Somnis devorats

(publicat a Itineràncies poètiques (II) el 10/07/10)

[Seguint la Carme R i el seu "Devorats"]

SOMNIS DEVORATS (fragments improvitzats)

La vella terra crida exhausta.

Vol vèncer la impotència

per la imminència de ser devorats.

La vella terra crida exhausta;

abans que la flama s'acabi aviat.

**

Quants camins hem perdut

intentant vèncer la impotència

d'un món de voltors i felins despiatats?

Quant temps ens queda

per evitar que ens devorin els somnis,

ens robin els anhels,

per evitar que s'oblidi l'esforç de tants i tants

que avui reposen en el més enllà.

***

Anhelar que els somnis deixin de ser somnis.

Somiar que els anhels deixin de ser anhels.

Deixar de ser somnis per ser una realitat.

Deixar de ser un camí per ser un nou Estat.

****

Anhel, somni, flama, terra: tot tan tòpic i típic;

Impotència, injustícia, opressió, mediocritat: tot tan mesquí i cansat.

Autodestrucció, voracitat, estupidesa: tot tan patètic.

Llibertat, decisió, democràcia: tot tan necessari.

***

Vencerem la impotència?

Crearem nous càntics?

Crearem nous camins?

Esmolarem de nou les eines?

****

Vèncer la impotència

i començar a caminar...

Vèncer la impotència

i deixar de creure en un nou demà.