Notes perdudes en un ascensor...

Notes perdudes en un ascensor...

Les he perdut aquest matí

mentre corria encara amb el son

enganxat a les orelles.

La vella portera diu que n'ha trobat tres

i la veïna de l'àtic no ho diu però en té una altre...

No és bo córrer de bon matí.

Ara ho recordo. Avui feia aire.

La vella portera diu haver-se deixat el portal obert.

I a l'obrir-se l'ascensor una ràfega ens ha cobert

i les notes de la carpeta s'han convertit en núvols

i me les he quedat mirant

com si mai hagués vist volar boles de cotó fluix

i el portal s'ha omplert de papers.

Tothom s'ha menjat una part del meu cotó fluix.

Vull dir de les notes perdudes en l'ascensor.

Avui de bon matí he pensat que la pluja de papers

potser ha sigut un somni...

I potser no val la pena jugar a ser detectiu.

Hi ha instants a la vida que són com una ràfega de vent

i no saps mai si la pluja de papers són fragments

d'un somni que es va esvair amb la mateixa rapidesa

com ho fan les ràfegues d'aire que són fugaces com el temps.