diumenge, 1 d’agost de 2010

Cues de sargantana

Cues de sargantana
S’han acabat els dies
de cues de sargantana
de préssecs saborosos
collits del mateix arbre.
Els rellotges són tortures.
Els silencis són anhels.
Escapçades cues de sargantana.
Universos perduts de nen.
Estius efímers
perduts en el temps.



2 comentaris:

  1. S'han acabat les vacances? Jo les començo ara.

    Un poema nostàlgic, que m'agrada molt. Els estius són efímers ara. Abans, de nens, eren immensos... no?

    ResponSuprimeix
  2. Eii, doncs bones vacances!
    A mi encara em falta passar bona part del mes d'agost.
    Estius immensos...quin concepte més encertat! És curiosa la sensació del pas del temps segons l'edat i les circunstàncies.

    ResponSuprimeix