dijous, 22 de juliol del 2010

Fugaç


Enmig de la nit
escriurem el més bell poema
que només tu i jo sabem construir.

S'expandirà per l'univers
com un estel fugaç.

No sabràs mai qui més haurà llegit
aquell estel fugaç...
Però més enllà d'on hagi caigut
aquell estel, el nostre estel; serà sempre
un instant únic, irrepetible, emotiu.



(Inspirat en els versos d'Isabel Barriel: "amb un record o una conversa, pots construir ara el més bell poema.")

Aquí teniu l'enllaç d'aquest bonic poema de la Isabel:

http://poesiaula.blogspot.com/2010/07/el-mes-bell-poema.html

1 comentari:

  1. M'ha agradat molt la imatge del poema expandint-se per l'univers.
    Salut i poesia.

    ResponElimina