Marea alta (Bon any!)

[imatge extreta de la xarxa]

I

El vertigen d'un nou dia,

d'un nou any, d'una nova vida

és com una platja que espera

una gran onada...

La ment en blanc

a l'espera d'una nova albada.

II
Quan la marea sigui alta
i els dies siguin estranys;
quan el món et sembli un cau de llops
i no sàpigues quin és el teu viarany;
quan els dies t'atrapin
i al teu entorn bordin com gossos;
quan t'atrapi un espiral de records
i sentis la por terrible de perdre
un petit fragment del teu món;
atura't per sentir-te enmig d'una platja
per sentir només el ritme de les onades
que et bressola i et salva.

G.Boloix



Salut i versos!
Els millors desitjos pel 2011.
Bon any!!!

Les llums del camí (Bones Festes!!)

Les llums del camí

avui són clares i enceses

potser provenen d'un estel

que escalfa les nostres petiteses

i per un instant, d'una curta nit d'hivern

ens fa oblidar les nostres misèries.

Bones Festes!!

(atrapats en una) Cruïlla d'aeroport en una nit de Nadal

(imatge extreta del blog "edreams")

I
Enmig d'un de tants camins,
enmig d'una cruïlla d'un aeroport
homes joves i grans
dones que consolen infants
intenten oblidar que es troben atrapats
per la mala sort
d'estar lluny de casa

i de no sentir el consol
d'una enyorada abraçada.

II
I entremig del desconsol
un home gran canta:
"Je suis l'amour
Je suis l'enfant
Je suis juste un voyageur
Aujourd'hui, nous chanter une chanson
Si je pouvais le confort tout votre coeur
neige et le vide ...
Je suis juste une étoile pour Noël
aujourd'hui l'aéroport au milieu de ce froid
veut croire que le monde peut être meilleur.
Je suis juste une chanson:
ce soir, part
comme un petit trésor
que notre petit trésor."

III
I una mare sola amb el seu infant
li contesta:
"Oh, jo sóc l'amor
jo sóc l'infant
jo sóc només un rodamón
que avui et canta un cançó;
si pogués consolar tot el teu cor
cobert de neu i de buidor...

Jo sóc només un estel de nadal
que avui enmig d'aquest fred aeroport
vol creure que el món pot ser millor.
Només sóc una cançó:
compartim aquesta nit
com un petit tresor
com el nostre petit tresor."
G.Boloix
Bones Festes de Nadal!!

Flors d'un refugi

[imatge extreta de www.conama9.org]

Flors d'un refugi

Cova d'esperances prop del mar...
Ens hi hem refugiat mirant l'horitzó.
L'hivern és un cop sec sense treva ni aturador.

Lluny de la rutina som nàufrags d'ultramar
que tenen por de trepitjar l'última flor
del refugi, d'aquesta cova sense claror
on hi hem amagat l'últim instant que ens queda.


Tots tenim una cova on hi amaguem esperances.
Som com flors d'un refugi.
Fràgils. Efímeres. Amables.

L'home-cuc que somia ser crisàlide...

[imatge extreta de la xarxa]

L'home-cuc

que somia ser crisàlide

que es mou entre el fang

hi deixa cada dia la sang

els somnis i la pell;

se sent cada dia més vell

però amaga en la seva ànima

un tros de nen

amb un tros de somni

que amaga un tros de vida

que es va perdre

mentre tastava que la vida

no és només cel o infern.

L'home-cuc

s'arrossega entre setmana

es converteix en crisàlide el divendres

vola enllà el dissabte

i mor el diumenge.

L'home-cuc

que somia ser crisàlide

que es mou entre el fang

hi deixa cada dia la sang

guarda en la seva ànima

un tros de nen, un tros de cel

un tros d'infant perdut fa anys

guardarà per un instant

aquell somriure perdut

de creure en somnis

només en veure el número de Nadal

o les llums del carrer

que venen paradisos impossibles

on tot sembla possible i res és real.

**********

Vet aquí el somni d'un home-cuc

poder ser crisàlide en un instant

i creure's els contes d'un infant.

G.Boloix

Nens contra la boira

[Segons Montserrat Vilardosa, fotografia feta pel Felip Asensio. "Nens de Botswana". Magnífica foto extreta del blog de la Clidice "Un tel als ulls"]
El passat dia 20 - N es va celebrar el Dia Mundial de la infància i dels drets de la infància. En homenatge a aquest dia un servidor recupera un poema escrit fa uns mesos:

Nens contra la boira

Jugava amb el seu amic de la boira
Els altres nens ja eren cadàvers entre la sorra.
Somiava construir mil torres amb en…
Uthingam, Uthingam, el rei de la boira!
Uthingam, Uthingam, l’amic de la boira.
Amb un ganivet es podia tallar l’aire.
Els nens ja no jugaven entre la sorra.
Els vells ja no somiaven en mil torres
I no entenien com l’últim nen jugava amb en…
Uthingam, Uthingam, el rei de la boira!
Uthingam, Uthingam, l’amic de la boira.
Les bombes han cosit a trets els poblats del desert.
L’Humanitat ha perdut de nou els estreps
I l’últim nen juga entre la boira…
Somia un món en pau
Un món on no hi hagi boires.
Sa mare crida esglaïda: On vas?!
I el fill contesta: a jugar amb l’amic de la boira.
Torna, fill meu, torna! No hi ha amics en la boira!
No vulguis acabar com els altres nens
coberts de sang per les discòrdies
d’un món de sords i de covards
sense diàleg ni pietat.
Potser l’ultim nen no tornarà.
En el seu cap ja no hi ha bales ni bombes.
Viu en un món d’infants i de contes.

Somia amb paisatges després de la tormenta
on els deserts siguin prats
i els pous, rius abundants
d’aigua neta que purifica l’ànima.
Ha somiat amb mil nens contra la boira.
Ha somiat que un bell dia d’estiu
tornen els pares i els oncles,
la mares surten a rebre’ls
i es celebra una gran joia
la treva és possible i la pau duradora.
La boira s’esvaeix com un somni en la penombra.
El seu amic Uthingami comença a ser un vell, vell conte.
Tots els nens juguen de nou enmig de la sorra.
Tots els nens lluitaran de nou, si cal, contra la boira.

G.Boloix

(Poema inèdit del 2009 que forma part del poemari "Paisatges després de la tempesta. Aquest poema en prosa podia estar dedicat també al nens de Palestina, del Sàhara Occ. o de qualsevol conflicte endèmic del món. El nom d'Uthingam de fet és un homenatge al personatge d'Uthingami, el rei de la boira, un conte infantil que molta gent de la meva generació va llegir en la col·lecció "Els grumets de la Galera" i l'autora n'era Mercè Canela Garayoa)

Bressol de tardor

Bressol de tardor

(mil fulles típiques)

L'Òliba ja no ens mira.

La sargantana ja no fuig.

L'eriçó s'ha perdut entre mil herbes.

Els insectes se'ls ha menjat la terra.

********
La terra de novembre
només acull llavors
que somien ser fruits d'abril.

******
I entremig d'aquesta terra
sento la solitud d'un bosc de novembre
carregat de boira i de silenci.

I entremig d'aquesta terra
trepitjo les fulles seques com cada any
l'etern quadre de la dictadura de la foscor.


I entremig d'aquelles fulles vull fruir d'un silenci,
d'una olor, com si el món s'hagués aturat
i només hi fossim tu, jo i aquestes fulles mortes.

Voldria embolcallar-m'hi com si fos un bressol
i sentir entremig de la boira,
un instant efímer de pau i de llum de tardor.

**********
Tristament hem oblidat els mil colors de les fulles.
Som fills de les presses. Encegats de foscor
hem oblidat la llum que també desprèn
un tímid matí de tardor.
G.Boloix

Tota la sal

Tota la sal

com si fos una melodia

em retorna nit i dia

i em cou les ferides.

Tota la sal
que va impregnar
la meva pell
després d'un naufragi
seran cicatrius
que arrossegueré
fins a vell.

La vida és sal
i pebre
i instants de llum
i dosis de sucre,
no gaire,
i un vi amarg
que es torna fosc
com els anys;
que anem acceptant
que tot allò que ens cou
i ens commou
ja no ens fa cap dany
perquè la sal que ens feia viure
i ens feia remoure les ferides
la incorporem com una pell morta
que arrosseguem amb els dies,
amb el temps i amb els anys.
G.Boloix