So (enjoy the silence)

En la república del so

tot és voraç

vertiginós

absurda

cursa

com un gos

que no ha d'arribar enlloc

més que a casa

després del jorn.

En la república del so

som androides

incurables

no sabem gaudir

d'una pausa

esclaus d'enginys

i cables

per sentir-nos més aprop

els uns dels altres.

           ****

Aquest so que et penetra

i et sacseja

dia i nit com una bèstia

incapaços de seure'ns

fins ben entrat al vespre

seguint la voràgine

que ens cruspeix

i ens governa

carregats d'estímuls

d'informacions,

mails, tablets, mòbils

i correspondència

per viure sempre atents

minut a minut

la immediatesa.

        ******

Oh, la república del so!

Si poguessim fugir com animals salvatges

enmig del camp sense estímuls ni xarxes

només sentint el nostre alè

la nostra pausa...

Oh,enjoy the silence!

Everybody feel the silence!

Oh si poguessim fugir com animals salvatges

i oblidar-nos dels nostres esclavatges...

Oh simplement si aprenguessim a gaudir

d'un pausa.

Port of roses

                                                              (extret de minube.com)

In a midle of the lake

in a other times

I remember your bikes

I remember other times;

in a midle of the spring

in this lake

You and me ate cakes

and felt the smell of the park...

You and me felt

thousand roses,

our port of roses.

Oh Port of roses

thousand boats

destiny high seas

with our coats

and with our dreams.

In a midle of the lake

in a other times

I remember your bikes

I remember your dreams.

I remember one port

covered

thousand of destinations

thousand of roses.

                **************            

Enmig de la llacuna

enmig d'altres temps

Recordo les teves bicicletes

recordo altres temps

enmig de la primavera

en aquesta llacuna

Tu i jo vàrem menjar coques

i se sentia l'olor del parc...

Tu i jo sentíem

milers de roses

el  nostre port de roses.

Oh Port de roses!

Milers de vaixells

destí a l'alta mar

amb les nostres capes

i els nostres somnis.

Enmig de la llacuna

enmig d'altres temps

Recordo les bicicletes

Recordo els teus somnis

Recordo un port

cobert

de mil destins

i de mil roses.

         

Flors per Dimitri

Les flors per Dimitri no eren flors

de tristesa, de tristesa...

Les flores per Dimitri no eren flors

de tristesa, sinó de resignació;

Ràbia eterna

impotència

els Fills de Grècia

han perdut el nord?

Ràbia estesa

pels carrers

de la vella Acròpolis

vell bressol del món.

Oh Sintagma!

Oh Atenes!

Qui consolarà

els teus fills sense nord?

Doble terciopelo azul

Cae la luz

tras el cristal

la luna timida

quiere abrazar

tu piel

descansa

sobre un sofà

de terciopelo

azul

oscuro

como una sombra

Y tu miras

tras el cristal

un horizonte

que no llegará

Y te sientes sola

en este lugar...

Y te cubres

de otra tela...

Y piensas

que ya no puedes pensar

más,

y cae tu copa de cristal

y aquel cigarro

sin apagar

y te cubres de las cenizas

de un atardecer

cubierta de tu

doble terciopelo azul

doble terciopelo azul

simplemente

un oscuro y denso azul.

Aparaula'm: Horabaixa

Sempre és un plaer participar de certes propostes...Per cloure l'any del centenari de la secció filologica de l'IEC: "l'any de la paraula vida" ens conviden a apadrinar una paraula.Mireu aquí: http://vpamies.dites.cat/2012/04/aparaulam.html

Un servidor n'escolliria unes quantes però posats a escollir-ne una que sempre m'ha agradat la seva sonoritat i que és més pròpia de les illes que no pas del Principat però que sempre m'ha agradat molt és:

                                              HORABAIXA
                                  
                                       L'horabaixa
                                       quan res no encaixa
                                       quan tot és fum
                                       i tot queda lluny.

Segons Optimot:
         1. horabaixa

Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tarda 1 . Capvespre 1 . [...]                      

Foc i Pols

                                                         Tot el que jo sé, tot el que jo sóc
                                                         ho après dels camins del bosc
                                                         i perquè m'he cremat amb foc.
                                                         I amb el temps m'he cobert de pols
                                                         i ja no sé on sóc.