No tots els camins són fum...

                                               (imatge extreta de www.balearsculturatour.net)

I

No tots els camins són fum.

N'hi ha que amaguen estranyes cruïlles

i estranys perfums.

II

Si pogués agafar aquell viarany...

Sentir-me lliure.

Fugir d'un engany.

III

La serenor d'un immens blau.

Una finestra prop d'un mar.

No sentir-me esclau.

IV

A l'immens desert li diuen: nowhere.

No vius. No penses. No sents.

Zombis que anhelen oasis enmig del desert.

V

Sento l'udol del capvespre.

Trepitjo les fulles del bosc.

Vull sentir-me orgànic a poc a poc.

VI

He vist prats en els teus somnis.

He vist foscor en els teus ulls.

Som ànimes lliures que voldríem fugir lluny.

VII

No tot era fum

I dels nostres versos en quedarà alguna llavor

potser una escletxa de llum.

G.Boloix