dijous, 1 de març del 2012

Somnis d'ametllers en camps gebrats...

I
Somnis d'ametllers
enmig de camps gebrats;
en un bell dia d'hivern
pot néixer l'inesperat

**


Ametllers en camps gelats


l'horitzó buit i blanc
el bell somni d'un instant
en dies apocalíptics i hivernals.

II
Creix a dins teu a poc a poc
Et fa por desferte'n d'ell
és un company de viatge més
és un buit subtil i poderós
com un camp gelat d'hivern
com un prat ferèstec i mort.
**
És el virus de la infelicitat
i al final d'aquell prat gebrat
un ametller somia
la seva felicitat
florir entre finals d'hivern
i principis de març.



III
Cauran els pètals entre finals d'hivern
i principis de primavera
i no arribaran els fruits
i tornarà la sequera...
I haurem de ser forts i valents
i res tornarà a ser com era
i anhelarem la bellesa d'un ametller florit
entremig de camps ferèstecs i adormits.
I anhelarem la bellesa d'un ametller florit
enmig de temps de pors i d'incerteses.

IV
La bellesa és un verí
per fugir de prats inhòspits
i de misèries.
La bellesa de les petites coses
dels petits gestos humils i senzills.

Oh tants i tants verins!
Tants i tants verins
i tots els seus destins.
Oh tants i tants verins!
Tants i tants verins
mediocres, cruels i cretins!

Ionqui de tan verí
per fugir de tanta misèria
Cerco un instant de bellesa
per fugir de la meva petitesa.

Oh tants i tants verins!
Tants i tants verins
i tots els seus destins.
Oh tants i tants verins!
Tants i tants verins
rutinaris, necessaris i mesquins!
V
Esquerdes en una terra inhòspita.
Equilibris en un món decadent.
Travessar un camp ferèstec,
ple de cementiris de somnis i d'anhels.
Camps gebrats,
ametllers florits
creure en un somni permanent
mentre tot està adormit.

VI
Creure que tot pot:
Renéixer, sempre renéixer, oh renéixer
enmig d'un món decadent;
sempre sempre renéixer
com ho faria el vent,
sempre sempre renéixer
és el meu somni permanent.

VII
Oh camps gebrats,
oh ametllers florits,
oh somnis d'hivern
mentre tot està adormit.





Aviat només ens quedarà el silenci...



*Seguint els versos "Acolliré el silenci" d'Isabel (publicats al blog Itineràncies poètiques - el dia 24-02-12)

Aviat, només ens quedarà el silenci
i totes les nostres converses
i tots els notres mots
seran només un cementiri
un llarg període de quaresma
esperant que algú els rescati
fugint d'un llarg hivern
esperant que quelcom esclati.

Aviat, acolliré el silenci
el traç de cada mot
el laberint desdibuixat
d'un somni qualsevol.

Aviat, entraré en una cambra
de fantasmes
on no hauré estat convidat
i sentiré que cada minut
que passa
és un minut estrany
observant els objectes
que no vàrem trencar
guardant mil poemes
en un calaix
sentint que el silenci
és un part que m'acompanya
en cada pas que faig
com una lluna negra
que no pot il·luminar
un estany daurat.

diumenge, 1 de gener del 2012

Full en blanc

Autor: JValentina. Extreta fotocommunity

El dia que arribi la gran onada
en una platja deserta, inhòspita
inexplorada
el dia que tot sembli inalterable
desitjaré que una ona em faci sentir viu
i salvatge.
com un nou any
que comença i esclata.
***
Que ningú enfonsi les teves barques,
que ningú et robi els teus somnis
que ningú escrigui el teu full en blanc
com un any ple de reptes i possibilitats.

G.Boloix
Gràcies per compartir aquest espai.
I que pugueu escriure molts fulls en blanc.

ESCRITS DEL FUM

divendres, 30 de desembre del 2011

Mandala (Bon any 2012!)



Com el cercle d'un mandala

tot comença i tot s'acaba;

seguirem la voràgine

del dies

anhelant la llum

d'un nou dia.



Com el cercle d'un mandala

tot s'acaba i tot comença;

gaudeix del silenci d'un nou dia

esperant un nou any

potser

una nova vida.

BON ANY 2012!!

dimarts, 6 de desembre del 2011

Estel fugaç/ Bones festes!!



Estel fugaç

absurd i estrany;

que camines

per misteriosos

viaranys...

Durant la nit més fosca

fas que sigui repentinament clara,

i ens empenys, intensament

a viure, a reviure

un instant.


G.Boloix

Us desitjo a tots i a totes Bones festes!!!

L'últim alè de Nadal

L'últim alè de Nadal
com un estel fugaç
que cura totes les ferides
i per un instant,
només per un instant
ens fa sentir
enèrgics, agraïts i en pau.

G.Boloix

2 haikús nadalencs

2 haikús nadalencs (publicats a Itineràncies poètiques)


Llum i soroll (de Nadal)


Llums de Nadal


potser de colors


m'ofega el soroll


m'il·lumina el teu cos.


G.Boloix




Festa de la llum


Llums com meduses


carrers com oceans


Nadal: compres i presses?


Si pogués anar mar enllà...


Gaudir d'un silenci


(efímer i llunyà)


G.Boloix

dissabte, 12 de novembre del 2011

Espècies per l'ànima






ESPÈCIES PER L'ÀNIMA

Sal i pebre,
all i farigola,
api i romaní,
sajolida i bot,
matafaluga,
herbes feixugues,
instants salvatges
aromes de platges
sucre morè,
quan tot ens sembla aliè
i només ens queda l'alè
de somnis perduts
en armaris plens de quadres:
necessites l'olor d'un condiment
per sentir-te viu i potent.
*******
Bergamota, caramuixa,
gresol, olor de maduixes,
coriandre, fonoll,
estragó, eucaliptus
marialluïsa,
menta, llorer i camamilla,
orenga, marduix,
xili, galindaines, julivert,
sàlvia, timó...
quan tot ens sembla aliè
i només ens queda l'alè
d'il·lusions esmicolades
perdudes o malguardades
necessites l'aire fresc d'una platja
o un vent fred que et talli la cara.
*********
Canela, anís, safrà,
cardamom, curry, i clau
sèsam, comí, gingebre,
mostassa, nou moscada
pebre blanc, verd, rosa, molgut!
Roig, negre intens
i sovint ens volem sentir transparents
fugir de tota mediocritat
fruïr d'una suau olor de vainilla
o un dolç amb sucre morè
i només ens queda l'alè
d'una vella il·lusió
perduda com un rodamón;
quan ens sentim com màquines
programades sense suc
ni substància;
volen que sempre siguem obedients
i amables...
I la vida hi ha moments
que és ferèstega, salvatge...
què seria de nosaltres, si no hi hagués
un bocí d'espècie que ens cremi l'ànima?


*******
Espècies per l'ànima
per sobreviure
dels cementiris d'il·lusions
i dels abismes irreperables.

Salut i versos!




G.Boloix