Elogi del cacao

Elogi del Cacao (versió retallada)
Preàmbul
Sempre havia pensat que l'única cosa indissoluble en aquesta vida eren els grumolls del Cola Cao. Aquells meravellosos grumolls que tot i els esforços i les presses del matí no hi havia Déu que els dissolgués. Des del dia 9 de Juliol, uns Senyorets més propers al No-Do en blanc i negre que un debat polític multicolor també ens han fet saber de nou (14 vegades) que hi ha una altre cosa indissoluble: "la indisoluble unidad de la Nación de España". Posats a triar coses indissolubles del món mundial em quedo amb el Cacao.

Article I (i únic d'aquest post)

Vet aquí el gran elogi
d'un fruit amarg
que pot ser llaminer;
les seves propietats són incalculables
i arreu hi ha grans artesans i pastissers.

Si el prens en pols pot ser dissoluble
ho pot ser aparentment;
del grumoll indissoluble
en farem un gran verset
per demostrar als grans oracles
que l'únic indissoluble
ve de la Natura, de la Terra
d'allò orgànic, inorgànic...
Bé no sóc científic ni ho pretenc ser!

Del grumoll indissoluble
en farem un gran verset
per demostrar als grans oracles
que les fronteres són dissolubles
com ho són totes les lleis;
que els pobles han de ser lliures
si ho volen la seva gent...

Del grumoll indissoluble
en farem un gran verset.
Vet aquí que aquest poema
és del tot intranscendent;
però potser el recordaràs
quan esmorcis lentament
intentant dissoldre en la tassa
un grumoll del tot intranscendent.