dilluns, 30 d’agost del 2010

Meandres i ciutats (homenatge a Màrius Torres)

Bentornats de vacances, avui Escrits del fum vol sumar-se a l'homenatge blocaire (en motiu del centenari del naixement) del poeta lleidetà Màrius Torres.
Meandres i ciutats
(paraules d'homenatge a Màrius Torres)
I
Més enllà del riu
hi ha una metròpoli llunyana
on somiaves una ciutat
de nobles ideals
forjats amb l'esperança.
La teva ciutat somiada
va caure enmig d'un bell estiu
i el teu cos va recloure's
per sempre més
a Sant Quirze Safaja.


Avui el teu alè ens torna
com un alè càlid
rellegint els teus versos
de dolor i de tendresa.
****
II
La memòria és com un riu
on tu i jo som meandres
que eixuts pel poc cabal del riu
corren el risc de perdre's en el temps.


I en aquest riu sento l'alè càlid de Mahalta
on la seva tendresa, la seva mirada
va ser el teu bàlsam inseparable.
***
III
Quants meandres secs hem oblidat?
Quants ideals han caigut en ciutats llunyanes?
Quantes Mahaltes ens han acompanyat?


Entre meandres i ciutats
la teva veu és un alè càlid
a voltes molt serè,
a voltes molt tràgic,
a voltes oblidem els nostres poetes bàsics
però quan els recuperem
ens adonem que ja són clàssics.

Si voleu llegir els posts escrits per l'ocasió, podeu entrar al següent enllaç on la gran Carme Rosanas (alma mater del logo d'aquesta iniciativa) ha recollit en un post tots els participats:
http://carmerosanas.blogspot.com/2010/08/participants-en-lhomenatge-marius.html
Bé de fet, la convocatòria ha sigut d'en Lluís (la paraula escrita) i de la Carme R (col·lecció de moments) que tal com hem dit és l'ànima del logo, i també l'entusiasme i el seguiment d'un veterà dels homenatges blocaires com el Víctor P.(raons que rimen). A tots plegats, enhorabona!
En Màrius Torres, poeta durant molts anys oblidat, es mereixia aquest homenatge.

diumenge, 22 d’agost del 2010

(el noble art de contemplar...) senders blancs

El següent text està inspirat en les paraules que el company blocaire Òscar Pascual m'ha deixat en el facebook:
"El noble art de no fer res integra, dins del seu atractiu temari, arts menors com la contemplació indiscriminada de les musaranyes estiuenques i mesurar (al centímetre) les línies que deixen els avions en enlairar-se que són tot un goig. "
Us recomano el seu últim post:http://lostartsecret.blogspot.com/2010/08/empajarat.html

Senders blancs
Hi ha mil senders
que no saps on van
dibuixats per avions
que en un instant
enfarinen el cel
i vols creure que aquell polsim
que dibuixen, només és per tu.
Hi ha mil senders
que no saps on van.
Destins que mai trepitjarem
però que en un instant
et fan sentir-te com un nen
i vols creure que aquell polsim
que dibuixen, només és per tu.
Hi ha mil senders
que no saps on van;
que potser mai coneixerem;
camins inhòspits, móns distants
que es perdran en la teva ment
com els senders blancs
que contemples
i s'evaporen ràpidament.
****************
En un món de cràpules i presses
hem oblidat el noble art de no fer res
de deixar-nos fascinar per un dibuix al cel,
per contemplar un paisatge,
per sentir els xiscles matiners de les gavines
per sentir com passa plàcidament
una tarda de diumenge,
per contemplar de nou
l'ocàs d'un nou capvespre,
per contemplar l'espectacle estelat
d'una nit d'estiu,
per creure que no calen només vacances
per deixar-te fascinar
per un món
que ha oblidat el caliu
de les petites coses
que s'evaporen
com un raig blanc
d'ultrasònica avioneta
que passa veloç
com una vida
que s'escola de les nostres mans
i de les nostres metes.

dijous, 5 d’agost del 2010

100 formigues


Arribem al post nº100!
Prenent com a inspiració un dels meus poemes preferits de Jacques Prévert(1900-1977): "chanson des escargots qui vont à l'enterrement". Si voleu llegir el poema, aquí teniu l'enllaç:
o si el voleu en versió castellana de Enrique Uribe White:
Tot i que sé que hi ha un llibre de versions en català de Prévert (Preversions, editat per Proa); no he conseguit trobar la versió en català d'aquest poema.




100 formigues

Cent formigues guardaven cent poemes

creats amb humiliat i tendresa.


Cent formigues portaven una fulla verda

i tenien por que s'assequés per la calor

i no la poguessin guardar al setembre.


Cent formigues guardaven cent poemes

alguns improvitzats, d'altres fets a consciència.

Cent formigues festejaven una fulla verda

ignorant que seria tan efímera

com l'estiu en el que feinejen.


Nits blanques/ ciutats somiades


Enrera han quedat les nits blanques,
els ponts de Sant Petersburg,
les passejades prop el riu Neva
i l'estranya sensació que la nit
era nostra.

Hem navegat com zombis
prop dels canals navegables
i els ponts majestuosos s'han elevat
al nostre pas.

Però el solstici d'estiu és un alè
que s'evapora ràpid.
I Sant Petersburg és una ciutat somiada
que es passeja com tantes ciutats somiades
per la meva ment
a voltes a poc a poc
a voltes molt ràpidament.

************

Ciutats somiades.
Rutes imaginades.
Panoràmiques inabastables.

Tot es fon
com una postal d'un conte
que de tan haver-lo llegit
és tan real en els teus ulls
que no saps on comença l'aventura
i on acaba el tòpic i el paradís.

dimecres, 4 d’agost del 2010

Pousada

imatge extreta de http://hotelkey.com
(intentant experimentar com queda en portuguès uns versos...)
Todos os homens
procurar uma Pousada
onde ficar lá para sempre
apenas um sentimento
o murmúrio das ondas.
Todos os homens
procurar uma Pousada
onde você pode respirar facilmente
durante um longo dia
sentido apenas por alguns instantes
o murmúrio das ondas.
Todos os homens
procurar uma Pousada
Ithaca perdidos na
como um sonho Island
como utopia perdida
que por alguns dias
férias
só pode sentir
o ritmo das ondas.
*********
Tots els homes
cerquen una pousada
on quedar-s'hi per sempre
sentint només
el xiuxiueig de les onades.
Tots els homes
cerquen una pousada
on poder respirar tranquil
durant una llarga jornada
sentint només per uns moments
el murmuri de les onades.
Tots els homes
cerquen una pousada
com una Itaca perduda
com una illa somiada
com utopia perduda
que durant uns dies,
unes vacances
només es pugui sentir
el ritme de les onades.

dimarts, 3 d’agost del 2010

London River

Versos inspirats després del visionat d'aquest film: colpidor, tendre i subtil.

Lost souls
middle of the Thames
Souls upset
middle of the Thames
Oh London River
illuminates my life back!
Hearts beaten
a tragedy
Children who no longer
and only ashes.
Oh London River
illuminates my life back!
In a world of beasts
our hearts are weak.
Gimme tenderness
now that there are differences.
Oh London River
illuminates my life back!
************
Ànimes perdudes
enmig del Tàmesi
Ànimes dolgudes
enmig del Tàmesi
Oh London River
il·lumina de nou la meva vida!
Cors colpejats
per una tragèdia
Fills que no tornaran
i només són cendres.
Oh London River
il·lumina de nou la meva vida!
En un món de bèsties
els nostres cors són febles.
Dona'm la tendresa
ara que ja no hi ha diferències.
Oh London River
il·lumina de nou la meva vida!

dilluns, 2 d’agost del 2010

[entre parèntesi]

Esquenes mullades
lluny de les sirenes
urbanes, estranyes
que ens fan creure
que el món se'ns escapa
i que hem d'anar sempre
amb presses
superant mil obstacles
com animals silvestres.
Vull un parèntesi
per sentir que no som bèsties
sotmeses al rellotge
i a les seves dèries.
Enmig del capvespre
la xafogor ens ofega.
Volem sentir de cop
que som criatures tendres
mirant-nos d'aprop
com si fos l'últim vespre
compartint l'últim instant
l'últim alè d'un capvespre.

diumenge, 1 d’agost del 2010

Cues de sargantana

Cues de sargantana
S’han acabat els dies
de cues de sargantana
de préssecs saborosos
collits del mateix arbre.
Els rellotges són tortures.
Els silencis són anhels.
Escapçades cues de sargantana.
Universos perduts de nen.
Estius efímers
perduts en el temps.