divendres, 25 de desembre del 2009

Cendres de desembre (Bones festes!!)

Cendres de desembre
Tornen a la llar
totes les criatures del món.
Digue’m…com has cremat el teu camí?
Recull les cendres
i no vulguis pretendre
un dolç i meravellós destí.
És massa tard?
Recull les cendres
no serem mai els pretendents
d’una dolça i meravellosa vida.
Tornen a a la llar
tota la gentada del món,
carregats d’il·lusions i també de mentides.
Però hi haurà gent sense llar
ofegats en un fosc oceà
i una vida de naufragis en alta mar.
Per què plores?
Si tu pots tornar a casa…
Però hi ha cases buides sense ningú.
Digue’m…com has cremat el teu camí?
Recull les cendres
les cendres de desembre i queda’t amb mi.
Compartirem les cendres
d’un altre gèlid desembre
somiant amb una nova vida
i amb un nou camí.
Recull les cendres
d’un altre desembre…
Si us plau no ploris
aquesta nit;
diuen que és la nit més alegre
però la buidor em cruspeix
fins el matí.

Recull les cendres de desembre
si us plau queda’t amb mi
aquesta nit.
Somiarem junts una altre vida
Potser un altre destí.
Oh cendres de desembre!
Cendres del meu camí…
Sento com cada nit cremen
i m’acompanyen fins el matí.
Oh cendres de desembre!
Gabriel Boloix
MOLT BONES FESTES!!!
*La il·lustració del post és una foto creada per CPGXK
podeu entrar a la seva galeria de suggerents fotos:

divendres, 4 de desembre del 2009

Paradisos artificials

Mai tastarem paradisos perennes.
Fulles que cauen, fredor de desembre.
Carrers il·luminats de somnis impossibles,
de mentides disfressades de bons auguris per sempre.

dijous, 3 de desembre del 2009

Com gotes d'un oceà i altres haikús improvitzats...


Haikús - blocaires (I)
I
Travessa un immens camp de blat
i en l'infinit,
potser en l'horitzó
veurem des d'on neixen tots els somnis.
II
Cerco una sortida digna
després del naufragi.
Mossega una poma com un bocí de vida.
Frueix d'aquest instant efímer com un oasi.

III
Collonades antigues
foren vistes en tristos periòdics;
perfum d'antigues vides,
venedors de mentides.

IV
He fruït del teu bàlsam
com gotes d'un oceà.
Il·lumina'm com un mandala.
Deixa'm anar mar enllà.


**
Aquests són uns versos improvitzats
que vaig decidir escriure
tot jugant amb el nom
d'alguns blocs.

I qui sap, potser
torno a repetir-ho amb el nom d'altres blocs
perquè francament
hi ha noms de blocs que m'inspiren molt.