El salt de l'àngel

 

 

                                                      Fotografia de Josep Pons i Busquet

 

El salt de l'àngel

Com si poguessim oblidar

la pols del desert

voldria saltar com un àngel

cap un espai

on pogués sentir

només la teva veu

només el capvespre

com ocells nocturns

que volen

sense presses.

g.Boloix

L`última olivera

Qui plora l'última olivera?
Els paisatges tambés són memòria
Nosaltres també som terra
La llei del sòl i de qui especula
amb presses
arranca sense consol
arbres que són monuments
que expliquen una terra
un paisatge, una gent
són fets amb parsimònia
contra sequera i vent

Hi ha paisatges que són memòria
Hi ha arbres que són monuments
Tu i Jo també som terra
que lluitem contra el pas del temps.

         gabriel Boloix

*Versos creats a partir d'aquesta notícia