dimecres, 15 d’agost de 2012

Nit efímera de Sant Llorenç...

                                                                                                        No has vist com ballen les Perseides?
                                                  Cauen veloces
                                                  com si tinguessin pressa
                                                  i la vida se'ls hi escapés
                                                  i no poguessin atrapar-la mai més.
                                                  Com si tinguessin por
                                                  de perdre el darrer instant
                                                  que les fa lliures
                                                  i la nit de Sant Llorenç
                                                 ens fa reviure
                                                 que a voltes tot és efímer
                                                 que a voltes tot pot ser únic
                                                 i intens.

                                                A REVEURE I BON ESTIU!!

divendres, 3 d’agost de 2012

Pou sec (Profecia d'estiu) Bon estiu!!

                                                  (imatge extreta de: www.album.isf.es )

POU SEC
(Profecia d'estiu)
Se m'asseca el pou
d'on broten les paraules
i en cercaré de noves
que naixeran amables
o potser agres...
I espero l'aigua de la pluja
lentament caurà
i la terra seca s'omplirà d'herba fresca
i els prats seran frondosos
i els dies llargs i els vespres frescos
i reposarem dels dies perversos
i recitarem versos honestos
mentre ressonaran les primeres tempestes
que ens faran oblidar els dies de festa
i quan menys t'ho esperis brotarà del pou
aigua neta i fresca...
I s'acabaran els temps de sequera
i res tornarà a ser com era.
I escriurem nous versos
per a una nova era.

Amb aquests versos des d'Escrits del Fum acabo la IIIª temporada (2011 - 2012).
[La veritat no sé ara si és la IIIª o la IVª temporada. Tan és! Són més de 3 anys 2 mesos i mig penjant textos poètics la majoria improvitzats, d'altres molt més elaborats. Durant aquests 3 anys Escrits del fum ha donat els seus fruits, alguns de bons. Potser en l'última temporada no tan però confesso que hi ha dos o tres poemes dels quals n'estic molt satisfet, i això que últimament la inspiració no m'ha acompanyat gaire. Aquells qui em coneixeu ja sabeu que la meva vida electrònica és irregular i poc perseverant, vaig i vinc. Amb l'avinentesa de l'estiu aquest blog descansarà una temporada i esperarà que "el pou s'ompli de nou d'aigua neta i fresca..."]
Sé que "la cosa blogaire" en els darrers temps és un fenòmen que va totalment de baixa però també sé que encara hi ha gent que segueix amb interès compartint i llegint blogs poètics. Des d'aquí el meu agraïment a aquelles persones que en el algún moment heu visitat aquest blog en la darrera temporada i especialment a aquells que hi heu deixat algún comentari.
                                         Moltes gràcies i bon estiu!
                                               Salut i bons versos!!

No tots els camins són fum...


                                               (imatge extreta de www.balearsculturatour.net)


I
No tots els camins són fum.
N'hi ha que amaguen estranyes cruïlles
i estranys perfums.

II
Si pogués agafar aquell viarany...
Sentir-me lliure.
Fugir d'un engany.

III
La serenor d'un immens blau.
Una finestra prop d'un mar.
No sentir-me esclau.

IV
A l'immens desert li diuen: nowhere.
No vius. No penses. No sents.
Zombis que anhelen oasis enmig del desert.

V
Sento l'udol del capvespre.
Trepitjo les fulles del bosc.
Vull sentir-me orgànic a poc a poc.

VI
He vist prats en els teus somnis.
He vist foscor en els teus ulls.
Som ànimes lliures que voldríem fugir lluny.

VII
No tot era fum
I dels nostres versos en quedarà alguna llavor
potser una escletxa de llum.
G.Boloix

dilluns, 18 de juny de 2012

Deixar enrera l'escuma dels dies...

Deixar enrera l'escuma dels dies
mentre els nostres pensaments
naveguen riu avall...
Riu avall, fins a la desenvocadura
on el gran mar ens aculli i ens salvi
de tots els problemes i maldecaps.
I poder trobar una altre illa, una altre món
un altre platja on romandre un temps
sense presses ni soroll.
Deixar enrera l'escuma dels dies
aquella escuma, aquells petits problemes
que ens cremen lentament;
l'escuma que deixa enrera un vaixell,
potser el nostre propi vaixell,
l'escuma que sembla fugissera,
només ho sembla...
Aparentment es dilueix.
Però ens acompanya fins al final dels dies
i del temps.
 G.Boloix
(text inspirat en el següent post: http://jmtibau.blogspot.com.es/2012/06/escuma.html)
(També inspirat en la següent cançó:
http://www.goear.com/listen/4b7ce79/lescuma-dels-dies-gerard-quintana)

divendres, 8 de juny de 2012

El bes de Venus

"La vida s'acaba com la resplendor d'un film, una espurna a la pantalla."
Ray Bradbury

                                                      (imatge extreta de google imatges)

(Nota astronòmica: 05-06-2012: Ha sigut el dia del trànsit de Venus. El trànsit es produeix quan Venus passa directament entre la Terra i el Sol, el que permet veure el planeta com un petit punt que es va desplaçant lentament a través de l'Astre Rei; un fenòmen que en el seu dia ja va poder ser albirat per grans astrònoms de la història de la Humanitat com Galileo Galilei.)

[Nota poètica: El Sol és una gran pantalla i Venus és un punt negre que es desplaça prop seu com una espurna a la pantalla. La vida és efímera com un punt negre que es desintegra prop del sol. Potser sí que la vida s'acaba com la resplendor d'un film, on tu i jo som espurnes erràtiques que cerquem la resplendor cada matí.]

No em parlis de Venus
ni de l'infinit
ni de tots aquells ratjos solars
que haurien pogut iluminar-nos.

No em parlis de tots aquells camins
i viaranys
que mai tastarem
per molt que passin els anys.

Sé que Venus
s'interposa cada cent anys
entre la Terra i el Sol
i s'aprop tant
que sembla que el besi
com una amant ocasional
que sap que només té una nit.

No em parlis de Venus
ni de Júpiter
ni de tots aquells estels
que no veurem mai caure.

Parla'm de la Terra
i de l'instant que em mires
i vens i ens sentim aprop
mentre sentim
com en són d'efímers els somnis
com el bes de Venus
que s'apropa fugaçment
cap al Sol.

G.Boloix

dimarts, 5 de juny de 2012

Tres!

                                           Avui m'he adonat que aquest blog ja té tres anys!
                                           (Gràcies als qui heu anat llegint aquests Escrits de fum)

dimecres, 16 de maig de 2012

So (enjoy the silence)

En la república del so
tot és voraç
vertiginós
absurda
cursa
com un gos
que no ha d'arribar enlloc
més que a casa
després del jorn.
En la república del so
som androides
incurables
no sabem gaudir
d'una pausa
esclaus d'enginys
i cables
per sentir-nos més aprop
els uns dels altres.
           ****
Aquest so que et penetra
i et sacseja
dia i nit com una bèstia
incapaços de seure'ns
fins ben entrat al vespre
seguint la voràgine
que ens cruspeix
i ens governa
carregats d'estímuls
d'informacions,
mails, tablets, mòbils
i correspondència
per viure sempre atents
minut a minut
la immediatesa.
        ******
Oh, la república del so!
Si poguessim fugir com animals salvatges
enmig del camp sense estímuls ni xarxes
només sentint el nostre alè
la nostra pausa...
Oh,enjoy the silence!
Everybody feel the silence!
Oh si poguessim fugir com animals salvatges
i oblidar-nos dels nostres esclavatges...
Oh simplement si aprenguessim a gaudir
d'un pausa.

Port of roses

                                                              (extret de minube.com)

In a midle of the lake
in a other times
I remember your bikes
I remember other times;
in a midle of the spring
in this lake
You and me ate cakes
and felt the smell of the park...
You and me felt
thousand roses,
our port of roses.
Oh Port of roses
thousand boats
destiny high seas
with our coats
and with our dreams.

In a midle of the lake
in a other times
I remember your bikes
I remember your dreams.
I remember one port
covered
thousand of destinations
thousand of roses.

                **************            
Enmig de la llacuna
enmig d'altres temps
Recordo les teves bicicletes
recordo altres temps
enmig de la primavera
en aquesta llacuna
Tu i jo vàrem menjar coques
i se sentia l'olor del parc...
Tu i jo sentíem
milers de roses
el  nostre port de roses.
Oh Port de roses!
Milers de vaixells
destí a l'alta mar
amb les nostres capes
i els nostres somnis.

Enmig de la llacuna
enmig d'altres temps
Recordo les bicicletes
Recordo els teus somnis
Recordo un port
cobert
de mil destins
i de mil roses.
         

Flors per Dimitri

Les flors per Dimitri no eren flors
de tristesa, de tristesa...
Les flores per Dimitri no eren flors
de tristesa, sinó de resignació;
Ràbia eterna
impotència
els Fills de Grècia
han perdut el nord?
Ràbia estesa
pels carrers
de la vella Acròpolis
vell bressol del món.
Oh Sintagma!
Oh Atenes!
Qui consolarà
els teus fills sense nord?

Doble terciopelo azul

Cae la luz
tras el cristal
la luna timida
quiere abrazar
tu piel
descansa
sobre un sofà
de terciopelo
azul
oscuro
como una sombra
Y tu miras
tras el cristal
un horizonte
que no llegará
Y te sientes sola
en este lugar...
Y te cubres
de otra tela...
Y piensas
que ya no puedes pensar
más,
y cae tu copa de cristal
y aquel cigarro
sin apagar
y te cubres de las cenizas
de un atardecer
cubierta de tu
doble terciopelo azul
doble terciopelo azul
simplemente
un oscuro y denso azul.


dimecres, 9 de maig de 2012

Aparaula'm: Horabaixa

Sempre és un plaer participar de certes propostes...Per cloure l'any del centenari de la secció filologica de l'IEC: "l'any de la paraula vida" ens conviden a apadrinar una paraula.Mireu aquí: http://vpamies.dites.cat/2012/04/aparaulam.html

Un servidor n'escolliria unes quantes però posats a escollir-ne una que sempre m'ha agradat la seva sonoritat i que és més pròpia de les illes que no pas del Principat però que sempre m'ha agradat molt és:

                                              HORABAIXA
                                  
                                       L'horabaixa
                                       quan res no encaixa
                                       quan tot és fum
                                       i tot queda lluny.

Segons Optimot:
         1. horabaixa

Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tarda 1 . Capvespre 1 . [...]                      

Foc i Pols

                                                         Tot el que jo sé, tot el que jo sóc
                                                         ho après dels camins del bosc
                                                         i perquè m'he cremat amb foc.
                                                         I amb el temps m'he cobert de pols
                                                         i ja no sé on sóc.  
                                                        

dissabte, 28 d’abril de 2012

Non è vero/No és cert...

Non è vero
quella sera
ci rende più fragile

Non è vero
quella notte
dimenticare i desideri

Non è vero
che è più veloce
viene prima la felicità.

Guardare il tramonto
e tutti i tuoi sogni ...
Osservate come cadere
un altro inverno
a camminare in primavera
inaspettato come una cellula
coperto da nuvole di tempesta.

Non è vero
che ci dimentichiamo i sogni
E quando scende la sera
e le facce sembrano stanco
corpi e brevi flessibile
e quando si guarda all'infinito
come il giorno finisce ...

Non è vero
che noi siamo più fragili
o anche più
o più fori;
mentre il mondo affonda
mentre il nostro piccolo mondo s'enfosa
ci sentiamo più liberi
e volatile.
***
No és cert

                                                                        que al capvespre
           ens faci més fràgils

No és cert
que de nit
oblidem els desitjos

No és cert
que qui és més veloç
arriba abans a la felicitat.

Observa la posta de sol
i tots els seus somnis...
Observa com va caient
un altre hivern
per donar peu a la primavera
imprevista com un cel
cobert per núvols de tempesta.

No és cert
que ens oblidem dels somnis
I quan cau el capvespre
i els rostres semblen cansats
i els cossos poc àgils
i quan miris a l'infinit
mentre el dia s'acaba...

No és cert
que ens sentim més fragils
ni més sols
ni més buits;
mentre el món s'enfonsa
mentre el nostre petit món s'enfosa
volem sentir-nos més llliures
i volàtils.

G.Boloix

diumenge, 25 de març de 2012

Butxaques buides...



Butxaques buides

trencades

amb sorra

s'escolen

ràpidament

els dies,

les setmanes

com un rellotge

de sorra

impecable i precís...

I en aquests dies

somies

travessar

un camp daurat

primaveral

ple de llum

fins a la nit,

no mirar enrera

no sentir la por

que t'atravessa

i vols fugir lluny

de no saps què;

escapar

d'un món que no volies;

trobar un perfum

que et captivi,

sentir-te viu

sense que res et domini

com un esclau

sense verins

sense falsos viaranys

només camins

que ens facin sentir còmodes

i no estranys.

******


Versió anglesa:

(empty pockets/ broken/ with sand /washed /quickly/ on days ,/weeks /as a clock sand/ impeccable/ and precise ...And these days /dream/ cross a gold field/spring/full of light/ to night,not look back/not feel the fear/to cross and would flee away/do not know why; escape a world that did not want;find a perfume/you captive,/feel alive/nothing without you Domain/as a slave/without poisons/false paths without/only one ways/that make us feel comfortable/and not strangers.)

dijous, 15 de març de 2012

Boira

Més enllà de les ones

hi hauria d'haver un horitzó.

Mil caps plens de boira

divagant lentament...

Oh amic meu!

Si puguessim sobreviure

a aquest ensopiment

coberts d'anhels impossibles

i punyals d'argent;

Oh amic meu!

Si puguessim creure

amb un futur diferent...

Hem de conviure amb una boira

densa, capritxosa i decadent.

diumenge, 11 de març de 2012

Per demanar que plogui...

(extreta del photoblog Iso 101)
Per demanar que plogui

Per demanar que riguis

Per demanar que el món no ens enfonsi...

Una pluja que ens purifiqui.


Per demanar que plogui

Per demanar que somriguis

Per demanar que la terra seca

no ens cruspeixi...

Una pluja que ens il·lumini.


Per demanar que plogui

Per demanar que lluitis

Per sentir-nos vius

abans el món no s'adormi

i ens absorbeixi.

Una pluja que ens salvi.

Nòmades

(foto Jose Ramon Quinoy Rodriguez)

Volíem ser nàufrags,
en estranys paratges
volíem ser nòmades
en un gran espai...
Anònims en grans ciutats,
volíem ser nàufrags!
Volíem ser, volíem ser...
nòmades fugint
d'un gran desert
a la recerca d'un món intens.
****
Tot el que deixo
només són petjades
que les esborra el vent.
Tot el que sento
són instants
que s'evaporen
en un desert,
són gotes
després d'un dia de pluja,
són versos
que oblidem amb el temps,
són tòpics
que odiem lentament.
*******
Deixar de nòmada.
Deixar de ser provisional.
Trobar un espai.
Sentir que la terra que trepitjo
no és inhòspita.
Fruir d'un silenci
enmig d'un camp
de llavors ferèstegues.
Una illa on quedar-m'hi per sempre.

dijous, 1 de març de 2012

Somnis d'ametllers en camps gebrats...

I
Somnis d'ametllers
enmig de camps gebrats;
en un bell dia d'hivern
pot néixer l'inesperat

**


Ametllers en camps gelats


l'horitzó buit i blanc
el bell somni d'un instant
en dies apocalíptics i hivernals.

II
Creix a dins teu a poc a poc
Et fa por desferte'n d'ell
és un company de viatge més
és un buit subtil i poderós
com un camp gelat d'hivern
com un prat ferèstec i mort.
**
És el virus de la infelicitat
i al final d'aquell prat gebrat
un ametller somia
la seva felicitat
florir entre finals d'hivern
i principis de març.



III
Cauran els pètals entre finals d'hivern
i principis de primavera
i no arribaran els fruits
i tornarà la sequera...
I haurem de ser forts i valents
i res tornarà a ser com era
i anhelarem la bellesa d'un ametller florit
entremig de camps ferèstecs i adormits.
I anhelarem la bellesa d'un ametller florit
enmig de temps de pors i d'incerteses.

IV
La bellesa és un verí
per fugir de prats inhòspits
i de misèries.
La bellesa de les petites coses
dels petits gestos humils i senzills.

Oh tants i tants verins!
Tants i tants verins
i tots els seus destins.
Oh tants i tants verins!
Tants i tants verins
mediocres, cruels i cretins!

Ionqui de tan verí
per fugir de tanta misèria
Cerco un instant de bellesa
per fugir de la meva petitesa.

Oh tants i tants verins!
Tants i tants verins
i tots els seus destins.
Oh tants i tants verins!
Tants i tants verins
rutinaris, necessaris i mesquins!
V
Esquerdes en una terra inhòspita.
Equilibris en un món decadent.
Travessar un camp ferèstec,
ple de cementiris de somnis i d'anhels.
Camps gebrats,
ametllers florits
creure en un somni permanent
mentre tot està adormit.

VI
Creure que tot pot:
Renéixer, sempre renéixer, oh renéixer
enmig d'un món decadent;
sempre sempre renéixer
com ho faria el vent,
sempre sempre renéixer
és el meu somni permanent.

VII
Oh camps gebrats,
oh ametllers florits,
oh somnis d'hivern
mentre tot està adormit.





Aviat només ens quedarà el silenci...



*Seguint els versos "Acolliré el silenci" d'Isabel (publicats al blog Itineràncies poètiques - el dia 24-02-12)

Aviat, només ens quedarà el silenci
i totes les nostres converses
i tots els notres mots
seran només un cementiri
un llarg període de quaresma
esperant que algú els rescati
fugint d'un llarg hivern
esperant que quelcom esclati.

Aviat, acolliré el silenci
el traç de cada mot
el laberint desdibuixat
d'un somni qualsevol.

Aviat, entraré en una cambra
de fantasmes
on no hauré estat convidat
i sentiré que cada minut
que passa
és un minut estrany
observant els objectes
que no vàrem trencar
guardant mil poemes
en un calaix
sentint que el silenci
és un part que m'acompanya
en cada pas que faig
com una lluna negra
que no pot il·luminar
un estany daurat.

diumenge, 1 de gener de 2012

Full en blanc

Autor: JValentina. Extreta fotocommunity

El dia que arribi la gran onada
en una platja deserta, inhòspita
inexplorada
el dia que tot sembli inalterable
desitjaré que una ona em faci sentir viu
i salvatge.
com un nou any
que comença i esclata.
***
Que ningú enfonsi les teves barques,
que ningú et robi els teus somnis
que ningú escrigui el teu full en blanc
com un any ple de reptes i possibilitats.

G.Boloix
Gràcies per compartir aquest espai.
I que pugueu escriure molts fulls en blanc.

ESCRITS DEL FUM