divendres, 5 de novembre de 2010

Bressol de tardor

Bressol de tardor
(mil fulles típiques)

L'Òliba ja no ens mira.
La sargantana ja no fuig.
L'eriçó s'ha perdut entre mil herbes.
Els insectes se'ls ha menjat la terra.

********
La terra de novembre
només acull llavors
que somien ser fruits d'abril.

******
I entremig d'aquesta terra
sento la solitud d'un bosc de novembre
carregat de boira i de silenci.

I entremig d'aquesta terra
trepitjo les fulles seques com cada any
l'etern quadre de la dictadura de la foscor.


I entremig d'aquelles fulles vull fruir d'un silenci,
d'una olor, com si el món s'hagués aturat
i només hi fossim tu, jo i aquestes fulles mortes.

Voldria embolcallar-m'hi com si fos un bressol
i sentir entremig de la boira,
un instant efímer de pau i de llum de tardor.

**********
Tristament hem oblidat els mil colors de les fulles.
Som fills de les presses. Encegats de foscor
hem oblidat la llum que també desprèn
un tímid matí de tardor.
G.Boloix

1 comentari:

  1. La tardor és obstinada. Cada matí ens recorda que no oblida la terra que trepitja, l'aigua que l'amara i l'aire que l'embolcalla.

    Salut

    ResponElimina