modernisme de la Colònia Güell (15-16-17 d'Octubre 2010). En el següent enllaç teniu tota la informació:http://www.santacolomadecervello.org/agenda/festamodernisme/festamodernisme2010.htm

Volàtil (instants típics de tardor)

2010-10-11T21:56:00.000+02:00

(Imatge trobada a elquaderngris.cat)

Volàtil

(instants típics de tardor)

Tot ve de la següent frase: ¿Chi non ha sentito fragile in mezzo a una tempesta di pomeriggio in cui le persone sono come le foglie piccole figure in un mondo instabile? (¿Qui no s'ha sentit fràgil enmig d'un temporal de tarda on les persones són figures diminutes com fulles caigudes d'un món volàtil?)

Fressa dels arbres

vent de capvespre

sentir que la vida

és un sospir

que passa depressa.

Alè de vent de capvespre

mentre escombra

carrers de tardor

pluja persistent

inici de la dictadura

de la foscor.

III

Tanco els ulls

mentre sento el degoteig

de la pluja,

la fressa del vent,

les últimes pases de la gent;

tanco els ulls

i em vull sentir

volàtil

mentre torno a casa

vull oblidar les misèries

i grandeses

del nostre món fràgil.

Boira

2010-10-11T21:39:00.000+02:00

"Baixa la boira

i no la sentirem estranya.

Com la foscor en la tardor

la sentirem com una companya."

Aquests versos són versos improvitzats i espontanis, nascuts com a comentari d'un bonic post del blog "Col·lecció de moments" de la Carme Rosanas.
Aquí teniu el post amb els versos i el dibuix de la Carme i en el mateix post la Carme hi penja els versets que hi han deixat el blogaires en forma de comentari:http://carmerosanas.blogspot.com/2010/09/santa-maria-de-tallo.html

Històries veïnals en paper...

2010-10-11T20:59:00.000+02:00

Títol: Històries veïnals. Volum 7

Autors: Diversos autors

Edició i coordinació: elveídedalt

Autoeditat (lulu.com), 2010

il·lustracions coberta: Carme Rosanas

Nou relats escrits a quatre mans fets entre 36 blocaires a partir d'una proposta del veidedalt, del blog Malerudeveure't

El veí de dalt ens informa que ha decidit fer realitat el seu desig de recopilar en paper algunes de les històries que han format part de les set edicions.

Què són les històries veïnals? Són relats escrits per vàrios autors i publicats en un mateix blog. Al llarg de set edicions s'han escrit un bon grapat de relats. La qualitat d'alguns dels relats va portar al Veí de Dalt a plantejar-se la possibilitat de fer-ne una edició en paper. Per començar, ha decidit autoeditar la primera i la setana edició de tal event blogaire. Un servidor ha participat en les dues últimes convocatòries i confesso que en la darrera convocatòria hi havia molt bon nivell literari.

Per més informació i per saber com adquirir els volums en qüestió us convido a que llegiu el següent post:

http://historiesveinals.blogspot.com/2010/10/novetat-editrial-al-repla-i-nova.html

Noves danses de tardor...

2010-09-25T09:25:00.000+02:00

Noves danses de tardor

Caurà el capvespre

Sento com s'apropa la foscor.

*****

Somric recordant

la càlida llum

de la ciutat dels canals

quan per uns dies

no hi havia temps

ni esperes, ni hores

i tot era únic i res definitiu...

(vet aquí la grandesa d'un viatge d'estiu)

Ja que a la vella ciutat dels canals

tot canvia de sobte

quan arriba l'acqua alta;

i la nostre vida és una marea

que de sobte s'exalta

i necessita aferrar-se

a un càlid alè

per no esfondrar-se.

***

Vindran noves danses de tardor

que ens donaran vida

entremig de la foscor.

Burning Bridges / Cremant ponts

2010-09-24T09:15:00.000+02:00

(Navajo Bridge. Colorado. EE.UU. Extreta del portal Field Trips)

(Un text escrit primer al català i després adaptat a l'anglès com un tribut a les típiques lletres de les cançons de country)

Burning bridges
Crossing roads

I feel that I left behind
many storage
and so much misery!

Crossing bridges
I'm afraid to look back
forget who it was
forget who I am.

But I feel that I can follow:
burning bridges
burning bridges!
********

Cremant ponts

Travesso carreteres
Sento que voldria deixar enrera
tantes maletes
i tantes misèries!

Creuant ponts
Tinc por de mirar enrera
d'oblidar qui era
d'oblidar qui sóc.

Però sento que només puc seguir:
cremant ponts
cremant ponts!

Arenas del tiempo/ la sorra del temps

2010-09-23T09:15:00.000+02:00

(desert Monegres. Imatge extreta de www.viajaporespana.com)
Arenas del tiempo

Cruzando Monegros

escucho mi cuerpo

ya no soy el mismo..

Quizàs todo es un recuerdo.

He cruzado un desierto
con oasis y espectros.
¿Ya no soy el mismo?
En la playa siento
que se desliza en mis manos:
arenas del tiempo.

***
La sorra del temps
Creuant Monegres
escolto el meu cos
ja no sóc el mateix
Potser tot és un record.

He creuat un desert
amb oasis i espectres.
Ja no sóc el mateix?
En la platja sento
que s'escola entre les meves mans:
la sorra del temps.

Trapezistes suïcides (i altres versos improvitzats)

2010-09-21T20:45:00.000+02:00

(imatge extreta de Fira Trapezi Reus/Lo bloc de Raül/un bloc xtec)

Trapezistes suïcides

Qui ho havia de dir...
que acabaríem sent
trapezistes
a la recerca d'una millor vida
intentant trobar una sortida
mentre el temps no perdona
ni errors ni mentides.

Somiem una bona xarxa
(feina, pis i companyia)
que ens aculli cada dia...

Deixar de ser suïcides
i somiar que l'estabilitat
no és una faula
que ens explicaven
les nostre àvies
i les nostres ties.

II
Somnífers

Somnífers de capdesetmana.
Potser per cada dia. Per la feina diària.
Somnífers per oblidar el que és sobreviure.
(hem oblidat el que és viure o riure?)
Hem oblidat el que és ser animals salvatges
per ser xais submissos i obedients
per convertir-nos en els nous esclaus d'Occident:
Amb hipoteca, deutes i por de ser dissident.

La por a viure és un somnífer massa potent...
Que somien les ovelles elèctriques?
(es preguntava en Bradbury ingenuament)

Potser les ovelles elèctriques som nosaltres
que hem oblidat que podem ser esclaus
de la complexitat de sobreviure
en els nous temps.

III

7 vides després

Malgastem vides.
Ens omplim de mentides.
De falses promeses.
De falses notícies.

Va malgastar set vides
per no saber qui és.

Tinc por de malgastar la meva
i de no saber-me trobar
mai més.
I despertar-me de sobte

i saber que no hi he pogut fer res.

Alè

2010-09-18T21:47:00.000+02:00

ALÈ

Tot es perd

com una il·lusió

enmig d'un oasi

enmig d'un desert

com la sorra

d'un rellotge

que cau ràpidament.

Només ens salva
l'alè llunyà
d'un càlid record
com un estiu que passa
de forma voraç
i tenim por de només
sobreviure
i de no saber
viure
com si fos
l'últim instant.

G.Boloix

A aquesta terra tan nostra...

2010-09-11T09:30:00.000+02:00

"Demana que el camí sigui llarg. Que siguin molts els matins d'estius en que arribis; amb quin plaer i alegria!, a ports abans mai vistos"
(traducció lliure del grec al castellà i del castellà al català d'un pensament de) Konstantinos Kavafis

A Aquesta terra tan nostra

tan tossuda i explotada

que de les derrotes n'ha fet diades

i que agermana pobles

i vol ser respectada...

A Aquesta terra tan nostra

que cerca el nord

i no sempre el troba

que no pot decidir per si sola

i que a voltes riu

i que a voltes plora...

A Aquesta terra tan nostra

digue'm: quan podràs navegar sola?

Quan deixarem de navegar

i podrem observar

des d'un bon port

orgullosos la nostra història?

G.Boloix

fleurs en Septembre

2010-09-10T19:30:00.000+02:00

(imatge extreta de: http://www.zazzle.es/ )

"La belleza es como la fruta estival: fácil de corromper y de corta duración".
Sir Francis Bacon

Fleurs en Septembre
fleurs en Septembre

ils respirent le souffle chaud

Frost sera bientôt

dans le désert

Flors de setembre

flors de setembre

que respiren el càlid alè

aviat sereu gebre

enmig del desert.

Capaltard (poema homenatge a V.Andrés Estellés)

2010-09-04T16:51:00.000+02:00

Avui, Escrits del fum vol sumar-se a l'homenatge blocaire al periodista i poeta valencià Vicent Andrés Estellés que coincideix amb el dia seu naixement.

*Per saber d'on ve tot plegat, recupero un post d'en Victor P:

http://vpamies.blogspot.com/2010/09/4-de-setembre-diada-destelles.html

Rellegint alguns dels versos d'aquest poeta m'he quedat captivat amb els següents:

"Passà l'estiu, els estendards cremants

dies de llum i coronats de fulles,

passà l'estiu, els tancats de baladres,

els capaltards."

Vicent Andrés Estellés (de llibre Apartament de Novembre, 1977)

Capaltard

(paraules d'homenatge a V.Andrés Estellés)

Capaltard, sente l'oratge

el fort vent i l'onatge

que sacsegen la meva cara

com un bes.

Capaltard, atònit

sente els teus versos

com els d'un veu

que ja forma part

d'una terra

que va saber parlar-nos

d'amants febrils

de pedres de foc

de ciutats a cau d'orella

de criatures en dissabte

d'hotels París

d'exilis d'Ovidi, Horaci i Catul

paraules carregades d'energia

com un sexe primarenc

i de melangia

com un apartament de novembre.

Capaltard,

les teves paraules ressonen

com un lectura enèrgica

de finals d'estiu,

les teves paraules

ja formen part de tot un poble

que avui les recupera

amb el seu caliu.

G.Boloix

Meandres i ciutats (homenatge a Màrius Torres)

2010-08-30T18:11:00.000+02:00

Bentornats de vacances, avui Escrits del fum vol sumar-se a l'homenatge blocaire (en motiu del centenari del naixement) del poeta lleidetà Màrius Torres.

Meandres i ciutats

(paraules d'homenatge a Màrius Torres)

Més enllà del riu

hi ha una metròpoli llunyana

on somiaves una ciutat

de nobles ideals

forjats amb l'esperança.

La teva ciutat somiada

va caure enmig d'un bell estiu
i el teu cos va recloure's
per sempre més
a Sant Quirze Safaja.

Avui el teu alè ens torna
com un alè càlid
rellegint els teus versos
de dolor i de tendresa.
****
II
La memòria és com un riu
on tu i jo som meandres
que eixuts pel poc cabal del riu
corren el risc de perdre's en el temps.

I en aquest riu sento l'alè càlid de Mahalta
on la seva tendresa, la seva mirada
va ser el teu bàlsam inseparable.
***
III
Quants meandres secs hem oblidat?
Quants ideals han caigut en ciutats llunyanes?
Quantes Mahaltes ens han acompanyat?

Entre meandres i ciutats
la teva veu és un alè càlid
a voltes molt serè,
a voltes molt tràgic,
a voltes oblidem els nostres poetes bàsics
però quan els recuperem
ens adonem que ja són clàssics.

Si voleu llegir els posts escrits per l'ocasió, podeu entrar al següent enllaç on la gran Carme Rosanas (alma mater del logo d'aquesta iniciativa) ha recollit en un post tots els participats:
http://carmerosanas.blogspot.com/2010/08/participants-en-lhomenatge-marius.html

Bé de fet, la convocatòria ha sigut d'en Lluís (la paraula escrita) i de la Carme R (col·lecció de moments) que tal com hem dit és l'ànima del logo, i també l'entusiasme i el seguiment d'un veterà dels homenatges blocaires com el Víctor P.(raons que rimen). A tots plegats, enhorabona!

En Màrius Torres, poeta durant molts anys oblidat, es mereixia aquest homenatge.

(el noble art de contemplar...) senders blancs

2010-08-22T19:55:00.000+02:00

El següent text està inspirat en les paraules que el company blocaire Òscar Pascual m'ha deixat en el facebook:
"El noble art de no fer res integra, dins del seu atractiu temari, arts menors com la contemplació indiscriminada de les musaranyes estiuenques i mesurar (al centímetre) les línies que deixen els avions en enlairar-se que són tot un goig. "
Us recomano el seu últim post:http://lostartsecret.blogspot.com/2010/08/empajarat.html

Senders blancs

Hi ha mil senders

que no saps on van

dibuixats per avions

que en un instant

enfarinen el cel

i vols creure que aquell polsim

que dibuixen, només és per tu.

Hi ha mil senders

que no saps on van.

Destins que mai trepitjarem

però que en un instant

et fan sentir-te com un nen

i vols creure que aquell polsim

que dibuixen, només és per tu.

Hi ha mil senders

que no saps on van;

que potser mai coneixerem;

camins inhòspits, móns distants

que es perdran en la teva ment

com els senders blancs

que contemples

i s'evaporen ràpidament.

****************

En un món de cràpules i presses

hem oblidat el noble art de no fer res

de deixar-nos fascinar per un dibuix al cel,

per contemplar un paisatge,

per sentir els xiscles matiners de les gavines

per sentir com passa plàcidament

una tarda de diumenge,

per contemplar de nou

l'ocàs d'un nou capvespre,

per contemplar l'espectacle estelat

d'una nit d'estiu,

per creure que no calen només vacances

per deixar-te fascinar

per un món

que ha oblidat el caliu

de les petites coses

que s'evaporen

com un raig blanc

d'ultrasònica avioneta

que passa veloç

com una vida

que s'escola de les nostres mans

i de les nostres metes.

100 formigues

2010-08-05T09:35:00.000+02:00

Arribem al post nº100!

Prenent com a inspiració un dels meus poemes preferits de Jacques Prévert(1900-1977): "chanson des escargots qui vont à l'enterrement". Si voleu llegir el poema, aquí teniu l'enllaç:

http://www.feelingsurfer.net/garp/poesie/Prevert.Escargots.html

o si el voleu en versió castellana de Enrique Uribe White:

http://www.poesiaspoemas.com/jacques-prevert/cancion-para-dos-caracoles-que-van-a-un-entierro

Tot i que sé que hi ha un llibre de versions en català de Prévert (Preversions, editat per Proa); no he conseguit trobar la versió en català d'aquest poema.

100 formigues

Cent formigues guardaven cent poemes

creats amb humiliat i tendresa.

Cent formigues portaven una fulla verda

i tenien por que s'assequés per la calor

i no la poguessin guardar al setembre.

Cent formigues guardaven cent poemes

alguns improvitzats, d'altres fets a consciència.

Cent formigues festejaven una fulla verda

ignorant que seria tan efímera

com l'estiu en el que feinejen.

Nits blanques/ ciutats somiades

2010-08-05T09:30:00.000+02:00

Enrera han quedat les nits blanques,

els ponts de Sant Petersburg,

les passejades prop el riu Neva

i l'estranya sensació que la nit

era nostra.

Hem navegat com zombis
prop dels canals navegables
i els ponts majestuosos s'han elevat
al nostre pas.

Però el solstici d'estiu és un alè
que s'evapora ràpid.
I Sant Petersburg és una ciutat somiada
que es passeja com tantes ciutats somiades
per la meva ment
a voltes a poc a poc
a voltes molt ràpidament.

************

Ciutats somiades.
Rutes imaginades.
Panoràmiques inabastables.

Tot es fon
com una postal d'un conte
que de tan haver-lo llegit
és tan real en els teus ulls
que no saps on comença l'aventura
i on acaba el tòpic i el paradís.

Pousada

2010-08-04T09:30:00.000+02:00

imatge extreta de http://hotelkey.com
(intentant experimentar com queda en portuguès uns versos...)

Todos os homens

procurar uma Pousada

onde ficar lá para sempre

apenas um sentimento

o murmúrio das ondas.

Todos os homens

procurar uma Pousada

onde você pode respirar facilmente

durante um longo dia

sentido apenas por alguns instantes

o murmúrio das ondas.

Todos os homens

procurar uma Pousada

Ithaca perdidos na

como um sonho Island

como utopia perdida

que por alguns dias

férias

só pode sentir

o ritmo das ondas.
*********

Tots els homes

cerquen una pousada

on quedar-s'hi per sempre

sentint només

el xiuxiueig de les onades.

Tots els homes

cerquen una pousada

on poder respirar tranquil

durant una llarga jornada

sentint només per uns moments

el murmuri de les onades.

Tots els homes

cerquen una pousada

com una Itaca perduda

com una illa somiada

com utopia perduda

que durant uns dies,

unes vacances

només es pugui sentir

el ritme de les onades.

London River

2010-08-03T09:30:00.000+02:00

Versos inspirats després del visionat d'aquest film: colpidor, tendre i subtil.

Lost souls

middle of the Thames

Souls upset

middle of the Thames

Oh London River

illuminates my life back!

Hearts beaten

a tragedy

Children who no longer

and only ashes.

Oh London River

illuminates my life back!

In a world of beasts

our hearts are weak.

Gimme tenderness

now that there are differences.

Oh London River

illuminates my life back!

************

Ànimes perdudes

enmig del Tàmesi

Ànimes dolgudes

enmig del Tàmesi

Oh London River

il·lumina de nou la meva vida!

Cors colpejats

per una tragèdia

Fills que no tornaran

i només són cendres.

Oh London River

il·lumina de nou la meva vida!

En un món de bèsties

els nostres cors són febles.

Dona'm la tendresa

ara que ja no hi ha diferències.

Oh London River

il·lumina de nou la meva vida!

[entre parèntesi]

2010-08-02T09:30:00.000+02:00

Esquenes mullades

lluny de les sirenes

urbanes, estranyes

que ens fan creure

que el món se'ns escapa

i que hem d'anar sempre

amb presses

superant mil obstacles

com animals silvestres.

Vull un parèntesi

per sentir que no som bèsties

sotmeses al rellotge

i a les seves dèries.

Enmig del capvespre

la xafogor ens ofega.

Volem sentir de cop

que som criatures tendres

mirant-nos d'aprop

com si fos l'últim vespre

compartint l'últim instant

l'últim alè d'un capvespre.

Cues de sargantana

2010-08-01T09:30:00.000+02:00

Cues de sargantana

S’han acabat els dies
de cues de sargantana
de préssecs saborosos
collits del mateix arbre.
Els rellotges són tortures.
Els silencis són anhels.
Escapçades cues de sargantana.
Universos perduts de nen.
Estius efímers
perduts en el temps.

Botes, camins i rierols

2010-07-31T09:30:00.000+02:00

(Publicat a Itineràncies poètiques (i VII) el 25/07/10)
(seguint les botes velles de la Zel i de la Xica que va fugir a Reykjavik)

Em calçaré de nou

les botes velles

per oblidar

camins perduts

i cercar-ne de nous.

Per fugir de vells fangars

i creuar nous rierols.

Si pogués caminar
tranquil·lament
sense el pes de tants anys,
de tants records,
de tants laments...

Si pogués enfonsar els peus
enmig d'un rierol d'aigua fresca
i recordar el teu nom escrit
en l'únic còdol de l'aiguamoll...

Si pogués sentir-me un savi
i no un foll
que fuig d'un món mediocre
i de presses
d'esclavatges i foteses
de dies insípids,
de buides converses.
******
Però tinc els peus cansats
de tanta sorra inútil!
Si pogués arrencar-me les sabates
i enfonsar, simplement, els peus
en un rierol d'aigua fresca...
sentir només la fressa de les fulles
i el xiuxiueig de l'aigua
i imaginar-me que tot allò inútil
fuig riu avall, riu avall
i sentir que puc calçar-me de nou
les botes velles caduques i remotes
amb les que he compartit
somnis, victòries i derrotes.

Camí

2010-07-30T09:30:00.000+02:00

(Publicat a Itineràncies poètiques (VI) el dia 25/07/10)
(foto extreta via google imatges del blog "la vida és vertical")
(Seguint a Rebaixes i el seu "no t'oblidis del camí")

No t'oblidis del camí

del camí dels teus somnis

perduts en un immens desert

de cadàvers i ovnis.

Que les ferides del teu cos

no et facin perdre de vista

que les utopies i anhels

són matèria també per contrabandistes

capaços d'arrencar-te

l'última espurna de noblesa

i fer-te oblidar d'un món carregat de bellesa.

I si cal aturar-se en el camí...

atura't per gaudir d'aigua fresca.

I per recordar que els somnis

són part de la teva fermesa.

Quan menjàvem miravolants...

2010-07-29T09:30:00.000+02:00

(Publicat a Itineràncies poètiques (V) el dia 23/07/10)

[seguint el Pere i el seu "temps de prunes" publicat el dia 09/07/10]

Quan menjàvem miravolants...*

Quan menjàvem miravolants
tots el miravolants de l'hort
el cor ens bategava massa,
potser massa fort...
No hi havia temps ni esperes;
tot era una avorrida tarda
de juny fins a setembre
el món era inabastable.

I el cor encara em batega
quan recordo el temps de les prunes.
L'hort de l'avi ara és una parcel·la
i els pruners ara són runes.
Però en el meu món sempre hi haurà un racó
per aquell món de fruits dolços:
pressecs, prunes i albercocs...
mmm! miravolants dolços, petits i nets
miravolants madurs que s'han perdut en el temps.

*mirabolà o miravolant: fruit de la prunera de fulla vermella. Molt semblant a una pruna petita, globós, de cua força llarga i pela vermellosa o groguenca. Fa uns 2-3 centímetres de diàmetre. És consumeix fresc ja que té un sabor dolç. Tipus de pruna que es conrea a algunes poblacions del Parc Agrari del Baix Llobregat.

Com puc aturar la sorra del temps?

2010-07-28T09:30:00.000+02:00

(Publicat a Itineràncies poètiques (IV) el dia 23/07/10)

[seguint un poema breu de la Carme R titulat "La sorra del temps" i publicat el dia 17-07-10.]

Com puc aturar la sorra del temps?

S'escola entre els dits de la meves mans

i no puc fer-hi res.

A la nit he somiat que el temps

era un gran formatge

i que al despertar-me

només hi havia forats,

forats que hem devorat

sense adonar-nos

forats que són buits

en la memòria.

Com puc aturar la sorra del temps?

Esperem. Ens perdem. Anhelem.

El vell formatge va devorant-se

per dins

a voltes lentament,

sovint, per no dir sempre,

ràpidament.

Nou cant a Sepharad

2010-07-27T10:00:00.000+02:00

(Publicat a Itineràncies poètiques (III) el dia 10/07/10)

[seguint a Zel i el seu "demà és avui"]

Nou cant a Sepharad: el demà és avui

Recorda Sepharad:

quan de temps he perdut

oblidant qui sóc...

Recorda Sepharad:

quan de temps he cregut

que no tenia llengua, ni veu ni nom.

Recorda Sepharad:

Sóc una veu

que crida i vol una altre món.

Digue'm Sepharad:

Per què només em vols esclava

i no respectes les meves decisions?

Escolta'm Sepharad:

N'estic fart dels teus tripijocs.

No sents les veus que clamen un altre món?

Abduït per l'esperit de Sinera

com si no hagués passat la Roda del temps...

Justament la Roda del temps és imparable

però seguim sent estranys incurables

enmig d'una via morta

tenim pressa per ser de nou: nosaltres!

Tenim pressa per exclamar:

l'ahir ja no és l'avui,

només el demà és l'avui.

Somnis devorats

2010-07-27T09:30:00.000+02:00

(publicat a Itineràncies poètiques (II) el 10/07/10)

[Seguint la Carme R i el seu "Devorats"]

SOMNIS DEVORATS (fragments improvitzats)

La vella terra crida exhausta.

Vol vèncer la impotència

per la imminència de ser devorats.

La vella terra crida exhausta;

abans que la flama s'acabi aviat.

Quants camins hem perdut

intentant vèncer la impotència

d'un món de voltors i felins despiatats?

Quant temps ens queda

per evitar que ens devorin els somnis,

ens robin els anhels,

per evitar que s'oblidi l'esforç de tants i tants

que avui reposen en el més enllà.

***

Anhelar que els somnis deixin de ser somnis.

Somiar que els anhels deixin de ser anhels.

Deixar de ser somnis per ser una realitat.

Deixar de ser un camí per ser un nou Estat.

****

Anhel, somni, flama, terra: tot tan tòpic i típic;

Impotència, injustícia, opressió, mediocritat: tot tan mesquí i cansat.

Autodestrucció, voracitat, estupidesa: tot tan patètic.

Llibertat, decisió, democràcia: tot tan necessari.

***

Vencerem la impotència?

Crearem nous càntics?

Crearem nous camins?

Esmolarem de nou les eines?

****

Vèncer la impotència

i començar a caminar...

Vèncer la impotència

i deixar de creure en un nou demà.

Puzzle

2010-07-26T09:30:00.000+02:00

[publicat a Itineràncies poètiques (I) el 04/07/10]
[seguint a onatge...a partir de: Sóc jo? potser sí]

Segueixo el fràgil

equilibri d'un món en construcció.

Segueixo la voràgine dels dies.

No sóc ni vell ni àgil.
Sóc un alè en l'horitzó.
Sóc una gota d'aigua en l'oceà.
Sóc efímer com el temps.

Sóc un nenúfar en un riu.
Sóc el peu que trepitja el nenúfar
i que intenta no caure...

Sóc la paraula que ara llegeixes
que pot ser dolça, alegre, amarga...

Sóc un poeta desbocat
que escriu uns versos
potser sense sentit
en un bloc de poetes itinerants
tocats pel verí de la paraula
i de l'instant.

A voltes sóc equilibri.
A voltes sóc un abisme.
A voltes em trobo.
A voltes em perdo.
A voltes crec en tu.
A voltes només crec en mi;
a voltes he oblidat els somnis;
he oblidat mil camins i mil instants
i fins i tot he oblidat qui volia ser
per no topar-me amb qui realment sóc.

Segueixo el fràgil
equilibri d'un món en construcció
i seguint aquest fràgil equilibri
recordo abans que la nit se'm mengi de nou que...

Sóc tots els camins que he trepitjat,
tots els ports per on he passat,
tots els rostres que he besat,
tots els somnis que he somiat
i tots els que hem queden per somiar.

En l'últim instant del jorn...
Sóc un trencaclosques que refaig de nou.

Cada peça,
cada record,
cada moment
els guardo lentament,
a poc a poc
potser amb el temor
que el temps n'esborri uns quants,
que s'en perdin de nous;
sóc un peça de puzzle que cada nit
intenta trobar el seu lloc
abans la foscor caigui sobre mi
i m'oblidi del que he fet i de qui sóc.

Itaques i antípodes

2010-07-25T21:07:00.000+02:00

Responent a la pregunta del post d'Antaviana:
http://rcanovalls.blogspot.com/2010/07/digues.html

Itaques i Antípodes

El món és un conglomerat d'Antípodes

de diàspores

de mites

de velles glòries

i mesquineses;

de mentides que es fan

i refan;

d'idees que neixen, creixen

i es perverteixen...

A voltes es destrueix.

A voltes reneix.

I en aquesta voràgine

tots cerquem una illa

on quedar-nos-hi per sempre;

poder sentir-nos Senyors

de la nostra República;

i creure ingenúament

que els nostres somnis

són diferents

dels de la gent corrent;

somiar que som diferents

quan tots tenim un somni comú;

potser el d'un illa perduda

o el d'una estabilitat merescuda

felicitat?

ahir, avui i per sempre més.

Riu sec

2010-07-25T20:27:00.000+02:00

Riu sec

que no riu

que no canta

ni somriu;

qui va matar

el teu caliu?

On és l'herba fresca

en ple estiu?

Som un riu sec

de flors mortes

d'aigua bruta,

d'olor forta...

Oh riu sec
que enyores l'aigua neta...
Si poguessim somiar
amb una pluja al capvespre
que purifiqués les nostres dèries,
les nostres ànimes
i les nostes misèries...

Oh riu sec
si pogués escriure't un clam per la pluja
que purifiqués tanta mesquinesa
i poguessim contemplar de nou la bellesa...

Mucha's Goddess

2010-07-24T09:30:00.000+02:00

En motiu del 150è aniversari del naixement del gran il·lustrador de l'Art Noveau Alfons Mucha...
Mucha's Goddess
Where do you come Goddess
with your dazzling beauty
a more dreamlike than real?
Where do you come Goddess
a world of fairies
ethereal and friendly
where everything is unattainable
and where everything is so unreal ...
Daughters of Nature.
Muses beyond.
Goddesses Mucha
Yesterday, today and 150 years ago.

Deesa de Mucha
D'on vens deesa
que enlluernes amb la teva bellesa
un món més oníric que real?
D'on vens deesa
d'un món de fades
etèries i amables
on tot és inabastable
i on tot és tan irreal...
Filles de la Natura.
Muses del més enllà.
Deeses de Mucha
ahir, avui i fa 150 anys.

Justament vaig descobrir aquest autor gràcies a una retrospectiva del Caixaforum ara farà un parell d'anys i m'en vaig fer ressò en un post en el blog Nàufrag i obrer. Us convido a recordar aquell post:
http://naufragiobrer.blogspot.com/2008/10/lart-nouveau-dalphonse-mucha.html

Fugaç

2010-07-22T09:30:00.000+02:00

Enmig de la nit

escriurem el més bell poema
que només tu i jo sabem construir.

S'expandirà per l'univers
com un estel fugaç.

No sabràs mai qui més haurà llegit
aquell estel fugaç...
Però més enllà d'on hagi caigut
aquell estel, el nostre estel; serà sempre
un instant únic, irrepetible, emotiu.

(Inspirat en els versos d'Isabel Barriel: "amb un record o una conversa, pots construir ara el més bell poema.")

Aquí teniu l'enllaç d'aquest bonic poema de la Isabel:

http://poesiaula.blogspot.com/2010/07/el-mes-bell-poema.html

Papallones suïcides

2010-07-21T09:30:00.000+02:00

Papallones suïcides

enmirallades per un instant de llum.

Ja res té volta enrera ni sortida

quan cerquem a qualsevol preu la bellesa

que és efímera com el fum.

**

El somni d'una crisàlide
és creure que no s'acabarà mai l'estiu,
que sempre hi haurà llum...
Però quan arribi el seu vol

el seu somni serà tan efímer

com ho és qualsevol perfum.

Globus sonda (i altres gèneres)

2010-07-20T09:30:00.000+02:00

Micro-enciclopèdia d'emergència de gèneres

L'èpica és un globus sonda que s'evapora més ràpid que l'aigua en un desert.

La lírica és un punyal al pit que et commou (o no) durant uns instants.

La prosa és un cursa de resistència on només els més hàbils saben fer arribar els seus fidels seguidors fins els final.

El drama és un gènere tan pervertit com els informatius de televisió.

La comèdia n'hi ha de tants nivells que trobar-ne d'intel·ligent no sempre és una tasca fàcil.

La farsa omple grans hemicicles i s'amaga rere les màscares més "progres" o conservadores.

El Pa i circ és un gènere en augment, no només ideal per a grans tardes de capdesetmana, sinó avui en dia durant tota la setmana.

L'epístola és un e-mail mal escrit on l'únic autèntic són els emoticons.

La cançó és l'únic refugi dels romàntics. (i tot i així està pervertida en les ràdioformules)

El cinema, l'art, el teatre són necessaris per alimentar l'ànima. (tot i que no sempre ens alimenten)

El best-seller és un fast-food de diumenge.

Els llibres d'autoajuda són les noves bíblies dels descreguts.

La ironia és l'art dels escèptics.

La columna (és un parèntesi no sempre ben fet i a vegades discutible) entremig de tanta informació.

El discurs és l'art de l'hipèrbole mesclat amb l'estadística i on l'orador tendeix a la repetició d'esquemes i enumeració malsana de dades.

La crítica (tendenciosa o no) sempre és necessària i l'autocrítica encara més.

La novel·la (sense edulcorants i palla) és l'art dels qui encara creuen en les grans històries. I el conte és l'habilitat per explicar-ho als impacients.

I el micro-conte és una història tan breu com la melodia d'una capseta de música.

Els jocs literaris és el que fa (de forma molt encertada) el Tibau (entre altres)

Les desdefinicions és l'art de descriure una definició a través d'un mirall trencat.

El refrany és una peça d'arqueologia que cal preservar.

L'aforisme és com un bon entrant d'un menú. (directe, al grà i sense filtres)

L'haikú és un alè efímer d'un diumenge al matí.

I el vers és el noble art dels sentiments a través del llenguatge.

(segurament m'he deixat molt altres gèneres... [la necrològica, l'acudit, la sàtira, l'entrevista, l'epitafi, etc] així que si se us acut algún benvingut serà. També s'admeten noves definicions dels ja presents.)

Elogi del cacao

2010-07-20T00:48:00.000+02:00

Elogi del Cacao (versió retallada)
Preàmbul
Sempre havia pensat que l'única cosa indissoluble en aquesta vida eren els grumolls del Cola Cao. Aquells meravellosos grumolls que tot i els esforços i les presses del matí no hi havia Déu que els dissolgués. Des del dia 9 de Juliol, uns Senyorets més propers al No-Do en blanc i negre que un debat polític multicolor també ens han fet saber de nou (14 vegades) que hi ha una altre cosa indissoluble: "la indisoluble unidad de la Nación de España". Posats a triar coses indissolubles del món mundial em quedo amb el Cacao.

Article I (i únic d'aquest post)

Vet aquí el gran elogi
d'un fruit amarg
que pot ser llaminer;
les seves propietats són incalculables
i arreu hi ha grans artesans i pastissers.

Si el prens en pols pot ser dissoluble
ho pot ser aparentment;
del grumoll indissoluble
en farem un gran verset
per demostrar als grans oracles
que l'únic indissoluble
ve de la Natura, de la Terra
d'allò orgànic, inorgànic...
Bé no sóc científic ni ho pretenc ser!

Del grumoll indissoluble
en farem un gran verset
per demostrar als grans oracles
que les fronteres són dissolubles
com ho són totes les lleis;
que els pobles han de ser lliures
si ho volen la seva gent...

Del grumoll indissoluble
en farem un gran verset.
Vet aquí que aquest poema
és del tot intranscendent;
però potser el recordaràs
quan esmorcis lentament
intentant dissoldre en la tassa
un grumoll del tot intranscendent.

Pretty Horses

2010-06-28T12:43:00.000+02:00

Pretty horses
Oh, Pretty horses!
In my mind…you’re happy.
In my dreams…you’re happy.
Horses riding to sky
Crossing gold field in august.
If I could be a horse, free horse
Running in wild beach
in a midle august.
Oh, Pretty horses!
In your mind…I’m happy.
In your dreams…I’m happy.
Wild horses in your mind.
Wild horses in my mind.
Riding to sunset sky
in evening in midle august.
Oh Pretty horses!
Lost memories of my world.
Lost memories of your world.
Lost memories of our world.

G.Boloix

Mandala

2010-06-28T12:39:00.000+02:00

Cerco un mandala
Una nova mirada
La ment lliure i clara
Cerco un mandala
Vull aire pur en la teva mirada
La ment lliure i sana
Cerco un racó a dalt del món…
Sí, sé que hi ha un racó per nosaltres
No em diguis on…no sé on…
Només sé que hi és.
I és efímer com el mandala.
Però sé que ens espera
quan s’acaba la tarda.

G.Boloix (del poemari inèdit "Rastres i camins")

Una fàbrica

2010-06-28T12:34:00.000+02:00

fotografia obrers fàbrica Colònia Güell, principis S.XX

Set camins i la font...

2010-06-27T17:17:00.000+02:00

La font del set camins

ja no raja aigua fresca.
Lloc de pas de pelegrins,
d'il·lusions; d'aigua neta.

La font del set camins
entre el bosc i la ginesta.
Avui és un mite més
entre historiadors i gent experta.

Si pogués sentir la font
com ho van fer els meus ancestres.
Sentir el caliu suau del capvespre
entre berenars, jocs i un toc silvestre...

Si pogués sentir la font,
record perdut de la infantesa.
De sobte em sento sec i erm
com un riu sense cabal
després d'una tempesta.

Si pogués jeure un instant
entremig d'herba fresca
escoltant el degoteig de la font
fugint d'un món d'estúpides presses.

La font del set camins
ja no raja aigua fresca.
Em sento un immens desert
enmig d'un estiu càlid sense tempestes.

I en la meva ment la font segueix brollant
com ho ha fet sempre...
Tinc por d'oblidar aquest record
d'il·lusions, jocs, somnis i dies de festa.

G.Boloix

Cendres del silenci

2010-06-24T13:07:00.000+02:00

Seguim les cendres del silenci

després d'un dia de foc.

Fugint de les ombres

que ens atrapen

fins que es fa fosc.

Illes de Sol (i altres fragments improvitzats)

2010-06-20T10:00:00.000+02:00

Cerco...

Illes de sol

on la llum sigui plàcida

i benigne

per fugir del desconsol.

2
Hi ha oasis
que estan coberts
per somnis i malsons.
Crido! Estic despert!
Sobrevisc
entre instants del desert
i una platja de taurons.
3
Sempre plou en els nostres malsons
com una ciutat de Blade Runner.
No somiem ovelles elèctriques
només platges boniques i desertes.
4
Bevent silenci
com els camins de Ramallah.
Sovint em sento decrèpit
i vull creure en l'esperança.
5
Les llàgrimes del naufragi
s'assecaren de cop.
El pas dels dies ens fa més fràgils
però també més forts.
6
La fúria d'en Kurt
eren somnis amargs
eren criatures i visions
trist presagi d'aquest món.
7
Oh mare-pop
tu que ho saps tot...
Pressiones els teus fills
fins a la mort.
No te n'adones que cal un món millor?
Deixa que els teus fills s'alliberin de debò.
8
Oh destí de la meva vida
ofegat en un fosc oceà.
Oh si pogués sobreviure
i travessar tots els oceans
per arribar en una dolça illa
coberta de pau i tranquil·litat.
9
Els fills de l'abisme
no miren l'horitzó.
No tenen reialme
on jeure's en un racó.
Hipoteques i deutes.
Valors pervertits.
Els seus pares els volien prínceps
i són fills dels neguits
d'un món que els devora
sense escrúpols;
només vampirs.
10
Aquest país tan boig i tan nostre
tan hipòcrita i mesquí...
Només sap vendre derrotes
i no sap vendre un nou destí.
11
Oloro la terra dels vençuts
que surten cada matí de casa.
Olora la terra dels descreguts
que anhelen una altre causa,
que anhelen creure en quelcom millor
potser una altre esperança...
12
Ploro per Sunio
i per tots els Déus oblidats com Poseidó.
Avui els Déus són figures de Museu.
Alliberats de la tirania del Dogma
ja no creiem en res,
sovint, ni en nosaltres mateixos.
Si poguessim creure en un Nou Horitzó
i no sentir que viatgem cap al No-Res.
13
Torno de Saturn.
Torno a l'etern món-brossa.
Ja no sóc un noi Erasmus
i la vida potser és seriosa.
Encara guardo un secret
de l'última nit de Carnaval.
Tothom el va cremar el dijous llarder
jo el vaig salvar del Dimecres de Cendra
on abans tot era possible
i ara tot és tenebra.
14
Obriré la capsa de Pandora
on els somnis perduts
són una il·lusió.
Sentir-me viu a tothora
enmirallat d'aquella il·lusió.
El pas del temps no té pausa ni hora
i els somnis són somnis.
Res té aturador.
15
Cases de compassió.
Ànimes perdudes.
En un món d'abismes
Tothom té dret a un nou horitzó.
16
Al final dels dies
només silenci, pols.
I el fum d'antigues vides.

G.Boloix

Paisatges després de la tempesta

2010-06-19T10:30:00.000+02:00

imatges extreta de: http://www.lostlandscapes.com/
Vet aquí un dos textos breus que he cedit enguany pel XI recull de poemes de la Marató de Poesia en Acció 2010.

Paisatges després de la tempesta

Oloro paisatges després de la tempesta
on el fum és efímer
i les cendres eternes.
Somio amb dolços paisatges,
amb treves interminables
amb dies amables
amb brises de pau
i no amb sons de canons salvatges.

Poemes per un món millor...

2010-06-19T10:00:00.000+02:00

Fa gairebé més de 10 anys, a través de Joves Escriptors, ens varen convidar a participar en una marató poètica i solidària a favor d'una bona causa. L'entitat que ho organitzava es diu Poesia en Acció i està formada bàsicament per mestres de primària que intenten promoure uns valors entre els alumnes que participen cada any amb un concurs literari de textos solidaris, els guanyadors del qual veuen el seu treball publicat en el llibre. Perquè no sigui un llibre només escolar es convida a poetes de renom i lletraferits com un servidor a col·laborar-hi.

L'entitat promou, entre altres iniciatives l'edició d'un llibre de poemes, benèfic, els beneficis recaptats dels quals serveixen per donar suport a diverses causes solidàries.

Durant gairebé 10 anys m'han convidat en vàries ocasions i només hi he pogut col·laborar l'any 2000, el 2006, el 2009 i enguany. La idea en qüestió és que els poetes que surten publicats en el llibre també puguin col·laborar en la Marató. Només hi he pogut recitar un parell de cops i el darrer any i enguany, els horaris laborals no sempre permeten estar a tot arreu. Tot i així sempre penso que el meu petit gra de sorra hi és present en forma de dos poemes breus.

Enguany la meva col·laboració també és simbòlica però tot i així volia fer-men ressò en aquest espai.

Sovint els que ens agrada escriure hem d'esgarrapar temps per trobar moments per poder-ho fer i també per col·laborar en activitats. Sempre penso que l'esforç val la pena: suposo que per això al darrer mes de maig vaig col·laborar estretament en la 1ª tertúlia poètica del Club de Lectura de la biblioteca Pilarín Bayés i vàrem recitar alguns poemets amb la poeta santboiana Carme Raichs. Si en el seu dia vaig col·laborar en el butlletí Lletraferida de Joves Escriptors, he seguit col·laborant amb el fanzine Malalletra i al darrer any en diverses històries sorgides del món dels blocs:

els jocs literaris d'en Tibau, Històries veïnals i el proper mes de juliol els Personatges Itinerants.

En fi, com va dir un amic meu, la qüestió és anar fent cosetes.

(I en el darrer any algunes d'aquestes col·laboracions o cosetes s'han transformat en 5 llibres col·lectius on el meu minúscul gra de sorra hi és present.)

Perdoneu l'autobombo.

Simplement volia comentar dient que a vegades aquestes petites coses com la col·laboració simbòlica amb Poesia en Acció serveix per aportar un petit gest per fer un món millor.

Els beneficis de la XI Marató són per un internat d'Etiòpia que dotaran de material mobiliari i didàctic per la biblioteca i donaran de menjar 3 cops al dia a 30 nens.

(I l'activitat es realitza aquest dissabte 19/06 al jardí de l'Escola Vila Olímpica de Barcelona de les 11h a les 21h.)

Mai no arriba...

2010-06-18T10:00:00.000+02:00

Mai no arriba...

(improvitzant un text naïf pre-estiuenc)

L'estiu que mai no arriba...
La capacitat de somriure
l'hem perduda en un abisme
o en un penya-segat
on només hi ha vaixells embarrancats.

El caliu que vols reviure...
és un record d'infant
que intenta sobreviure
de l'abisme dels records;
el d'una tarda avorrida d'estiu...
(quan hi havia temps per avorrir-se)
el d'una Nit de St.Joan
(quan hi havia ganes de divertir-se)
el d'un passeig després de sopar
(quan no hi havia pas son)
el d'un berenar en una font
(quan hi havia fonts
i no excavadores ni urbanitzacions)

L'estiu que mai no arriba...
La capacitat de viure
i no només sobreviure.
I quan arribi serà fugaç i efímer...

La capacitat d'emocionar-se
mentre sents que el món no tot és un abisme,
mentre sents que el teu món és un intens hivern
que no finalitza, és un estiu que no arriba...

L'estiu és un record llunyà que a voltes s'oblida.
És un instant necessari per sobreviure.

El caçador d'instants

2010-06-17T18:26:00.000+02:00

"El caçador d'instants" és el títol del primer relat de la 7ª edició de relats conjunts del blog "Històries Veïnals". Un servidor és el segon any que hi participa i confessa que el resultat ha sigut sorprenent i gratificant.
El relat es va publicar el dia 9 de juny i és un relat escrit a vuit mans: la Carme Rosanas, l'Òscar Julià, la Srta.Tiquismiquis i un servidor.
Us convido a llegir-lo:
http://historiesveinals.blogspot.com/2010/06/hv-7-1-el-cacador-dinstants.html

Col·leccionant moments...

2010-06-15T02:17:00.001+02:00

Caçaré de nou cada instant

que he anat guardant en la meva col·lecció.

Caçaré de nou cada moment

que he dibuixat en la meva col·lecció.

L'instant és efímer

com un missatge dins una ampolla

perduda en una platja deserta...

Fugaç com el moment

previ abans d'obrir un mail/carta coberta

de mil i una paraules

que es perden en la ment.

L'instant és efímer

com l'última llum del capvespre

que il·lumina tènue

els mil i un granets de sorra

que desapereixen ràpidament

amb l'escuma de l'aigua.

Un bon instant és com un minúscul

gra de sorra.

Ni que sigui minúscul

val la pena caçar-lo,

gaudir-lo, col·leccionar-lo

fins i tot compartir-lo

i fer que aquell gra de sorra

sigui molt més gran

que un simple moment

que un simple instant

que es perd

lamentablement

ràpidament

en la nostra fràgil ment.

*dedicat a la Carme Rosanas

en motiu dels seus + de 1000 post del seu blog "Col·lecció de moments".

Aquí teniu el post commemoratiu amb gairebé 70 dedicatòries de blocaires.

http://carmerosanas.blogspot.com/2010/06/1001-moments.html

El dibuix del post és de la Carme i he intentat a mode d'homenatge repetir el que ha sabut fer molt bé en la seva col·lecció que és combinar bons poemes+bonics dibuixos.

1 pensament a mode d'aforisme...

2010-06-07T01:17:00.000+02:00

Les il·lusions són un oasi.

Les pors són un mirall.

Els somnis són necessaris

per no caure per l'estimball.

Un Riu...(d'aforismes)

2010-06-07T00:26:00.000+02:00

Voldria convidar-vos a passejar per un riu de pensaments breus:
"El riu" és el nou blog del periodista i escriptor d'El Maresme Albert Calls.
Aforismes, microtextos, poemes breus, instants, sensacions...
Podríem dir que aquest és un espai ideal per la microliteratura:
http://unriu.blogspot.com/

Un servidor va ser convidat a col·laborar en aquest nou blog i la primera col·laboració ha sigut aquesta: http://unriu.blogspot.com/2010/05/lidealisme.html
Fins i tot he recordat que l'any passat vaig penjar-ne un altre, d'aforisme en el blog de Nàufrag i obrer:
http://naufragiobrer.blogspot.com/2009/01/daforisme.html

Deixeu-vos captivar per la brevetat d'El Riu...