Peus de fang
que es fonen
enmig de la sorra
Oh pluja forta
que mulla tota la vida líquida
i fon de seguida
els castells de sorra
i tot s'ensorra
vers l'horitzó!
Oh peus de fang
quan érem petits
a la nostra sang
ens bullia el neguit
en altres temps
de menjar-nos l'horitzó...
mentre els peus
s'enfonsaven en el rierol
i res podia aturar
els somnis
aixecar
el vol.
I ara els peus
s'enfonsen
per les clavegueres
dels malsons.
Oh si pogués sentir els sons
d'un riu plàcid de juliol
on tot s'atura
on res es fon.
G.Boloix
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada