dilluns, 21 de maig de 2018

Les Ales del tsunami

                                                         [imatge extreta d'aquí]
     [1 dels versos està inspirat amb les paraules de la periodista Txell Bonet amb qui em solidaritzo]

          
En aquest món líquid
somiem ser àngels
volar mar enllà
creuar oceans
vendre mil vides
que no viurem mai
En aquest món líquid
somiem tenir ales
creiem que són de vapor
lleugeres i àgils
i en aquest món
d'instants fràgils
on res és etern
i tot és volàtil
ignorem que les ales són de vidre
però en el noble art
de sobreviure
dediquem el temps
a fer moure les ales
ales de papallona
que portin el tsunami
que res ens mati l'ànim
que res ens mati el somriure
les ganes de viure
tot i que en les nostres cambres
hi habita un ocell
que cerca el sol
que fuig del dol,
el petit aleteig
que ens porti el tsunami
que canviï l'ànim
de tantes revoltes
dissoltes
de tantes injustícies
amagades en telenotícies
de tantes ganes de creure
que el nostre vol
és lleuger i fort
i no és de vidre.

 G.Boloix

dimecres, 7 de febrer de 2018

[poesia] Freàtica

                                                 (imatge extreta portal web Sagunt)

[poesia] Freàtica 

Corren rius interns
somnis soterrats
mons imaginats
vides no viscudes
anhels pendents
són una capa freàtica
aliena allò extern
aliena a tot moment
d'immediateses
que ens fan viure
les presses 
com si ens anés la vida
amb els anys
oblidem l'essència
d'allò que ens feia viure
però els rius corren 
sense pressa
anhelem la fressa
d'unes mans tendres
i un doll d'aigua:
...quan tanquem els ulls
clucs i nocturns
segueix fluctuant
fluïn
amb por 
que s'assequi 
aquella capa
soterrada
subterrània
que tots portem
en algún punt
de la nostre ment
tot i el pas dels anys
i del temps. 

G.Boloix

dimecres, 10 de gener de 2018

A l'estil del mestre Sogi...


Hi ha llibres deliciosos. Traduccions magnífiques de clàssics que haurien d'estar a totes les biblioteques i són una lliçó de poesia. Jordi Mas López va guanyar el XIII premi Jordi Domènech de Traducció de poesia amb el llibre "Tres veus lligades a Minase" un clàssic de la literatura japonesa amb els versos del mestre Sogi i dels seus deixebles Shohaku i Socho editat per Eumo editorial.

"La neu perdura
al cim, el peu s'emboira
aquest capvespre

l'aigua enfila un paisatge
perfumat de pruneres"



Sogi i els seus deixebles creen una gran poema on s'encadenen versos amb temàtiques i motivacions diferents. Els darrers versos de cada fragment serveixen d'inspiració.
A l'estil del mestre Sogi...uns versos improvitzats.

                                                             
l'aigua enfila un paisatge
perfumat de pruneres,
aroma d'arbres florits
cirerers de primavera
són els somnis 
que la terra espera
quan l'hivern desespera.

 G.Boloix

diumenge, 15 d’octubre de 2017

Alè de bosc i de llum


         Els següents versos incorporen les dues frases d'aquestes postals de la ILC. Són dues grans frases que en el seu dia em van captivar, una del Prudenci Bertrana que enguany se li dedica l'any literari, i l'altre de Jesús M.Tibau, reconegut autor i blogaire de les terres de l'Ebre. Al mateix temps els versos serveixen d'homenatge a aquests autors.

   Alè de bosc i de llum

Tot d'una el bosc
es va convertir en agonia
i les petjades del capvespre
en ombres difícils
d'esquivar
Voler apartar-se
de la remor dels dies
de l'estrepit i el soroll
de la voràgine
del fum diari
de tot allò incendiari
que no ens porta enlloc.
I només sentir
l'instant únic
d'un silenci
enmig del bosc
i l'ultima llum
del dia
t'atrapa
i et convida
al costat fosc
de la tenebra.

Sí, vaig entrar
de ple en el fons
tenebrós de mi mateix
però al mateix temps
mentre l'última escletxa
de llum anava caient
i el meu rostre
la cercava assedegat
un record de temps
remots i de jocs
en aquell mateix espai
va inundar-me de ple
i  per un moment
vaig recordar que
la llum és llum
i jo, un dia i per
sempre,
vaig ser petit.
G.Boloix

dilluns, 31 de juliol de 2017

Sorra i càntirs



[aquesta és una il·lustració de la poeta i blogaire Carme Rosanas extreta d'aquest apunt: enfilant càntirs]

Tanta sorra inútil!
Tanta vida estèril!
Tanta cendra volàtil!
Sota les nostres sabates.
Cerquem oasis
que voldríem guardar
en càntirs.

G.Boloix

divendres, 28 d’abril de 2017

Peus de fang en la sorra

                                                            [imatge de www.lliurealbir.com]

Peus de fang
que es fonen
enmig de la sorra
Oh pluja forta
que mulla tota la vida líquida
i fon de seguida
els castells de sorra
i tot s'ensorra
vers l'horitzó!

Oh peus de fang
quan érem petits
a la nostra sang
ens bullia el neguit
en altres temps
de menjar-nos l'horitzó...
mentre els peus
s'enfonsaven en el rierol
i res podia aturar
els somnis
aixecar
el vol.

I ara els peus
s'enfonsen 
per les clavegueres
dels malsons.

Oh si pogués sentir els sons
d'un riu plàcid de juliol
on tot s'atura 
on res es fon.

G.Boloix

dimarts, 25 d’abril de 2017

Quatre versos encara...



Tota la marea 
d'una dia d'abril
esperant una nova era
esperant un nou caliu.
Els dies són ferèstecs
les nits no són d'estiu
massa fredes encara
Volem sentir-nos vius.

(Quatre versos encara, versos improvitzats d'un dia d'abril. G.Boloix)

diumenge, 1 de gener de 2017

Somnis de vent perdut (versos del 2016 - Bon any 2017!)


Somnis de vent perdut

Somien els molins de vent
amb una nova esperança
que les seves aspes
no s'omplin de gel
ni d'enyorança.

Somien els molins de vent
amb una nova esperança
en el país dels corruptes i dels morts
on no es vol parlar de misèria
ni de mancances

Somien els molins de vent
amb una altre vida
un altre temps.

G.Boloix

Que pogueu seguir perseguint els somnis aquest 2017!