dimecres, 16 de maig del 2012

Doble terciopelo azul

Cae la luz
tras el cristal
la luna timida
quiere abrazar
tu piel
descansa
sobre un sofà
de terciopelo
azul
oscuro
como una sombra
Y tu miras
tras el cristal
un horizonte
que no llegará
Y te sientes sola
en este lugar...
Y te cubres
de otra tela...
Y piensas
que ya no puedes pensar
más,
y cae tu copa de cristal
y aquel cigarro
sin apagar
y te cubres de las cenizas
de un atardecer
cubierta de tu
doble terciopelo azul
doble terciopelo azul
simplemente
un oscuro y denso azul.


dimecres, 9 de maig del 2012

Aparaula'm: Horabaixa

Sempre és un plaer participar de certes propostes...Per cloure l'any del centenari de la secció filologica de l'IEC: "l'any de la paraula vida" ens conviden a apadrinar una paraula.Mireu aquí: http://vpamies.dites.cat/2012/04/aparaulam.html

Un servidor n'escolliria unes quantes però posats a escollir-ne una que sempre m'ha agradat la seva sonoritat i que és més pròpia de les illes que no pas del Principat però que sempre m'ha agradat molt és:

                                              HORABAIXA
                                  
                                       L'horabaixa
                                       quan res no encaixa
                                       quan tot és fum
                                       i tot queda lluny.

Segons Optimot:
         1. horabaixa

Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tarda 1 . Capvespre 1 . [...]                      

Foc i Pols

                                                         Tot el que jo sé, tot el que jo sóc
                                                         ho après dels camins del bosc
                                                         i perquè m'he cremat amb foc.
                                                         I amb el temps m'he cobert de pols
                                                         i ja no sé on sóc.  
                                                        

dissabte, 28 d’abril del 2012

Non è vero/No és cert...

Non è vero
quella sera
ci rende più fragile

Non è vero
quella notte
dimenticare i desideri

Non è vero
che è più veloce
viene prima la felicità.

Guardare il tramonto
e tutti i tuoi sogni ...
Osservate come cadere
un altro inverno
a camminare in primavera
inaspettato come una cellula
coperto da nuvole di tempesta.

Non è vero
che ci dimentichiamo i sogni
E quando scende la sera
e le facce sembrano stanco
corpi e brevi flessibile
e quando si guarda all'infinito
come il giorno finisce ...

Non è vero
che noi siamo più fragili
o anche più
o più fori;
mentre il mondo affonda
mentre il nostro piccolo mondo s'enfosa
ci sentiamo più liberi
e volatile.
***
No és cert

                                                                        que al capvespre
           ens faci més fràgils

No és cert
que de nit
oblidem els desitjos

No és cert
que qui és més veloç
arriba abans a la felicitat.

Observa la posta de sol
i tots els seus somnis...
Observa com va caient
un altre hivern
per donar peu a la primavera
imprevista com un cel
cobert per núvols de tempesta.

No és cert
que ens oblidem dels somnis
I quan cau el capvespre
i els rostres semblen cansats
i els cossos poc àgils
i quan miris a l'infinit
mentre el dia s'acaba...

No és cert
que ens sentim més fragils
ni més sols
ni més buits;
mentre el món s'enfonsa
mentre el nostre petit món s'enfosa
volem sentir-nos més llliures
i volàtils.

G.Boloix

diumenge, 25 de març del 2012

Butxaques buides...



Butxaques buides

trencades

amb sorra

s'escolen

ràpidament

els dies,

les setmanes

com un rellotge

de sorra

impecable i precís...

I en aquests dies

somies

travessar

un camp daurat

primaveral

ple de llum

fins a la nit,

no mirar enrera

no sentir la por

que t'atravessa

i vols fugir lluny

de no saps què;

escapar

d'un món que no volies;

trobar un perfum

que et captivi,

sentir-te viu

sense que res et domini

com un esclau

sense verins

sense falsos viaranys

només camins

que ens facin sentir còmodes

i no estranys.

******


Versió anglesa:

(empty pockets/ broken/ with sand /washed /quickly/ on days ,/weeks /as a clock sand/ impeccable/ and precise ...And these days /dream/ cross a gold field/spring/full of light/ to night,not look back/not feel the fear/to cross and would flee away/do not know why; escape a world that did not want;find a perfume/you captive,/feel alive/nothing without you Domain/as a slave/without poisons/false paths without/only one ways/that make us feel comfortable/and not strangers.)

dijous, 15 de març del 2012

Boira

Més enllà de les ones

hi hauria d'haver un horitzó.

Mil caps plens de boira

divagant lentament...

Oh amic meu!

Si puguessim sobreviure

a aquest ensopiment

coberts d'anhels impossibles

i punyals d'argent;

Oh amic meu!

Si puguessim creure

amb un futur diferent...

Hem de conviure amb una boira

densa, capritxosa i decadent.

diumenge, 11 de març del 2012

Per demanar que plogui...

(extreta del photoblog Iso 101)
Per demanar que plogui

Per demanar que riguis

Per demanar que el món no ens enfonsi...

Una pluja que ens purifiqui.


Per demanar que plogui

Per demanar que somriguis

Per demanar que la terra seca

no ens cruspeixi...

Una pluja que ens il·lumini.


Per demanar que plogui

Per demanar que lluitis

Per sentir-nos vius

abans el món no s'adormi

i ens absorbeixi.

Una pluja que ens salvi.

Nòmades

(foto Jose Ramon Quinoy Rodriguez)

Volíem ser nàufrags,
en estranys paratges
volíem ser nòmades
en un gran espai...
Anònims en grans ciutats,
volíem ser nàufrags!
Volíem ser, volíem ser...
nòmades fugint
d'un gran desert
a la recerca d'un món intens.
****
Tot el que deixo
només són petjades
que les esborra el vent.
Tot el que sento
són instants
que s'evaporen
en un desert,
són gotes
després d'un dia de pluja,
són versos
que oblidem amb el temps,
són tòpics
que odiem lentament.
*******
Deixar de nòmada.
Deixar de ser provisional.
Trobar un espai.
Sentir que la terra que trepitjo
no és inhòspita.
Fruir d'un silenci
enmig d'un camp
de llavors ferèstegues.
Una illa on quedar-m'hi per sempre.