Noves danses de tardor...

Noves danses de tardor

Caurà el capvespre

Sento com s'apropa la foscor.

*****

Somric recordant

la càlida llum

de la ciutat dels canals

quan per uns dies

no hi havia temps

ni esperes, ni hores

i tot era únic i res definitiu...

(vet aquí la grandesa d'un viatge d'estiu)

Ja que a la vella ciutat dels canals

tot canvia de sobte

quan arriba l'acqua alta;

i la nostre vida és una marea

que de sobte s'exalta

i necessita aferrar-se

a un càlid alè

per no esfondrar-se.

***

Vindran noves danses de tardor

que ens donaran vida

entremig de la foscor.

Burning Bridges / Cremant ponts

(Navajo Bridge. Colorado. EE.UU. Extreta del portal Field Trips)

(Un text escrit primer al català i després adaptat a l'anglès com un tribut a les típiques lletres de les cançons de country)

Burning bridges
Crossing roads

I feel that I left behind
many storage
and so much misery!

Crossing bridges
I'm afraid to look back
forget who it was
forget who I am.


But I feel that I can follow:
burning bridges
burning bridges!
********

Cremant ponts

Travesso carreteres
Sento que voldria deixar enrera
tantes maletes
i tantes misèries!

Creuant ponts
Tinc por de mirar enrera
d'oblidar qui era
d'oblidar qui sóc.

Però sento que només puc seguir:
cremant ponts
cremant ponts!

Arenas del tiempo/ la sorra del temps

(desert Monegres. Imatge extreta de www.viajaporespana.com)
Arenas del tiempo

Cruzando Monegros

escucho mi cuerpo

ya no soy el mismo..

Quizàs todo es un recuerdo.

He cruzado un desierto
con oasis y espectros.
¿Ya no soy el mismo?
En la playa siento
que se desliza en mis manos:
arenas del tiempo.

***
La sorra del temps
Creuant Monegres
escolto el meu cos
ja no sóc el mateix
Potser tot és un record.

He creuat un desert
amb oasis i espectres.
Ja no sóc el mateix?
En la platja sento
que s'escola entre les meves mans:
la sorra del temps.

Trapezistes suïcides (i altres versos improvitzats)

(imatge extreta de Fira Trapezi Reus/Lo bloc de Raül/un bloc xtec)

I

Trapezistes suïcides

Qui ho havia de dir...
que acabaríem sent
trapezistes
a la recerca d'una millor vida
intentant trobar una sortida
mentre el temps no perdona
ni errors ni mentides.

Somiem una bona xarxa
(feina, pis i companyia)
que ens aculli cada dia...

Deixar de ser suïcides
i somiar que l'estabilitat
no és una faula
que ens explicaven
les nostre àvies
i les nostres ties.

II
Somnífers

Somnífers de capdesetmana.
Potser per cada dia. Per la feina diària.
Somnífers per oblidar el que és sobreviure.
(hem oblidat el que és viure o riure?)
Hem oblidat el que és ser animals salvatges
per ser xais submissos i obedients
per convertir-nos en els nous esclaus d'Occident:
Amb hipoteca, deutes i por de ser dissident.

La por a viure és un somnífer massa potent...
Que somien les ovelles elèctriques?
(es preguntava en Bradbury ingenuament)

Potser les ovelles elèctriques som nosaltres
que hem oblidat que podem ser esclaus
de la complexitat de sobreviure
en els nous temps.

III

7 vides després

Malgastem vides.
Ens omplim de mentides.
De falses promeses.
De falses notícies.

Va malgastar set vides
per no saber qui és.

Tinc por de malgastar la meva
i de no saber-me trobar
mai més.
I despertar-me de sobte

i saber que no hi he pogut fer res.

Alè

ALÈ

Tot es perd

com una il·lusió

enmig d'un oasi

enmig d'un desert

com la sorra

d'un rellotge

que cau ràpidament.

Només ens salva
l'alè llunyà
d'un càlid record
com un estiu que passa
de forma voraç
i tenim por de només
sobreviure
i de no saber
viure
com si fos
l'últim instant.

G.Boloix

A aquesta terra tan nostra...

"Demana que el camí sigui llarg. Que siguin molts els matins d'estius en que arribis; amb quin plaer i alegria!, a ports abans mai vistos"
(traducció lliure del grec al castellà i del castellà al català d'un pensament de) Konstantinos Kavafis

A Aquesta terra tan nostra

tan tossuda i explotada

que de les derrotes n'ha fet diades

i que agermana pobles

i vol ser respectada...

A Aquesta terra tan nostra

que cerca el nord

i no sempre el troba

que no pot decidir per si sola

i que a voltes riu

i que a voltes plora...

A Aquesta terra tan nostra

digue'm: quan podràs navegar sola?

Quan deixarem de navegar

i podrem observar

des d'un bon port

orgullosos la nostra història?

G.Boloix

fleurs en Septembre

(imatge extreta de: http://www.zazzle.es/ )


"La belleza es como la fruta estival: fácil de corromper y de corta duración".
Sir Francis Bacon

Fleurs en Septembre
fleurs en Septembre

ils respirent le souffle chaud

Frost sera bientôt

dans le désert

**

Flors de setembre

flors de setembre

que respiren el càlid alè

aviat sereu gebre

enmig del desert.

Capaltard (poema homenatge a V.Andrés Estellés)

Avui, Escrits del fum vol sumar-se a l'homenatge blocaire al periodista i poeta valencià Vicent Andrés Estellés que coincideix amb el dia seu naixement.

*Per saber d'on ve tot plegat, recupero un post d'en Victor P:

http://vpamies.blogspot.com/2010/09/4-de-setembre-diada-destelles.html

Rellegint alguns dels versos d'aquest poeta m'he quedat captivat amb els següents:

"Passà l'estiu, els estendards cremants

dies de llum i coronats de fulles,

passà l'estiu, els tancats de baladres,

els capaltards."

Vicent Andrés Estellés (de llibre Apartament de Novembre, 1977)

Capaltard

(paraules d'homenatge a V.Andrés Estellés)

Capaltard, sente l'oratge

el fort vent i l'onatge

que sacsegen la meva cara

com un bes.

Capaltard, atònit

sente els teus versos

com els d'un veu

que ja forma part

d'una terra

que va saber parlar-nos

d'amants febrils

de pedres de foc

de ciutats a cau d'orella

de criatures en dissabte

d'hotels París

d'exilis d'Ovidi, Horaci i Catul

paraules carregades d'energia

com un sexe primarenc

i de melangia

com un apartament de novembre.

Capaltard,

les teves paraules ressonen

com un lectura enèrgica

de finals d'estiu,

les teves paraules

ja formen part de tot un poble

que avui les recupera

amb el seu caliu.

G.Boloix