diumenge, 21 de novembre del 2010

Nens contra la boira

[Segons Montserrat Vilardosa, fotografia feta pel Felip Asensio. "Nens de Botswana". Magnífica foto extreta del blog de la Clidice "Un tel als ulls"]
El passat dia 20 - N es va celebrar el Dia Mundial de la infància i dels drets de la infància. En homenatge a aquest dia un servidor recupera un poema escrit fa uns mesos:

Nens contra la boira


Jugava amb el seu amic de la boira
Els altres nens ja eren cadàvers entre la sorra.
Somiava construir mil torres amb en…
Uthingam, Uthingam, el rei de la boira!
Uthingam, Uthingam, l’amic de la boira.
Amb un ganivet es podia tallar l’aire.
Els nens ja no jugaven entre la sorra.
Els vells ja no somiaven en mil torres
I no entenien com l’últim nen jugava amb en…
Uthingam, Uthingam, el rei de la boira!
Uthingam, Uthingam, l’amic de la boira.
Les bombes han cosit a trets els poblats del desert.
L’Humanitat ha perdut de nou els estreps
I l’últim nen juga entre la boira…
Somia un món en pau
Un món on no hi hagi boires.
Sa mare crida esglaïda: On vas?!
I el fill contesta: a jugar amb l’amic de la boira.
Torna, fill meu, torna! No hi ha amics en la boira!
No vulguis acabar com els altres nens
coberts de sang per les discòrdies
d’un món de sords i de covards
sense diàleg ni pietat.
Potser l’ultim nen no tornarà.
En el seu cap ja no hi ha bales ni bombes.
Viu en un món d’infants i de contes.


Somia amb paisatges després de la tormenta
on els deserts siguin prats
i els pous, rius abundants
d’aigua neta que purifica l’ànima.
Ha somiat amb mil nens contra la boira.
Ha somiat que un bell dia d’estiu
tornen els pares i els oncles,
la mares surten a rebre’ls
i es celebra una gran joia
la treva és possible i la pau duradora.
La boira s’esvaeix com un somni en la penombra.
El seu amic Uthingami comença a ser un vell, vell conte.
Tots els nens juguen de nou enmig de la sorra.
Tots els nens lluitaran de nou, si cal, contra la boira.

G.Boloix

(Poema inèdit del 2009 que forma part del poemari "Paisatges després de la tempesta. Aquest poema en prosa podia estar dedicat també al nens de Palestina, del Sàhara Occ. o de qualsevol conflicte endèmic del món. El nom d'Uthingam de fet és un homenatge al personatge d'Uthingami, el rei de la boira, un conte infantil que molta gent de la meva generació va llegir en la col·lecció "Els grumets de la Galera" i l'autora n'era Mercè Canela Garayoa)

divendres, 5 de novembre del 2010

Bressol de tardor

Bressol de tardor
(mil fulles típiques)

L'Òliba ja no ens mira.
La sargantana ja no fuig.
L'eriçó s'ha perdut entre mil herbes.
Els insectes se'ls ha menjat la terra.

********
La terra de novembre
només acull llavors
que somien ser fruits d'abril.

******
I entremig d'aquesta terra
sento la solitud d'un bosc de novembre
carregat de boira i de silenci.

I entremig d'aquesta terra
trepitjo les fulles seques com cada any
l'etern quadre de la dictadura de la foscor.


I entremig d'aquelles fulles vull fruir d'un silenci,
d'una olor, com si el món s'hagués aturat
i només hi fossim tu, jo i aquestes fulles mortes.

Voldria embolcallar-m'hi com si fos un bressol
i sentir entremig de la boira,
un instant efímer de pau i de llum de tardor.

**********
Tristament hem oblidat els mil colors de les fulles.
Som fills de les presses. Encegats de foscor
hem oblidat la llum que també desprèn
un tímid matí de tardor.
G.Boloix