1 pensament a mode d'aforisme...

Les il·lusions són un oasi.

Les pors són un mirall.

Els somnis són necessaris

per no caure per l'estimball.

Un Riu...(d'aforismes)

Voldria convidar-vos a passejar per un riu de pensaments breus:
"El riu" és el nou blog del periodista i escriptor d'El Maresme Albert Calls.
Aforismes, microtextos, poemes breus, instants, sensacions...
Podríem dir que aquest és un espai ideal per la microliteratura:
http://unriu.blogspot.com/

Un servidor va ser convidat a col·laborar en aquest nou blog i la primera col·laboració ha sigut aquesta: http://unriu.blogspot.com/2010/05/lidealisme.html
Fins i tot he recordat que l'any passat vaig penjar-ne un altre, d'aforisme en el blog de Nàufrag i obrer:
http://naufragiobrer.blogspot.com/2009/01/daforisme.html

Deixeu-vos captivar per la brevetat d'El Riu...

Voràgine

imatge extreta de: http://omarium83.blogspot.com

Segueixo la voràgine
dels dies absurds
quan res sembla tenir sentit
quan tot sembla perdut…
Segueixo la voràgine
dels dies pendents
quan hi ha quelcom per resoldre
quan tot sembla urgent.
Com un huracà
enmig del seu ull
esclau de les hores
no pots perdre ni un minut.
Com un huracà
enmig del seu ull
t’arrossega com una fulla
seca i cremada pel fum.
Enmig de la metròpoli
busques la llum.

City Portraits

Retrato un món de ciutats, rutes i camins
i de mil pelegrins que s’ofeguen
i no arriben als seus destins...
Els podria enmarcar en un portrait
per veure com naveguen cap al no res...
La vida és molt més que una instantània en un vers.

(del poemari inèdit "City Portraits")

[tot i que hi ha versos que són instàntanies perfectes d'un tros de vida]

Tanka d'aniversari

Tanka (d'aniversari)

Guardaré en un espai

les meves paraules

perquè no se les emporti el fum...

Somiaré que un any més

puc guardar-les

i agraïré la teva llum.

G.Boloix

Justament avui fa un any i 5 dies que vaig obrir aquest espai. Coincidint amb l'entrada nº65 he escrit aquests versos improvitzats per celebrar el Primer Any d'Escrits del fum.

Gràcies pels vostres comentaris, per interesar-vos per aquest humil racó literari i per la vostra llum.

6ª Frontera

6ª Frontera
Vaig travessar la primera frontera
tancant els ulls.
Vaig travessar la segona frontera
oblidant qualsevol gust.
Vaig travessar la tercera frontera
oblidant mil olors.
Vaig travessar la quarta frontera
oblidant qui sóc
sense tacte ni cos.
Vaig travessar la cinquena frontera
oblidant els sorolls.
Travesso la sisena frontera
com si caminés prop d’un cim
com si navegués per un serè mar
com si només per un instant
pogués oblidar qualsevol calamitat.
Sentir un instant de pau.
No sents les ones de la mar?
M’acaronen amb l’alba.
No sents la remor de la mar?
Hi viuria per sempre
després de l’alba.
G.Boloix

Tanka del mar (traduïnt una...)

"Tankas del mar y de los bosques" és el títol d'un llibre de poesia (València, Pre-textos, 1994) que va escriure en el seu moment un poeta anomenat Mario Hernández (Palencia, 1945) i que es caracteritza per escriure versos molt breus a l'estil de la poesia japonesa d'esperit zen.

Remenant per la xarxa he trobat alguns dels seus versos i n'he volgut fer la versió al català...

Aguas surcadas

por el rastro invisible

de los sonidos.

¿Los ahogados reclaman

posesión de este mundo?
Mario Hernández

**

Aigües solcades

pel rastre invisible

dels sons.

Els ofegats reclamen

possessió d'aquest món?

Etiquetatges

Etiquetatges
Filies i fòbies i estranys equipatges
enmig d’un paisatge
amb un fort vent i onatge…
Filies i fòbies i dies que passen
amb els nostres cors ofegats per la trama
d’una extensa xarxa
que no ens deixa viure
com peixos que agonitzen enmig d’una platja…
Filies i fòbies i tants etiquetatges
com noms de vents i huracans salvatges
que han arrassat les nostres vides
que ara intenten sobreviure…
N’estic cansat d’etiquetatges
i de les seves dèries i arbritatges…
Sobreviuré de tot l’onatge
de tants prejudicis i etiquetatges.
G.Boloix