No has vist com ballen les Perseides?
Cauen veloces
com si tinguessin pressa
i la vida se'ls hi escapés
i no poguessin atrapar-la mai més.
Com si tinguessin por
de perdre el darrer instant
que les fa lliures
i la nit de Sant Llorenç
ens fa reviure
que a voltes tot és efímer
que a voltes tot pot ser únic
i intens.
A REVEURE I BON ESTIU!!
dimecres, 15 d’agost del 2012
divendres, 3 d’agost del 2012
Pou sec (Profecia d'estiu) Bon estiu!!
POU SEC
(Profecia d'estiu)
Se m'asseca el pou
d'on broten les paraules
i en cercaré de noves
que naixeran amables
o potser agres...
I espero l'aigua de la pluja
lentament caurà
i la terra seca s'omplirà d'herba fresca
i els prats seran frondosos
i els dies llargs i els vespres frescos
i reposarem dels dies perversos
i recitarem versos honestos
mentre ressonaran les primeres tempestes
que ens faran oblidar els dies de festa
i quan menys t'ho esperis brotarà del pou
aigua neta i fresca...
I s'acabaran els temps de sequera
i res tornarà a ser com era.
I escriurem nous versos
per a una nova era.
[La veritat no sé ara si és la IIIª o la IVª temporada. Tan és! Són més de 3 anys 2 mesos i mig penjant textos poètics la majoria improvitzats, d'altres molt més elaborats. Durant aquests 3 anys Escrits del fum ha donat els seus fruits, alguns de bons. Potser en l'última temporada no tan però confesso que hi ha dos o tres poemes dels quals n'estic molt satisfet, i això que últimament la inspiració no m'ha acompanyat gaire. Aquells qui em coneixeu ja sabeu que la meva vida electrònica és irregular i poc perseverant, vaig i vinc. Amb l'avinentesa de l'estiu aquest blog descansarà una temporada i esperarà que "el pou s'ompli de nou d'aigua neta i fresca..."]
Sé que "la cosa blogaire" en els darrers temps és un fenòmen que va totalment de baixa però també sé que encara hi ha gent que segueix amb interès compartint i llegint blogs poètics. Des d'aquí el meu agraïment a aquelles persones que en el algún moment heu visitat aquest blog en la darrera temporada i especialment a aquells que hi heu deixat algún comentari.
Moltes gràcies i bon estiu!
Salut i bons versos!!
No tots els camins són fum...
I
No tots els camins són fum.
N'hi ha que amaguen estranyes cruïlles
i estranys perfums.
II
Si pogués agafar aquell viarany...
Sentir-me lliure.
Fugir d'un engany.
III
La serenor d'un immens blau.
Una finestra prop d'un mar.
No sentir-me esclau.
IV
A l'immens desert li diuen: nowhere.
No vius. No penses. No sents.
Zombis que anhelen oasis enmig del desert.
V
Sento l'udol del capvespre.
Trepitjo les fulles del bosc.
Vull sentir-me orgànic a poc a poc.
VI
He vist prats en els teus somnis.
He vist foscor en els teus ulls.
Som ànimes lliures que voldríem fugir lluny.
VII
No tot era fum
I dels nostres versos en quedarà alguna llavor
potser una escletxa de llum.
G.Boloix
Subscriure's a:
Missatges (Atom)