(el noble art de contemplar...) senders blancs

El següent text està inspirat en les paraules que el company blocaire Òscar Pascual m'ha deixat en el facebook:
"El noble art de no fer res integra, dins del seu atractiu temari, arts menors com la contemplació indiscriminada de les musaranyes estiuenques i mesurar (al centímetre) les línies que deixen els avions en enlairar-se que són tot un goig. "
Us recomano el seu últim post:http://lostartsecret.blogspot.com/2010/08/empajarat.html

Senders blancs

Hi ha mil senders

que no saps on van

dibuixats per avions

que en un instant

enfarinen el cel

i vols creure que aquell polsim

que dibuixen, només és per tu.

Hi ha mil senders

que no saps on van.

Destins que mai trepitjarem

però que en un instant

et fan sentir-te com un nen

i vols creure que aquell polsim

que dibuixen, només és per tu.

Hi ha mil senders

que no saps on van;

que potser mai coneixerem;

camins inhòspits, móns distants

que es perdran en la teva ment

com els senders blancs

que contemples

i s'evaporen ràpidament.

****************

En un món de cràpules i presses

hem oblidat el noble art de no fer res

de deixar-nos fascinar per un dibuix al cel,

per contemplar un paisatge,

per sentir els xiscles matiners de les gavines

per sentir com passa plàcidament

una tarda de diumenge,

per contemplar de nou

l'ocàs d'un nou capvespre,

per contemplar l'espectacle estelat

d'una nit d'estiu,

per creure que no calen només vacances

per deixar-te fascinar

per un món

que ha oblidat el caliu

de les petites coses

que s'evaporen

com un raig blanc

d'ultrasònica avioneta

que passa veloç

com una vida

que s'escola de les nostres mans

i de les nostres metes.