dijous, 5 d’agost de 2010

100 formigues


Arribem al post nº100!
Prenent com a inspiració un dels meus poemes preferits de Jacques Prévert(1900-1977): "chanson des escargots qui vont à l'enterrement". Si voleu llegir el poema, aquí teniu l'enllaç:
o si el voleu en versió castellana de Enrique Uribe White:
Tot i que sé que hi ha un llibre de versions en català de Prévert (Preversions, editat per Proa); no he conseguit trobar la versió en català d'aquest poema.




100 formigues

Cent formigues guardaven cent poemes

creats amb humiliat i tendresa.


Cent formigues portaven una fulla verda

i tenien por que s'assequés per la calor

i no la poguessin guardar al setembre.


Cent formigues guardaven cent poemes

alguns improvitzats, d'altres fets a consciència.

Cent formigues festejaven una fulla verda

ignorant que seria tan efímera

com l'estiu en el que feinejen.


5 comentaris:

  1. Un poema ben triat.
    Pense que cal valorar les coses efímeres precisament per aquesta qualitat, les dóna importància.
    Salut.

    ResponElimina
  2. Original el poema! Com diu Calpurni, també pens que és en lo efímer on hi ha l'autèntica essència de tot, les coses realment importants :)

    ResponElimina
  3. Gabriel Felicitats per aquests CENT fums... que vol dir que han nascut del teu foc i alguns escrits a Flama... Un bon poema que no coneixia.

    Salut camarada.
    onatge

    ResponElimina
  4. Hola Gabriel, no havia vingut mai als escrits del fum, però que sàpigues que hi tornaré sovint!

    Gràcies per visitar el meu blog. Veig que tenim en comú altres coses (per sort) que no són només emmurriar-nos per com governen els nostres polítics, tenim en comú el gust per la literatura.

    Una abraçada des del meu mar.

    ResponElimina
  5. Moltíssimes gràcies pels vostres comentaris i pel vostre caliu.
    Salut i versos!

    ResponElimina