dilluns, 18 de juny del 2012

Deixar enrera l'escuma dels dies...

Deixar enrera l'escuma dels dies
mentre els nostres pensaments
naveguen riu avall...
Riu avall, fins a la desenvocadura
on el gran mar ens aculli i ens salvi
de tots els problemes i maldecaps.
I poder trobar una altre illa, una altre món
un altre platja on romandre un temps
sense presses ni soroll.
Deixar enrera l'escuma dels dies
aquella escuma, aquells petits problemes
que ens cremen lentament;
l'escuma que deixa enrera un vaixell,
potser el nostre propi vaixell,
l'escuma que sembla fugissera,
només ho sembla...
Aparentment es dilueix.
Però ens acompanya fins al final dels dies
i del temps.
 G.Boloix
(text inspirat en el següent post: http://jmtibau.blogspot.com.es/2012/06/escuma.html)
(També inspirat en la següent cançó:
http://www.goear.com/listen/4b7ce79/lescuma-dels-dies-gerard-quintana)

divendres, 8 de juny del 2012

El bes de Venus

"La vida s'acaba com la resplendor d'un film, una espurna a la pantalla."
Ray Bradbury

                                                      (imatge extreta de google imatges)

(Nota astronòmica: 05-06-2012: Ha sigut el dia del trànsit de Venus. El trànsit es produeix quan Venus passa directament entre la Terra i el Sol, el que permet veure el planeta com un petit punt que es va desplaçant lentament a través de l'Astre Rei; un fenòmen que en el seu dia ja va poder ser albirat per grans astrònoms de la història de la Humanitat com Galileo Galilei.)

[Nota poètica: El Sol és una gran pantalla i Venus és un punt negre que es desplaça prop seu com una espurna a la pantalla. La vida és efímera com un punt negre que es desintegra prop del sol. Potser sí que la vida s'acaba com la resplendor d'un film, on tu i jo som espurnes erràtiques que cerquem la resplendor cada matí.]

No em parlis de Venus
ni de l'infinit
ni de tots aquells ratjos solars
que haurien pogut iluminar-nos.

No em parlis de tots aquells camins
i viaranys
que mai tastarem
per molt que passin els anys.

Sé que Venus
s'interposa cada cent anys
entre la Terra i el Sol
i s'aprop tant
que sembla que el besi
com una amant ocasional
que sap que només té una nit.

No em parlis de Venus
ni de Júpiter
ni de tots aquells estels
que no veurem mai caure.

Parla'm de la Terra
i de l'instant que em mires
i vens i ens sentim aprop
mentre sentim
com en són d'efímers els somnis
com el bes de Venus
que s'apropa fugaçment
cap al Sol.

G.Boloix

dimarts, 5 de juny del 2012

Tres!

                                           Avui m'he adonat que aquest blog ja té tres anys!
                                           (Gràcies als qui heu anat llegint aquests Escrits de fum)