diumenge, 15 d’octubre de 2017

Alè de bosc i de llum


         Els següents versos incorporen les dues frases d'aquestes postals de la ILC. Són dues grans frases que en el seu dia em van captivar, una del Prudenci Bertrana que enguany se li dedica l'any literari, i l'altre de Jesús M.Tibau, reconegut autor i blogaire de les terres de l'Ebre. Al mateix temps els versos serveixen d'homenatge a aquests autors.

   Alè de bosc i de llum

Tot d'una el bosc
es va convertir en agonia
i les petjades del capvespre
en ombres difícils
d'esquivar
Voler apartar-se
de la remor dels dies
de l'estrepit i el soroll
de la voràgine
del fum diari
de tot allò incendiari
que no ens porta enlloc.
I només sentir
l'instant únic
d'un silenci
enmig del bosc
i l'ultima llum
del dia
t'atrapa
i et convida
al costat fosc
de la tenebra.

Sí, vaig entrar
de ple en el fons
tenebrós de mi mateix
però al mateix temps
mentre l'última escletxa
de llum anava caient
i el meu rostre
la cercava assedegat
un record de temps
remots i de jocs
en aquell mateix espai
va inundar-me de ple
i  per un moment
vaig recordar que
la llum és llum
i jo, un dia i per
sempre,
vaig ser petit.
G.Boloix

dilluns, 31 de juliol de 2017

Sorra i càntirs



[aquesta és una il·lustració de la poeta i blogaire Carme Rosanas extreta d'aquest apunt: enfilant càntirs]

Tanta sorra inútil!
Tanta vida estèril!
Tanta cendra volàtil!
Sota les nostres sabates.
Cerquem oasis
que voldríem guardar
en càntirs.

G.Boloix

divendres, 28 d’abril de 2017

Peus de fang en la sorra

                                                            [imatge de www.lliurealbir.com]

Peus de fang
que es fonen
enmig de la sorra
Oh pluja forta
que mulla tota la vida líquida
i fon de seguida
els castells de sorra
i tot s'ensorra
vers l'horitzó!

Oh peus de fang
quan érem petits
a la nostra sang
ens bullia el neguit
en altres temps
de menjar-nos l'horitzó...
mentre els peus
s'enfonsaven en el rierol
i res podia aturar
els somnis
aixecar
el vol.

I ara els peus
s'enfonsen 
per les clavegueres
dels malsons.

Oh si pogués sentir els sons
d'un riu plàcid de juliol
on tot s'atura 
on res es fon.

G.Boloix

dimarts, 25 d’abril de 2017

Quatre versos encara...



Tota la marea 
d'una dia d'abril
esperant una nova era
esperant un nou caliu.
Els dies són ferèstecs
les nits no són d'estiu
massa fredes encara
Volem sentir-nos vius.

(Quatre versos encara, versos improvitzats d'un dia d'abril. G.Boloix)

diumenge, 1 de gener de 2017

Somnis de vent perdut (versos del 2016 - Bon any 2017!)


Somnis de vent perdut

Somien els molins de vent
amb una nova esperança
que les seves aspes
no s'omplin de gel
ni d'enyorança.

Somien els molins de vent
amb una nova esperança
en el país dels corruptes i dels morts
on no es vol parlar de misèria
ni de mancances

Somien els molins de vent
amb una altre vida
un altre temps.

G.Boloix

Que pogueu seguir perseguint els somnis aquest 2017!

dijous, 20 d’octubre de 2016

Autoestopistes


Autoestopistes
       1
 Bevíem fum
de pous estèrils
de nits desertes
de somnis dèbils...
L'alè ens omplia
de tants miratges
de velles vides
d'anhels salvatges. 

        2
Sovint només sentim
ferum de benzina
on tot explota
on res canvia.

       3
Hi ha dies 
d'exhibició i propaganda;
en un camp de mines
som venedors de fum
que somien altres vides.

      4
Sovint som autoestopistes
cap un abisme, cap un futur invisible
cercant un oasi, una illa
un vehicle que ens dugui
a una altre vida
i és el camí la pròpia vida
amb dies de cels estranys,
cercant mil averanys
dies de cels clars
de boira insana, invisible
quan cal recuperar 
les coses petites
que ens agermanen.

   G.Boloix

diumenge, 10 de juliol de 2016

Soterrani

                                                        [imatge: Keller Karikatur Berlin - 1840]

                                               
Qui gosarà obrir
la porta del soterrani?

On s'hi amaguen tots els arxius
a vegades tan remots
a vegades tan propers
a vegades són només
eteris, volàtils
inútils fragments
que ballen en el teu cap
que cauen en un pou estrany
i de sobte esclaten i corren i fugen
com si fossin cavalls enfurismats
com si volguessin tornar
a una vida que s'ha anat perdent
com ho fan tots els rius
que es perden en aquífers
soterrats en el més fons
del nostre univers...

G.Boloix

diumenge, 3 de juliol de 2016

Façanes (versos per unes)

                                                   [imatge extreta de: mariatarrago.blogspot.com]
Versos per una façana lliure
Façanes que ens venen
Façanes d'abans, d'avui,
de sempre, de tant en tant
ens construïm un món
de façanes
boniques, estranyes, poc naturals
mediocres, cultes, irreals
volem creure que vivim en un món de grans façanes
i oblidem el que s'amaga
en el fons d'un soterrani:
Ohh! Mostra'm el teu soterrani!

g.Boloix