diumenge, 15 d’octubre del 2017

Alè de bosc i de llum


         Els següents versos incorporen les dues frases d'aquestes postals de la ILC. Són dues grans frases que en el seu dia em van captivar, una del Prudenci Bertrana que enguany se li dedica l'any literari, i l'altre de Jesús M.Tibau, reconegut autor i blogaire de les terres de l'Ebre. Al mateix temps els versos serveixen d'homenatge a aquests autors.

   Alè de bosc i de llum

Tot d'una el bosc
es va convertir en agonia
i les petjades del capvespre
en ombres difícils
d'esquivar
Voler apartar-se
de la remor dels dies
de l'estrepit i el soroll
de la voràgine
del fum diari
de tot allò incendiari
que no ens porta enlloc.
I només sentir
l'instant únic
d'un silenci
enmig del bosc
i l'ultima llum
del dia
t'atrapa
i et convida
al costat fosc
de la tenebra.

Sí, vaig entrar
de ple en el fons
tenebrós de mi mateix
però al mateix temps
mentre l'última escletxa
de llum anava caient
i el meu rostre
la cercava assedegat
un record de temps
remots i de jocs
en aquell mateix espai
va inundar-me de ple
i  per un moment
vaig recordar que
la llum és llum
i jo, un dia i per
sempre,
vaig ser petit.
G.Boloix

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada