Esquenes mullades lluny de les sirenes
urbanes, estranyes
que ens fan creure
que el món se'ns escapa
i que hem d'anar sempre
amb presses
superant mil obstacles
com animals silvestres.
Vull un parèntesi
per sentir que no som bèsties
sotmeses al rellotge
i a les seves dèries.
Enmig del capvespre
la xafogor ens ofega.
Volem sentir de cop
que som criatures tendres
mirant-nos d'aprop
com si fos l'últim vespre
compartint l'últim instant
l'últim alè d'un capvespre.
+086.jpg)
Entrades
.JPG)
“Esquenes mullades”.
ResponEliminaCada esquena és
el mapa d’un viatge,
el poema dels sentiments,
la metàfora de tantes dreceres...
Esquenes que són un
rellotge de sol
a temps de lluna.
Parèn (...) a la rutina,
bateig de tendreses...
Salut i paraules.
onatge
Un poema molt tendre, cercant la fugida de la rutina i una trobada en la intimitat. Crec que tots el necessitem, aquest poema.
ResponElimina