Les flors del naufragi
Què en són de ferèstegues les hores,
aquelles hores en que tot és un bosc tenebrós
i la llum s'entrecreua entremig dels arbres
i la vida et sembla una cabana inhòspita
i et vols llençar al mar i no mirar enrere...
Què en són de ferèstecs els dies
aquells dies que et consumeix un cuc per dins
i no saps com sortir del laberint
i la vida et sembla un joc d'atzar
i et vols llençar al mar i no mirar enrere...
I en el teu somni t'hi llences
com mai ho havies fet abans
i els teus somnis són flors,
potser pètals que suren
entremig d'ones calmades
prop d'una cala acollidora i càlida.
Què en són d'estranys els dies,
aquells dies que voldries recuperar
totes les flors que es van perdre
en un sobtat naufragi...
I els somnis són somnis
com pètals esmicolats
en un món fràgil
guardats en llibres que s'han perdut
al vell rebost on van assecar-se
aquells dàtils.
**********
Flors d'un nafragi
Col·leccions d'un món fràgil
on tot és efímer
i res és fàcil.
G.Boloix
Sí companys i companyes, he compartit de nou uns versos. Escrits del fum, podríem dir que ha estat temporalment en coma i tampoc no sé massa quin serà el futur d'aquest espai. Potser temporalment penjaré cosetes.
Per aquells que encara us enrecordeu d'aquest espai. Moltes gràcies per ser-hi.
I també gràcies els que heu compartit aquest espai durant tot aquest temps: Escrits del fum (2009 - 2011)
Us convido a entrar en el meu nou espai:
Sort que no havia pas esborrat l'enllaç!
ResponEliminaM'alegro de veure't per aquí, encara que les teves paraules no són gaire optimistes... són els temps negres que corren arreu.
Una abraçada.
Bé, jo tampoc no havia esborrat l'enllaç :)
ResponEliminaGràcies per ser-hi! Potser sí que són els temps que corren que fa que alguns textos traspuin un cert to més decadent...però a vegades quan els escrivim no en som conscients. Almenys jo. Una salutació!
ResponElimina