Iuventus fugit

[imatge del Museu Arqueològic d'Atenes feta per un servidor]

Fuig joventut

com l'alè d'un oasi

que no tornarà

on enmirallar-se

és tan fàcil com estrany.

Fuig joventut a poc a poc i el pas d'aquells dies són miratges d'un món a voltes proper, a voltes llunyà com ho són tots els records que es perden com arxius remots i com l'udol d'un nàufrag que mira la lluna

per últim cop. G.Boloix

Itaca perduda

[imatge extreta de: ulysshes.wordpress.com]

Oh, Ulisses

digue'm: perquè he perdut el poder

de creure en Itaca?

L'esperança se m'escapa
com una flor enmig d'un bloc de gel.
I tot d'una sento que res m'atrapa
només les ganes de tornar a creure
en un vell anhel.

Vella pregària pels camins d'Aràbia...

[imatge extreta de costreams.com]

Pels camins d'Aràbia,

Àsia, Europa o Mesopotàmia.

Miro el món

i no hi veig un rostre amable.

Si pogués escriure una pregària...

Oh, sí, una vella pregària...
Mira el cel, mira un arbre,
mira el sol, mira la pluja
que de sobte s'ha tornat amarga.


Pel camins de la vella Aràbia,
cerco un vell mot, una pregària.
Potser un mot d'esperança,
potser un mot d'enyorança...

Visions de futur

El futur pot ser un camí estrany, un terreny ferèstec o un cala amb suaus brises i un ritme lent i amable. El futur és només un mot que de tan repetir-lo ja no sé que és...i m'oblido del present i de com canviem ràpidament.

Esclat de lluna (II)

[imatge extreta del blog: ruborak.blogspot.com]

Esclata la lluna

que també il·lumina Orient

que porti la Pau

a la bona gent.

Esclat de lluna (I)

Esclata la lluna

ferma i ardent,

lluna de març

presagi del bon temps.

Som incapaços
d'observar-la un instant
immersos en múltiples vides
que ignoren els petits detalls.


Deesa de somnis, infortunis i neguits,
mous marees i també els meus sentits.


*Tot plegat bé pel fet que la lluna aquest mes està més aprop de la terra i la lluna plena el passat dissabte 19 es va veure més majestuosa que mai.

Reneix la llum, s'allarga el dia...

[imatge extreta de jardinera.pro]

Reneix la llum,

s'allarga el dia.

De què tens por

en aquesta vida?

Per un instant

tot comença

és l'esclat del jorn

de la primavera.

Un instant que tot ho impregna

i només per un moment

oblida

que serà càduc

com qualsevol

regne.

*Justament aquest és el post que avui he penjat al blog "Itineràncies poètiques", participant a la crida feta al mateix blog per recordar el "Dia de la Poesia 2011". Bon inici de Primavera!

L'abisme d'un horitzó

[imatge extreta de la xarxa. "La gran ona de Kanawa" de l'artista japonès Hokusai]

Aquesta por de perdre un record, un instant únic,

un petit món.

Aquesta por de no saber sobreviure a l'abisme

quan sovint impregna cada racó

quan no podem mirar enrera

i hem de crear nous horitzons.