Aquest és un post per comentar que l'humil recull de poemes "Totes les baranes dels teus dits" (editat per Petròpolis) sorgit d'una iniciativa del blog de Jesús M.Tibau, tindrà l'oportunitat de ser presentat a la llibreria Catalònia juntament amb les dues últimes propostes de Jesús M.Tibau: "Una sortida digna" (relats) i "A la barana dels teus dits" (poemes).
dimecres, 21 d’octubre del 2009
divendres, 16 d’octubre del 2009
Instants

Aquell dia,
en aquella festa,
en aquell moment,
en aquell instant,
varen aclamar els reis de la comitiva
i varen rebre el caliu de les masses.
I vaig buscar el teu rostre i la teva mirada…
I en veure-la vaig somriure
amb ganes d’explicar-te aquells instants de goig inconfessables;
perquè en aquell dia,
en aquella festa,
en aquell moment,
en aquell instant
de masses multitudinàries;
els reis de la festa
no eren ells ni els seus actes,
érem tu, jo i les nostres mirades i paraules retrobades.
en aquella festa,
en aquell moment,
en aquell instant,
varen aclamar els reis de la comitiva
i varen rebre el caliu de les masses.
I vaig buscar el teu rostre i la teva mirada…
I en veure-la vaig somriure
amb ganes d’explicar-te aquells instants de goig inconfessables;
perquè en aquell dia,
en aquella festa,
en aquell moment,
en aquell instant
de masses multitudinàries;
els reis de la festa
no eren ells ni els seus actes,
érem tu, jo i les nostres mirades i paraules retrobades.
Gabriel Boloix
Àrtic

Desert blanc convertit en aigua
un gran oceà...
La vella guineu, sàvia i astuta
ja no sap on anar...
No sents l'espatec de les glaceres?
Desert blanc convertit en vergonya
no han sabut entendre
la crida per salvar-te
no era una crida al no res
sinó una crida per salvar-nos
nosaltres mateixos
que poc a poc anem devorant
la nostra gàbia,
i que es van perdent vides,
espècies, ànimes, llars
deserts i oceans.
Gabriel Boloix
divendres, 2 d’octubre del 2009
El meu paisatge
Subscriure's a:
Missatges (Atom)