diumenge, 24 d’octubre del 2010

Tota la sal


Tota la sal
com si fos una melodia
em retorna nit i dia
i em cou les ferides.

Tota la sal
que va impregnar
la meva pell
després d'un naufragi
seran cicatrius
que arrossegueré
fins a vell.

La vida és sal
i pebre
i instants de llum
i dosis de sucre,
no gaire,
i un vi amarg
que es torna fosc
com els anys;
que anem acceptant
que tot allò que ens cou
i ens commou
ja no ens fa cap dany
perquè la sal que ens feia viure
i ens feia remoure les ferides
la incorporem com una pell morta
que arrosseguem amb els dies,
amb el temps i amb els anys.
G.Boloix

Sota la lluna (retorn)

Els següents versos són un comentari poètic que un servidor li va deixar com a resposta a un bonic poema de Noves flors: http://florsnovesflors.blogspot.com/2010/10/arbre-de-lluna-iv.html
(El post és una delícia i els comentaris poètics de la resta de blogaires també)
Sota la lluna (retorn)
I tornaré a casa
impregnat per l'olor del mar
i ens espolsarem la sorra
i observarem atònits una flor
coberta de llum
de lluna plena
que la contemplarem en silenci.

Malalletra Àvies


Laia Calvet, dissenyadora gràfica i editora del fanzine "Malalletra" ens ha fet saber que ja s'ha editat el nº22 dedicat a les àvies.
Un fanzine absolutament artesanal amb dibuixos, petites joies, poemes i textos.
Un servidor hi participa amb el poema "Una fàbrica" que fa pocs dies vaig tornar a penjar en forma de post.
Aquest i altres fanzines es podien trobar fins ara a algunes llibreries com la Laie del CCCB.+info a:

dimecres, 13 d’octubre del 2010

Teixits de llum

(extret de la xarxa - foto muestrarios textiles Agulló)
Teixits de llum
memòria del fum
rera de cada color
s'amaga l'esforç
de mil vides
de mil històries
potser anònimes
potser simples
potser efímeres
com ho és el seu record
que ens torna
com un intens perfum.


G.Boloix

Telers de l'oblit/ La fàbrica

[reconstrucció d'un teler]
(foto Iª Festa del Modernisme. Colònia Güell. 2001)
I
Telers de l'oblit
No he conegut mai el soroll de la selfactina
ni potser mai sabré que és el batà ni una contínua
però porto dins meu les vides
de tantes persones anònimes
que varen viure l'imperi del fum.

Fa temps que la gent ha oblidat l'estrèpit
dels telers i ningú sap el que és
treballar aprop de la borra de la filatura;
aquella sensació d'ofec i d'amargura
i la necessitat de seguir d'endavant.

Els nous temps creen nous obrers
amb d'altres xantatges i amargures
i també petits moments de dissabte i dolçura
i qui ho sap, potser, la mateixa sensació d'ofec
que no s'atura
i també la necessitat de seguir endavant.

Avui em venen imatges de color sèpia
i sento la pressa dels obrers quan senten la sirena
avui són avis o potser ja són cendres
i només sento la fressa dels plataners que mou el vent
quan torno de nit i ja no hi ha obrers ni sirenes.

I torno al meu petit món
convertit en museu per turistes i arquitectes
que meravellats contemplen el que fou
un petit oasi, una terra promesa.
Intentaran comprendre la història.
I potser s'oblidaran que al darrera hi ha
els artífexs de la intrahistòria
d'un món de fum i de telers
que s'ha perdut en el temps.
(2010)

fotografia obrers fàbrica Colònia Güell, principis S.XX
II
Una fàbricaSent el so dels telers en la seva memòria.
Fa temps que van desaparèixer.
La fàbrica va ser el pare, la mare i un nen
que plora perquè no vol treballar i vol anar a l’escola.
La fàbrica és el record d’un avi i d’una àvia
que asseguda en un banc veu com el temps
se li esmicola.
La fàbrica és un poema d’en Martí Pol.
La fàbrica és un arcaisme.
Ara cal dir empresa.
Queda més internacional. Fa més modern.
Ara la gent va depressa. Ara tot es ven.
Ara hi ha coses que desapareixen
I no saps perquè.
Ara hi ha gent que vol recuperar la memòria.
Hi ha un jove que no sap la història.
Hi ha coses que són ruïnoses i no interessen.
La fàbrica va ser el pare, l’avi i l’àvia;
convertits ara en versos d’un mal poema
de fàbriques, d’empreses i d’obrers que ho seran sempre
i de records que es perden amb el temps
com el so inconfusible d’aquells telers
que deixaren de funcionar fa molt de temps.
(2002)G.Boloix.
*El segon poema "Una fàbrica" fou publicat en el seu moment com a post el dia 28 - 06 - 2010. És un text antic que ja fou publicat en el seu moment en d'altres circumstàncies. Avui li he sumat el text "telers de l'oblit" que potser en el futur formaran tots un sol poemari.
*Amb aquests poemes us convido a conèixer més d'aprop del món d'on vinc i a convidar-vos a la Xª Festa del Modernisme de la Colònia Güell (15-16-17 d'Octubre 2010). En el següent enllaç teniu tota la informació:http://www.santacolomadecervello.org/agenda/festamodernisme/festamodernisme2010.htm

dilluns, 11 d’octubre del 2010

Volàtil (instants típics de tardor)

(Imatge trobada a elquaderngris.cat)
Volàtil
(instants típics de tardor)
Tot ve de la següent frase: ¿Chi non ha sentito fragile in mezzo a una tempesta di pomeriggio in cui le persone sono come le foglie piccole figure in un mondo instabile? (¿Qui no s'ha sentit fràgil enmig d'un temporal de tarda on les persones són figures diminutes com fulles caigudes d'un món volàtil?)
I
Fressa dels arbres
vent de capvespre
sentir que la vida
és un sospir
que passa depressa.
II
Alè de vent de capvespre
mentre escombra
carrers de tardor
pluja persistent
inici de la dictadura
de la foscor.
III
Tanco els ulls
mentre sento el degoteig
de la pluja,
la fressa del vent,
les últimes pases de la gent;
tanco els ulls
i em vull sentir
volàtil
mentre torno a casa
vull oblidar les misèries
i grandeses
del nostre món fràgil.

Boira

"Baixa la boira
i no la sentirem estranya.
Com la foscor en la tardor
la sentirem com una companya."

Aquests versos són versos improvitzats i espontanis, nascuts com a comentari d'un bonic post del blog "Col·lecció de moments" de la Carme Rosanas.
Aquí teniu el post amb els versos i el dibuix de la Carme i en el mateix post la Carme hi penja els versets que hi han deixat el blogaires en forma de comentari:http://carmerosanas.blogspot.com/2010/09/santa-maria-de-tallo.html

Històries veïnals en paper...


Títol: Històries veïnals. Volum 7
Autors: Diversos autors
Edició i coordinació: elveídedalt
Autoeditat (lulu.com), 2010
il·lustracions coberta: Carme Rosanas
Nou relats escrits a quatre mans fets entre 36 blocaires a partir d'una proposta del veidedalt, del blog Malerudeveure't
El veí de dalt ens informa que ha decidit fer realitat el seu desig de recopilar en paper algunes de les històries que han format part de les set edicions.
Què són les històries veïnals? Són relats escrits per vàrios autors i publicats en un mateix blog. Al llarg de set edicions s'han escrit un bon grapat de relats. La qualitat d'alguns dels relats va portar al Veí de Dalt a plantejar-se la possibilitat de fer-ne una edició en paper. Per començar, ha decidit autoeditar la primera i la setana edició de tal event blogaire. Un servidor ha participat en les dues últimes convocatòries i confesso que en la darrera convocatòria hi havia molt bon nivell literari.
Per més informació i per saber com adquirir els volums en qüestió us convido a que llegiu el següent post: