dijous, 5 d’agost de 2010

Nits blanques/ ciutats somiades


Enrera han quedat les nits blanques,
els ponts de Sant Petersburg,
les passejades prop el riu Neva
i l'estranya sensació que la nit
era nostra.

Hem navegat com zombis
prop dels canals navegables
i els ponts majestuosos s'han elevat
al nostre pas.

Però el solstici d'estiu és un alè
que s'evapora ràpid.
I Sant Petersburg és una ciutat somiada
que es passeja com tantes ciutats somiades
per la meva ment
a voltes a poc a poc
a voltes molt ràpidament.

************

Ciutats somiades.
Rutes imaginades.
Panoràmiques inabastables.

Tot es fon
com una postal d'un conte
que de tan haver-lo llegit
és tan real en els teus ulls
que no saps on comença l'aventura
i on acaba el tòpic i el paradís.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada