El paradís perdut
sovint s'amaga
en un soterrani
de la meva ment...
On tot passa
a vegades
molt ràpid
a vegades lentament.
G.Boloix
Aquest són uns versos totalment improvitzats jugant amb el mite del paradís perdut que molts autors i autores han reproduït en els seus escrits. L'últim l'assagista Carme Arnau ens porta al paradís perdut de la gran Mercè Rodoreda. Potser aquests versos són un homenatge a aquest llibre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada