Rubiks d'estiu

Rubiks d'estiu

Adoro les tardes ensopides de diumenge

El cant dels grills em sembla celestial.

Aturar-se un moment sense presses

Sentir que són nostres els instants.

Fruir d'un silenci de mitjatarda

potser d'una mitjatarda d'estiu...

Les tardes són llargues

i no tenen pressa per amagar-se.

I per un moment no penses en res.

No hi ha present, ni passat ni futur.

Per un moment no has de moure les cares

del cub de rubik, aquell esforç vital

perquè tot encaixi i tot tingui sentit...

I per un moment deixes caure la tarda,

fruïnt del capvespre, sentint els grills,

un refresc que es va diluïnt sense pressa...

Un instant efímer d'una tarda d'estiu de diumenge.