dijous, 20 d’octubre del 2016

Autoestopistes


Autoestopistes
       1
 Bevíem fum
de pous estèrils
de nits desertes
de somnis dèbils...
L'alè ens omplia
de tants miratges
de velles vides
d'anhels salvatges. 

        2
Sovint només sentim
ferum de benzina
on tot explota
on res canvia.

       3
Hi ha dies 
d'exhibició i propaganda;
en un camp de mines
som venedors de fum
que somien altres vides.

      4
Sovint som autoestopistes
cap un abisme, cap un futur invisible
cercant un oasi, una illa
un vehicle que ens dugui
a una altre vida
i és el camí la pròpia vida
amb dies de cels estranys,
cercant mil averanys
dies de cels clars
de boira insana, invisible
quan cal recuperar 
les coses petites
que ens agermanen.

   G.Boloix

diumenge, 10 de juliol del 2016

Soterrani

                                                        [imatge: Keller Karikatur Berlin - 1840]

                                               
Qui gosarà obrir
la porta del soterrani?

On s'hi amaguen tots els arxius
a vegades tan remots
a vegades tan propers
a vegades són només
eteris, volàtils
inútils fragments
que ballen en el teu cap
que cauen en un pou estrany
i de sobte esclaten i corren i fugen
com si fossin cavalls enfurismats
com si volguessin tornar
a una vida que s'ha anat perdent
com ho fan tots els rius
que es perden en aquífers
soterrats en el més fons
del nostre univers...

G.Boloix

diumenge, 3 de juliol del 2016

Façanes (versos per unes)

                                                   [imatge extreta de: mariatarrago.blogspot.com]
Versos per una façana lliure
Façanes que ens venen
Façanes d'abans, d'avui,
de sempre, de tant en tant
ens construïm un món
de façanes
boniques, estranyes, poc naturals
mediocres, cultes, irreals
volem creure que vivim en un món de grans façanes
i oblidem el que s'amaga
en el fons d'un soterrani:
Ohh! Mostra'm el teu soterrani!

g.Boloix

dilluns, 11 d’abril del 2016

Paradís perdut




El paradís perdut 
sovint s'amaga
en un soterrani 
de la meva ment...
On tot passa 
a vegades
molt ràpid
a vegades lentament.

G.Boloix

Aquest són uns versos totalment improvitzats jugant amb el mite del paradís perdut que molts autors i autores han reproduït en els seus escrits. L'últim l'assagista Carme Arnau ens porta al paradís perdut de la gran Mercè Rodoreda. Potser aquests versos són un homenatge a aquest llibre. 

dimarts, 22 de març del 2016

Vols efímers



Avui he contemplat el vol fràgil d'un papallona perduda al bell mig de la galeria que toca al pati. L'he agafat i li he subjectat les ales amb compte de no trencar-les i l'he deixat anar al pati. Marejada s'ha quedat immòbil en una paret.
En un mòn de cràpules no sempre és fàcil emprendre el vol. Tot es cobreix de llum i d'ombres i la papallona blanca, sembla una ploma etèria confosa entre les ombres.
De sobte la seva presència ja no hi és. Tot es dilueix quan cau la tarda...i els somnis, i les frustracions i els vols efímers també. 
 G.Boloix
(Dia 03.03.16 - Dienotari Març 2016. Aquest mes de març he intentat fer l'exercici diari d'escriure una frase, un pensament, o simplement allò que m'ha passat pel cap fruit de la pròpia experiència diària. Aquest n'és un fragment) 

diumenge, 31 de gener del 2016

Fars d'hivern

                                                  [Foto: G.Boloix - Santa Coloma de Cervelló gen.2016]


Els ametllers desperten
com fars de l'hivern
Llum blanca sobre gris
en dies decadents.

Quan els ametllers desperten
tot pot semblar diferent.

                                                                           G.Boloix