Telers de l'oblit/ La fàbrica

[reconstrucció d'un teler]

(foto Iª Festa del Modernisme. Colònia Güell. 2001)

I

Telers de l'oblit

No he conegut mai el soroll de la selfactina

ni potser mai sabré que és el batà ni una contínua

però porto dins meu les vides

de tantes persones anònimes

que varen viure l'imperi del fum.

Fa temps que la gent ha oblidat l'estrèpit

dels telers i ningú sap el que és

treballar aprop de la borra de la filatura;

aquella sensació d'ofec i d'amargura

i la necessitat de seguir d'endavant.

Els nous temps creen nous obrers

amb d'altres xantatges i amargures

i també petits moments de dissabte i dolçura

i qui ho sap, potser, la mateixa sensació d'ofec

que no s'atura

i també la necessitat de seguir endavant.

Avui em venen imatges de color sèpia

i sento la pressa dels obrers quan senten la sirena

avui són avis o potser ja són cendres

i només sento la fressa dels plataners que mou el vent

quan torno de nit i ja no hi ha obrers ni sirenes.

I torno al meu petit món

convertit en museu per turistes i arquitectes

que meravellats contemplen el que fou

un petit oasi, una terra promesa.

Intentaran comprendre la història.

I potser s'oblidaran que al darrera hi ha

els artífexs de la intrahistòria

d'un món de fum i de telers

que s'ha perdut en el temps.

(2010)

fotografia obrers fàbrica Colònia Güell, principis S.XX

II

Una fàbricaSent el so dels telers en la seva memòria.
Fa temps que van desaparèixer.
La fàbrica va ser el pare, la mare i un nen
que plora perquè no vol treballar i vol anar a l’escola.
La fàbrica és el record d’un avi i d’una àvia
que asseguda en un banc veu com el temps
se li esmicola.
La fàbrica és un poema d’en Martí Pol.
La fàbrica és un arcaisme.
Ara cal dir empresa.
Queda més internacional. Fa més modern.
Ara la gent va depressa. Ara tot es ven.
Ara hi ha coses que desapareixen
I no saps perquè.
Ara hi ha gent que vol recuperar la memòria.
Hi ha un jove que no sap la història.
Hi ha coses que són ruïnoses i no interessen.
La fàbrica va ser el pare, l’avi i l’àvia;
convertits ara en versos d’un mal poema
de fàbriques, d’empreses i d’obrers que ho seran sempre
i de records que es perden amb el temps
com el so inconfusible d’aquells telers
que deixaren de funcionar fa molt de temps.
(2002)G.Boloix.

*El segon poema "Una fàbrica" fou publicat en el seu moment com a post el dia 28 - 06 - 2010. És un text antic que ja fou publicat en el seu moment en d'altres circumstàncies. Avui li he sumat el text "telers de l'oblit" que potser en el futur formaran tots un sol poemari.
*Amb aquests poemes us convido a conèixer més d'aprop del món d'on vinc i a convidar-vos a la Xª Festa del Modernisme de la Colònia Güell (15-16-17 d'Octubre 2010). En el següent enllaç teniu tota la informació:http://www.santacolomadecervello.org/agenda/festamodernisme/festamodernisme2010.htm