diumenge, 15 d’octubre del 2017
Alè de bosc i de llum
Els següents versos incorporen les dues frases d'aquestes postals de la ILC. Són dues grans frases que en el seu dia em van captivar, una del Prudenci Bertrana que enguany se li dedica l'any literari, i l'altre de Jesús M.Tibau, reconegut autor i blogaire de les terres de l'Ebre. Al mateix temps els versos serveixen d'homenatge a aquests autors.
Alè de bosc i de llum
Tot d'una el bosc
es va convertir en agonia
i les petjades del capvespre
en ombres difícils
d'esquivar
Voler apartar-se
de la remor dels dies
de l'estrepit i el soroll
de la voràgine
del fum diari
de tot allò incendiari
que no ens porta enlloc.
I només sentir
l'instant únic
d'un silenci
enmig del bosc
i l'ultima llum
del dia
t'atrapa
i et convida
al costat fosc
de la tenebra.
Sí, vaig entrar
de ple en el fons
tenebrós de mi mateix
però al mateix temps
mentre l'última escletxa
de llum anava caient
i el meu rostre
la cercava assedegat
un record de temps
remots i de jocs
en aquell mateix espai
va inundar-me de ple
i per un moment
vaig recordar que
la llum és llum
i jo, un dia i per
sempre,
vaig ser petit.
G.Boloix
dilluns, 31 de juliol del 2017
Sorra i càntirs
[aquesta és una il·lustració de la poeta i blogaire Carme Rosanas extreta d'aquest apunt: enfilant càntirs]
Tanta
sorra inútil!
Tanta vida
estèril!
Tanta
cendra volàtil!
Sota les
nostres sabates.
Cerquem
oasis
que
voldríem guardar
en càntirs.
G.Boloix
divendres, 28 d’abril del 2017
Peus de fang en la sorra
[imatge de www.lliurealbir.com]
Peus de fang
que es fonen
enmig de la sorra
Oh pluja forta
que mulla tota la vida líquida
i fon de seguida
els castells de sorra
i tot s'ensorra
vers l'horitzó!
Oh peus de fang
quan érem petits
a la nostra sang
ens bullia el neguit
en altres temps
de menjar-nos l'horitzó...
mentre els peus
s'enfonsaven en el rierol
i res podia aturar
els somnis
aixecar
el vol.
I ara els peus
s'enfonsen
per les clavegueres
dels malsons.
Oh si pogués sentir els sons
d'un riu plàcid de juliol
on tot s'atura
on res es fon.
G.Boloix
dimarts, 25 d’abril del 2017
Quatre versos encara...
Tota la marea
d'una dia d'abril
esperant una nova era
esperant un nou caliu.
Els dies són ferèstecs
les nits no són d'estiu
massa fredes encara
Volem sentir-nos vius.
(Quatre versos encara, versos improvitzats d'un dia d'abril. G.Boloix)
diumenge, 1 de gener del 2017
Somnis de vent perdut (versos del 2016 - Bon any 2017!)
Somnis de vent perdut
Somien els molins de vent
amb una nova esperança
que les seves aspes
no s'omplin de gel
ni d'enyorança.
Somien els molins de vent
amb una nova esperança
en el país dels corruptes i dels morts
on no es vol parlar de misèria
ni de mancances
Somien els molins de vent
amb una altre vida
un altre temps.
G.Boloix
Que pogueu seguir perseguint els somnis aquest 2017!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)