diumenge, 21 de març del 2010

Pell d'animal

Pell d'animal
Animal ferit
enmig de la tempesta
un punyal al pit
com un hivern sense treva.
La nova llum d'abril
et recordarà aquelles gestes...
tot era un somni d'estiu
i avui cobert de tenebres.
Cicatrius que mai no es curaran
carreteres que mai no ens portaran
a aquell prat deliciós de flors ferestegues
tretes d'un verset bíblic de salms per a festes.
La nova llum d'abril
sacseja una nova primavera
recordes incentius cremats
i llargues esperes....
Vet aquí el típic tòpic poema
de finals d'hivern i principis de primavera.
Vet aquí que tinc l'ànima encesa
de tan esperar i de tan deixar de creure
en nous cicles i noves promeses.
**
Vet aquí que hi ha punyals que no es desprenen...
Hi ha ferides que mai no es curen...
tatuades en les nostres esquenes.
Vet aquí que tinc el rostre d'hivern
i la pell d'animal;
i l'ànima coberta de gel i de sal.

Si tot fos tan fàcil com un poema de finals d'hivern...
Si tot fos tan fàcil com un poema sense ritme ni estil...
Si tot fos simplement un poema de finals d'hivern
i principis d'abril.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada