No em parlis de la nit dels vençuts
perquè no és la nostra nit.
No em parlis de la nit dels miserables
perquè no és la nostra nit.
No em parlis de la nit dels caiguts
perquè no és la nostra nit.
Durant molt de temps
he begut un glop diari
de desmemòria.
Som fills de la història?
Avui sé que la llarga nit dels vençuts
no era nostra.
Però l'hem portat tant de temps a dins
que ja és quelcom més dels nostres records
i que ha perdurat com una estrany abisme
de generació en generació.
He begut un glop diari
de desmemòria.
Som fills de la història?
Som fills de la intrahistòria.
Som simplement fills de la llarga nit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada