dijous, 1 d’octubre de 2020

El salt de l'àngel

 

 

                                                      Fotografia de Josep Pons i Busquet

 

El salt de l'àngel

Com si poguessim oblidar

la pols del desert

voldria saltar com un àngel

cap un espai

on pogués sentir

només la teva veu

només el capvespre

com ocells nocturns

que volen

sense presses.

g.Boloix

dimarts, 3 de març de 2020

L`última olivera


Qui plora l'última olivera?
Els paisatges tambés són memòria
Nosaltres també som terra
La llei del sòl i de qui especula
amb presses
arranca sense consol
arbres que són monuments
que expliquen una terra
un paisatge, una gent
són fets amb parsimònia
contra sequera i vent

Hi ha paisatges que són memòria
Hi ha arbres que són monuments
Tu i Jo també som terra
que lluitem contra el pas del temps.

         gabriel Boloix

*Versos creats a partir d'aquesta notícia

divendres, 20 de desembre de 2019

La llum del camí (versos del 2019 - Bon Any 2020!)




                                                              Qui pogués atrapar
  
                                                              la llum del camí
    
                                                              Potser prové del cel

                                                              Potser no té destí

                                                              S'escola entre les mans

                                                              com el món líquid en el que vivim

                                                              I les muntanyes són anhels

                                                              que sovint compartim. 

                                                            
                                                                     
                                                                         g.Boloix 

                                                             
                                             
Des d'Escrits del fum...Bones Festes i els millors auguris pel 2020!                   

dilluns, 25 de febrer de 2019

Jardí del temps

 


                              [Jardí del sortidor del faune, pintat a Mallorca per Rusiñol]


Jardí del temps
 
Llavors pendents
del camí ascendent
la terra eixuta
el fred sec...
en els teus somnis
un palau d'Orient
on poder recloure's
del fred intens.
I un capvespre decadent
les flors s'amaguen
del cel d'hivern
i esperen l'esclat
del bon temps
i poder gaudir
del jardí del temps
sense pressa
a viure intensament.

G.Boloix

dimarts, 15 de gener de 2019

Tots estan dormint al turó...



Tots estan dormint al turó
ningú té por de la penombra
l'àlè d'algú que et vol mort...
Hi ha dies que només
es mouen les ombres...
Qui vol ser el Rei
de l'horitzó?


Aquests versos improvitzats serveixen per recordar que un any més entre finals de gener i febrer la literatura més negra arriba a Barcelona de mà del seu veterà Festival. Aquests versos són el títol del recital que tindrà lloc a la Biblioteca Guinardó dins el marc de les activitats d'aquest Festival literari.



BCNNEGRA2019
Quan? 29.01.2019

diumenge, 14 d’octubre de 2018

L' Àngel del capvespre



L'Àngel del capvespre
                                           a Apel·les Mestres
A l’àngel del capvespre
li han tallat les ales;
les llàgrimes es fonen
sota la pluja
nocturna
sense somnis, sense estels.
Les llàgrimes s’eixuguen
quan es dissol la lluna
i el dia a dia és un combat
sense fi.
 G.Boloix

dimecres, 11 de juliol de 2018

Flor del laberint

Flor del laberint
Qui pogués trobar
la flor del laberint...
Qui pogués tastar
la flor del laberint...

Qui pogués creuar
aquest riu
que ens fa sentir
que a l'altra banda
hi ha perills
que són autèntics
verins.]
Si poguessim tastar
uns instants de calma
abans que despunti
de nou l'alba...

G.Boloix

dilluns, 21 de maig de 2018

Les Ales del tsunami

                                                         [imatge extreta d'aquí]
     [1 dels versos està inspirat amb les paraules de la periodista Txell Bonet amb qui em solidaritzo]

          
En aquest món líquid
somiem ser àngels
volar mar enllà
creuar oceans
vendre mil vides
que no viurem mai
En aquest món líquid
somiem tenir ales
creiem que són de vapor
lleugeres i àgils
i en aquest món
d'instants fràgils
on res és etern
i tot és volàtil
ignorem que les ales són de vidre
però en el noble art
de sobreviure
dediquem el temps
a fer moure les ales
ales de papallona
que portin el tsunami
que res ens mati l'ànim
que res ens mati el somriure
les ganes de viure
tot i que en les nostres cambres
hi habita un ocell
que cerca el sol
que fuig del dol,
el petit aleteig
que ens porti el tsunami
que canviï l'ànim
de tantes revoltes
dissoltes
de tantes injustícies
amagades en telenotícies
de tantes ganes de creure
que el nostre vol
és lleuger i fort
i no és de vidre.

 G.Boloix