[poesia] Freàtica
Corren rius interns
somnis soterrats
mons imaginats
vides no viscudes
anhels pendents
són una capa freàtica
aliena allò extern
aliena a tot moment
d'immediateses
que ens fan viure
les presses
com si ens anés la vida
amb els anys
oblidem l'essència
d'allò que ens feia viure
però els rius corren
sense pressa
anhelem la fressa
d'unes mans tendres
i un doll d'aigua:
...quan tanquem els ulls
clucs i nocturns
segueix fluctuant
fluïn
amb por
que s'assequi
aquella capa
soterrada
subterrània
que tots portem
en algún punt
de la nostre ment
tot i el pas dels anys
i del temps.
G.Boloix
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada