Somnis d'ametllers en camps gebrats...

I
Somnis d'ametllers
enmig de camps gebrats;
en un bell dia d'hivern
pot néixer l'inesperat

**

Ametllers en camps gelats

l'horitzó buit i blanc
el bell somni d'un instant
en dies apocalíptics i hivernals.

II
Creix a dins teu a poc a poc
Et fa por desferte'n d'ell
és un company de viatge més
és un buit subtil i poderós
com un camp gelat d'hivern
com un prat ferèstec i mort.
**
És el virus de la infelicitat
i al final d'aquell prat gebrat
un ametller somia
la seva felicitat
florir entre finals d'hivern
i principis de març.

III
Cauran els pètals entre finals d'hivern
i principis de primavera
i no arribaran els fruits
i tornarà la sequera...
I haurem de ser forts i valents
i res tornarà a ser com era
i anhelarem la bellesa d'un ametller florit
entremig de camps ferèstecs i adormits.
I anhelarem la bellesa d'un ametller florit
enmig de temps de pors i d'incerteses.

IV
La bellesa és un verí
per fugir de prats inhòspits
i de misèries.
La bellesa de les petites coses
dels petits gestos humils i senzills.

Oh tants i tants verins!
Tants i tants verins
i tots els seus destins.
Oh tants i tants verins!
Tants i tants verins
mediocres, cruels i cretins!

Ionqui de tan verí
per fugir de tanta misèria
Cerco un instant de bellesa
per fugir de la meva petitesa.

Oh tants i tants verins!
Tants i tants verins
i tots els seus destins.
Oh tants i tants verins!
Tants i tants verins
rutinaris, necessaris i mesquins!
V
Esquerdes en una terra inhòspita.
Equilibris en un món decadent.
Travessar un camp ferèstec,
ple de cementiris de somnis i d'anhels.
Camps gebrats,
ametllers florits
creure en un somni permanent
mentre tot està adormit.

VI
Creure que tot pot:
Renéixer, sempre renéixer, oh renéixer
enmig d'un món decadent;
sempre sempre renéixer
com ho faria el vent,
sempre sempre renéixer
és el meu somni permanent.

VII
Oh camps gebrats,
oh ametllers florits,
oh somnis d'hivern
mentre tot està adormit.