Després
de la tempesta
Ningú sap que hi ha després de
la tempesta
Ningú sap que hi ha després de
l'huracà
Ningú escolta la marea d'un món
que ens ha ensorrat
Oh les altes muntanyes
que habiten en el meu cap!
Si pogués creure
que el que m'espera
serà una vall plàcida.
Ningú sap que hi ha després de
la tempesta
Ningú sap que ens espera més
enllà
Si pogués escoltar la teva veu
serena
Si pogués creure que el que
m'espera
serà una vida plàcida vora el
mar.
G.Boloix
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada