Volàtil (instants típics de tardor)

(Imatge trobada a elquaderngris.cat)

Volàtil

(instants típics de tardor)

Tot ve de la següent frase: ¿Chi non ha sentito fragile in mezzo a una tempesta di pomeriggio in cui le persone sono come le foglie piccole figure in un mondo instabile? (¿Qui no s'ha sentit fràgil enmig d'un temporal de tarda on les persones són figures diminutes com fulles caigudes d'un món volàtil?)

I

Fressa dels arbres

vent de capvespre

sentir que la vida

és un sospir

que passa depressa.

II

Alè de vent de capvespre

mentre escombra

carrers de tardor

pluja persistent

inici de la dictadura

de la foscor.

III

Tanco els ulls

mentre sento el degoteig

de la pluja,

la fressa del vent,

les últimes pases de la gent;

tanco els ulls

i em vull sentir

volàtil

mentre torno a casa

vull oblidar les misèries

i grandeses

del nostre món fràgil.