Capvespres de llum i de sorra...

Hi ha capvespres de llum i de sorra

La teva llum m'acompaya de sobte

però també fuig com l'aigua que s'apropa

vora la platja buida i sola.

Ens creiem infinits com els cossos celestes

que observem des de la sorra.

Som efímers com els castells

que s'ensorren.

Som instants d'un món que ens devora.

Però aquest instant

simplement

és el nostre.

Astres i llunes

Astres
Què s'amaga rere dels astres?
Potser s'amaguen dotze signes
que contemplen el nostre ridícul destí
en un món encara més ridícul.
I la bruixa bona els estudia
per dictaminar l'objectiu
de les nostres vides
i ens transmet la seva energia;
mentre tu i jo ens petonegem sense manies
i contemplem meravellats:
el cel, els estels, la nit.
I en aquest escampat,
els nostres cossos ardents oloren
el bosc, l'herba i el pol.len.
I de retorn a ciutat,
només hi ha flors mortes
i la gent només olora ciment barat.
I arriba l'hora del comiat:
els nostres cossos s'adormen
i els dels astres no ho fan mai.

Tots els matins del món...

Tots els matins del món...

ja no sé qui sóc

ja no sabem qui som.

Som només petjades sense retorn.

Tots els matins del món...

Les ones de la mar

contemplades des del finestró

d'una casa on hem cercat

la fràgil melodia d'un món en extinció.

Tots els matins del món...

Escolto el teu mar...

El teu cello va sonant

mentre el sol ens va acaronant.

Però un dia el cel es va enfosquir

i vas decidir no tocar.

La vella rutina del matí

es va trencar en un instant.

Però un dia vas fugir

i em vaig començar a ofegar.

Encara sento la bella melodia cada matí

sento com impregna cada instant.

No entenc com vas fugir

deixant el que m'és t'estimaves vora el mar...

El vell cello és un vaixell abandonat

sembla un veler desballestat.

Potser per això he decidit cremar

el teu vaixell abandonat.

Les seves cendres guardaran

les seves notes matinals.

I m'aixeco de bon matí

i encara et veig allà tocant

és un espectre que em persegueix

i m'acarona de tant en tant.

Tots els matins del món

Tots els matins del mar

cerco el teu món

enmig dels meus somnis

em sento tan petit

recordant el teu món

ofegat enmig de les teves notes

dels meus naufragis

dels nostres morts.

"Tous les matins du monde

Chaque matin, la mer

Je sollicite votre monde

milieu de mes rêves

Je me sens si petite

rappelant votre mondenoyé

dans la moyenne de vos notes

Je épaves

de nos morts."