dissabte, 24 de juliol del 2010

Mucha's Goddess

En motiu del 150è aniversari del naixement del gran il·lustrador de l'Art Noveau Alfons Mucha...
Mucha's Goddess
Where do you come Goddess
with your dazzling beauty
a more dreamlike than real?
Where do you come Goddess
a world of fairies
ethereal and friendly
where everything is unattainable
and where everything is so unreal ...
Daughters of Nature.
Muses beyond.
Goddesses Mucha
Yesterday, today and 150 years ago.

Deesa de Mucha
D'on vens deesa
que enlluernes amb la teva bellesa
un món més oníric que real?
D'on vens deesa
d'un món de fades
etèries i amables
on tot és inabastable
i on tot és tan irreal...
Filles de la Natura.
Muses del més enllà.
Deeses de Mucha
ahir, avui i fa 150 anys.

Justament vaig descobrir aquest autor gràcies a una retrospectiva del Caixaforum ara farà un parell d'anys i m'en vaig fer ressò en un post en el blog Nàufrag i obrer. Us convido a recordar aquell post:
http://naufragiobrer.blogspot.com/2008/10/lart-nouveau-dalphonse-mucha.html

dijous, 22 de juliol del 2010

Fugaç


Enmig de la nit
escriurem el més bell poema
que només tu i jo sabem construir.

S'expandirà per l'univers
com un estel fugaç.

No sabràs mai qui més haurà llegit
aquell estel fugaç...
Però més enllà d'on hagi caigut
aquell estel, el nostre estel; serà sempre
un instant únic, irrepetible, emotiu.



(Inspirat en els versos d'Isabel Barriel: "amb un record o una conversa, pots construir ara el més bell poema.")

Aquí teniu l'enllaç d'aquest bonic poema de la Isabel:

http://poesiaula.blogspot.com/2010/07/el-mes-bell-poema.html

dimecres, 21 de juliol del 2010

Papallones suïcides


Papallones suïcides
enmirallades per un instant de llum.
Ja res té volta enrera ni sortida
quan cerquem a qualsevol preu la bellesa
que és efímera com el fum.

**

El somni d'una crisàlide
és creure que no s'acabarà mai l'estiu,
que sempre hi haurà llum...
Però quan arribi el seu vol
el seu somni serà tan efímer
com ho és qualsevol perfum.




dimarts, 20 de juliol del 2010

Globus sonda (i altres gèneres)

Micro-enciclopèdia d'emergència de gèneres
L'èpica és un globus sonda que s'evapora més ràpid que l'aigua en un desert.
La lírica és un punyal al pit que et commou (o no) durant uns instants.
La prosa és un cursa de resistència on només els més hàbils saben fer arribar els seus fidels seguidors fins els final.
El drama és un gènere tan pervertit com els informatius de televisió.
La comèdia n'hi ha de tants nivells que trobar-ne d'intel·ligent no sempre és una tasca fàcil.
La farsa omple grans hemicicles i s'amaga rere les màscares més "progres" o conservadores.
El Pa i circ és un gènere en augment, no només ideal per a grans tardes de capdesetmana, sinó avui en dia durant tota la setmana.
L'epístola és un e-mail mal escrit on l'únic autèntic són els emoticons.
La cançó és l'únic refugi dels romàntics. (i tot i així està pervertida en les ràdioformules)
El cinema, l'art, el teatre són necessaris per alimentar l'ànima. (tot i que no sempre ens alimenten)
El best-seller és un fast-food de diumenge.
Els llibres d'autoajuda són les noves bíblies dels descreguts.
La ironia és l'art dels escèptics.
La columna (és un parèntesi no sempre ben fet i a vegades discutible) entremig de tanta informació.
El discurs és l'art de l'hipèrbole mesclat amb l'estadística i on l'orador tendeix a la repetició d'esquemes i enumeració malsana de dades.
La crítica (tendenciosa o no) sempre és necessària i l'autocrítica encara més.
La novel·la (sense edulcorants i palla) és l'art dels qui encara creuen en les grans històries. I el conte és l'habilitat per explicar-ho als impacients.
I el micro-conte és una història tan breu com la melodia d'una capseta de música.
Els jocs literaris és el que fa (de forma molt encertada) el Tibau (entre altres)
Les desdefinicions és l'art de descriure una definició a través d'un mirall trencat.
El refrany és una peça d'arqueologia que cal preservar.
L'aforisme és com un bon entrant d'un menú. (directe, al grà i sense filtres)
L'haikú és un alè efímer d'un diumenge al matí.
I el vers és el noble art dels sentiments a través del llenguatge.

(segurament m'he deixat molt altres gèneres... [la necrològica, l'acudit, la sàtira, l'entrevista, l'epitafi, etc] així que si se us acut algún benvingut serà. També s'admeten noves definicions dels ja presents.)


Elogi del cacao

Elogi del Cacao (versió retallada)
Preàmbul
Sempre havia pensat que l'única cosa indissoluble en aquesta vida eren els grumolls del Cola Cao. Aquells meravellosos grumolls que tot i els esforços i les presses del matí no hi havia Déu que els dissolgués. Des del dia 9 de Juliol, uns Senyorets més propers al No-Do en blanc i negre que un debat polític multicolor també ens han fet saber de nou (14 vegades) que hi ha una altre cosa indissoluble: "la indisoluble unidad de la Nación de España". Posats a triar coses indissolubles del món mundial em quedo amb el Cacao.

Article I (i únic d'aquest post)

Vet aquí el gran elogi
d'un fruit amarg
que pot ser llaminer;
les seves propietats són incalculables
i arreu hi ha grans artesans i pastissers.

Si el prens en pols pot ser dissoluble
ho pot ser aparentment;
del grumoll indissoluble
en farem un gran verset
per demostrar als grans oracles
que l'únic indissoluble
ve de la Natura, de la Terra
d'allò orgànic, inorgànic...
Bé no sóc científic ni ho pretenc ser!

Del grumoll indissoluble
en farem un gran verset
per demostrar als grans oracles
que les fronteres són dissolubles
com ho són totes les lleis;
que els pobles han de ser lliures
si ho volen la seva gent...

Del grumoll indissoluble
en farem un gran verset.
Vet aquí que aquest poema
és del tot intranscendent;
però potser el recordaràs
quan esmorcis lentament
intentant dissoldre en la tassa
un grumoll del tot intranscendent.






dilluns, 28 de juny del 2010

Pretty Horses

Pretty horses
Oh, Pretty horses!
In my mind…you’re happy.
In my dreams…you’re happy.
Horses riding to sky
Crossing gold field in august.
If I could be a horse, free horse
Running in wild beach
in a midle august.
Oh, Pretty horses!
In your mind…I’m happy.
In your dreams…I’m happy.
Wild horses in your mind.
Wild horses in my mind.
Riding to sunset sky
in evening in midle august.
Oh Pretty horses!
Lost memories of my world.
Lost memories of your world.
Lost memories of our world.

G.Boloix

Mandala

Cerco un mandala
Una nova mirada
La ment lliure i clara
Cerco un mandala
Vull aire pur en la teva mirada
La ment lliure i sana
Cerco un racó a dalt del món…
Sí, sé que hi ha un racó per nosaltres
No em diguis on…no sé on…
Només sé que hi és.
I és efímer com el mandala.
Però sé que ens espera
quan s’acaba la tarda.

G.Boloix (del poemari inèdit "Rastres i camins")

Una fàbrica

fotografia obrers fàbrica Colònia Güell, principis S.XX
Una fàbrica
Sent el so dels telers en la seva memòria.
Fa temps que van desaparèixer.
La fàbrica va ser el pare, la mare i un nen
que plora perquè no vol treballar i vol anar a l’escola.
La fàbrica és el record d’un avi i d’una àvia
que asseguda en un banc veu com el temps
se li esmicola.
La fàbrica és un poema d’en Martí Pol.
La fàbrica és un arcaisme.
Ara cal dir empresa.
Queda més internacional. Fa més modern.
Ara la gent va depressa. Ara tot es ven.
Ara hi ha coses que desapareixen
I no saps perquè.
Ara hi ha gent que vol recuperar la memòria.
Hi ha un jove que no sap la història.
Hi ha coses que són ruïnoses i no interessen.
La fàbrica va ser el pare, l’avi i l’àvia;
convertits ara en versos d’un mal poema
de fàbriques, d’empreses i d’obrers que ho seran sempre
i de records que es perden amb el temps
com el so inconfusible d’aquells telers
que deixaren de funcionar fa molt de temps.

G.Boloix.