Micro-enciclopèdia d'emergència de gèneresL'èpica és un globus sonda que s'evapora més ràpid que l'aigua en un desert.
La lírica és un punyal al pit que et commou (o no) durant uns instants.
La prosa és un cursa de resistència on només els més hàbils saben fer arribar els seus fidels seguidors fins els final.
El drama és un gènere tan pervertit com els informatius de televisió.
La comèdia n'hi ha de tants nivells que trobar-ne d'intel·ligent no sempre és una tasca fàcil.
La farsa omple grans hemicicles i s'amaga rere les màscares més "progres" o conservadores.
El Pa i circ és un gènere en augment, no només ideal per a grans tardes de capdesetmana, sinó avui en dia durant tota la setmana.
L'epístola és un e-mail mal escrit on l'únic autèntic són els emoticons.
La cançó és l'únic refugi dels romàntics. (i tot i així està pervertida en les ràdioformules)
El cinema, l'art, el teatre són necessaris per alimentar l'ànima. (tot i que no sempre ens alimenten)
El best-seller és un fast-food de diumenge.
Els llibres d'autoajuda són les noves bíblies dels descreguts.
La ironia és l'art dels escèptics.
La columna (és un parèntesi no sempre ben fet i a vegades discutible) entremig de tanta informació.
El discurs és l'art de l'hipèrbole mesclat amb l'estadística i on l'orador tendeix a la repetició d'esquemes i enumeració malsana de dades.
La crítica (tendenciosa o no) sempre és necessària i l'autocrítica encara més.
La novel·la (sense edulcorants i palla) és l'art dels qui encara creuen en les grans històries. I el conte és l'habilitat per explicar-ho als impacients.
I el micro-conte és una història tan breu com la melodia d'una capseta de música.
Els jocs literaris és el que fa (de forma molt encertada) el Tibau (entre altres)
Les desdefinicions és l'art de descriure una definició a través d'un mirall trencat.
El refrany és una peça d'arqueologia que cal preservar.
L'aforisme és com un bon entrant d'un menú. (directe, al grà i sense filtres)
L'haikú és un alè efímer d'un diumenge al matí.
I el vers és el noble art dels sentiments a través del llenguatge.
(segurament m'he deixat molt altres gèneres... [la necrològica, l'acudit, la sàtira, l'entrevista, l'epitafi, etc] així que si se us acut algún benvingut serà. També s'admeten noves definicions dels ja presents.)
+086.jpg)
Entrades
.JPG)
Tanka: Alè efímer d'un diumenge al matí seguit per un café... també efímer. :)
ResponEliminaM'encanta aquest post. Molt aconseguit.
Moltes gràcies per la teva definició de Tanka...
ResponElimina