dissabte, 20 d’agost del 2011

Comiat (A reveure)


Comiat
El nostre últim poema té gust a comiat;
d’aquells comiats de diumenge,
de finals d’estiu,
de setembre,
d’aquells vaixells que van a l’alta mar,
d’amics que pugen al tren
i potser no tornaran;
de tanatoris plens de gent,
de places buides i solitàries;
de tanatoris tristos i buits,
de petons abans de l’alba,
abans que es faci el matí
i cadascú esculli un camí
d’entrebancs i d’espines,
de roses i clavells,
de mil comiats
i mil benvingudes
que s’arxiven al nostre cervell,
a la nostra esquifida memòria
que recordarà aquest poema
com un comiat
i no com una llàgrima;
com un a reveure
per sempre més.

G.Boloix

*************

Aquest és un poema escrit fa 10 anys, però tot i que ja té 10 anys penso que hi ha molts poemes que no tenen i no han de tenir caducitat. I aquest són el tipus d'escrits que he intentat fer públic que en aquest espai.

Escrits basicament breus, poètics; molts cops improvitzats i d'altres vegades més elaborats. La majoria inèdits però també algún que altre vell escrit i també algunes versions a altres idiomes (castellà, anglès, francès, italià i portuguès). Experiments una mica agosarats tenint en compte el meu poc nivell de llengües però bé...experimentant també s'aprèn alguna cosa. Aquesta també ha sigut una finestra a través de la qual he participat en altres iniciatives literàries del món dels blogs, basicament homenatges blogaires, dels quals em sento orgullós d'haver-hi participat, just fa un any, com el d'en Màrius Torres i el de Vicent Andrés Estellés.

Escrits del fum sempre ha sigut racó íntim, personal, humil, senzill, sense grans pretensions i curiosament, dels tres blogs que he creat, a nivell creatiu un dels que més satisfaccions m'ha donat.

No m'agrada la cosa estadística però també confesso que m'han sorprès alguns dels registres d'aquest blog...

Escrits del fum (2009 - 2011)

2 anys + gairebé 3 mesos

+ de 6960 visualitzacions (+ de 4827 de l'Estat Espanyol i la resta del món mundial)

+ de 3000 visites i + de 4770 descàrregues

160 posts

190 comentaris

28 seguidors

El post amb més visualitzacions ha sigut:

Globus sonda (i altres gèneres) del 20-07-2010 amb + de 210

que curiosament no és un poema i el poema...

Cues de sargantana de l'01-08-2010 amb 198.

I un dels posts més comentats (7 comentaris) ha sigut:

Meandres i ciutats (Homenatge a Màrius Torres)

*****************

Escrits del fum es pren un temps de descans. Reconec que ha sigut un temps molt prolífic poèticament parlant. I vull agrair a totes les persones que en algún moment s'han deixat caure per aquest espai. I també en especial a aquelles que hi han deixat el seu petit gra de sorra en forma de comentari. (Eiii, tranquil·ls, que un servidor no abandona la creació, tot el contrari! La creació sempre m'acompanya. Podríem dir que aquest blog se'n va de vacances a la recerca de noves idees i nous versos.)

A tots i a totes...

Gràcies, salut i lletres!!! o Salut i versos!

dilluns, 15 d’agost del 2011

Surfistes i samurais



Una suau brisa pot moure una rosa en un jardí salvatge.

Un cop de vent pot moure els cabells del teu rostre.

Una forta onada pot fer-te caure de la teva taula de surf inestable.

Com samurais, sempre alerta, sempre atents.
Com surfistes enmig d'un dia de tempesta
Com nòmades cercant un dia de pluja en el desert...

Així som tu i jo
fills dels instants
com una gota de suor
que regalima pel front
com un somriure efímer
que ens fa creure que hi haurà
dies millors.



dissabte, 13 d’agost del 2011

Le monde, les enfants et une île sauvage/ El món, els infants i una illa salvatge



LE MONDE, LES ENFANTS et une île sauvage


Le monde
les enfants
qui rêvent
un moment
doux sourire
certains jouent à l'extérieur
plage
le sort cruel
de nombreuses vies
et pour eux la vie est une vague
où tout est tactile, spontané et aimable.
Il ya des enfants qui ne sourient pas
ni désirs ni nourriture ou destinations.
La vie est un esprit sauvage
peut changer en un instant les vagues.



Le monde
les enfants
sourire
un moment
un souffle de vie
Oh, la vie, la vie et le monde
bonheur et tout un ensemble de mots
pourquoi parfois nous avons du son à distance
comme une île sauvage?

*************
EL MÓN , ELS INFANTS I UNA ILLA SALVATGE

El món
els infants que somien
amb un instant
dolç com un somriure
alguns juguen aliens
a la platja
del cruel destí
de moltes vides
i per ells la vida és una onada
on tot és frec, espontani i amable.
Hi ha infants que no tenen somriures
ni anhels, ni destins ni queviures.
La vida és un alè salvatge
en un instant pot canviar l'onatge.

El món
els infants
que somriuen
un instant
un alè de vida
oh, la vida, la vida i el món
la felicitat i tot un conjunt de mots
per què a vegades ens sonen remots
com una illa salvatge?

divendres, 5 d’agost del 2011

Flors del desert (Natura morta)

"Flors del desert

que anheleu la tempesta

només per sortir del tedi

d'un món de malsons (sense festa)"


*******************


Flor seca

com una natura morta.


Desig de pluja

que refresqui un desert

de falsos oasis

d'il·lusions mortes.


Anhel de sentir aire fresc.

dilluns, 1 d’agost del 2011

All the fruits of summer/ Tots els fruits de l'estiu...



ALL THE FRUITS OF SUMMER
The air is dry

gold fields

long days

not again ...

Do not feel the distance

the crying of a child?



Come the cold

dreamed fields

tasty fruit

not again

as the innocent smile

of a child.



If I could taste

All the fruits of summer

Biting the peach

and I returned all that warmth

a gentle breeze

a dream of late summer.


Pear, watermelon, cantaloupe

peach, plum and smell

thousand ripe blackberries

as a sophisticated treat.



These memories are fleeting

are the fruits of summer ...

Oh all the fruits of summer ...

A world that was lost

and now it seems a story of late summer.
***********************


TOTS ELS FRUITS DE L'ESTIU

L'aire és sec
Camps daurats
Dies llargs
que no tornaran...
No sents de lluny
el plor d'un infant?

Vindran els freds
camps somiats
Fruits saborosos
que no tornaran
com el somriure innocent
d'un infant.

Si pogués tastar
Tots els fruits de l'estiu
Mossego un prèssec
i em torna tot aquell caliu
com una brisa suau
d'un somni de finals d'estiu.

Pera, sindría, meló
préssec, pruna i l'olor
de mil mores madures
com una sofisticada llaminadura.

Són records, són efímers
son els fruits de l'estiu...
Oh tots els fruits de l'estiu...
Un món que es va perdre
i ara sembla un conte de finals d'estiu.